carme.laura |
divendres, 16 de maig de 2008 | 09:14h
Hi ha temes soterrats que de tant en tant apareixen com els ulls del Guadiana d'antany, un d'ells és el dels vins catalans i el desequilibri existent entre la seva alta valoració pels consumidors i el seu baix consum a la mateixa Catalunya. És un fet que ve de lluny, malgrat la vella tradició i història dels vins catalans són els de La Rioja els omnipresents a tots els establiments i cartes de restaurants, mentre que els propis del país hi són gasivament.
I és ben sorprenent aquesta contradicció ja que Catalunya ha estat terra de vinya des de fa més de dos mil anys i la qualitat dels seus vins altament apreciada tal com testimonis antics en donen fe:
Plini elogià els vins catalans juntament amb els de les Balears comparant-los als millors d'Itàlia; Sili Itàlic digué dels vins de la Tarraconense que eren com els de la Campània i Marcial, el poeta nascut a Bilbilis (l'actual Calatayud) al s.I, fa dues referències en els seus epigrames als vins de la terra que és avui Catalunya, en una d'elles alaba la qualitat dels vins de Tarraco, igualant-los als de la Toscana (encara avui el Chianti, vi d'aquesta regió, és el vi italià més conegut) i en un altre epigrama parla amb s entusisme dels vins de la Laletània , el territori costaner entre Empúries i Tarragona, on segons Avié es cultivava la vinya des del s.V aC. introduïda pels comerciants grecs de Focea. Diu Marcial que el vi laietà només era apropiat per a brindar , el que fa suposar que era de menys cos i graduació que el tarraconense.
Per què no beu vins catalans el català?, per què només en català el vi negre es diu "negre"?... són preguntes d'esotèrica resposta.
Per què no beu vins catalans el català?, per què només en català el vi negre es diu "negre"?... són preguntes d'esotèrica resposta.
Segons he sentit dir (ho vaig llegir a la revista Sapiens) antigament en català es feia servir també la denominació "vi roig" . Suposo que com que els vins nostrats són de més cos i foscos va predominar dir-los "negres". (A propòsit, a "Històries de Catalunya" van dir el que suposes: que els vins laietans no eren de gaire qualitat)
Sobre per què es beu poc vi català (Quan es bo i reconegut internacionalment) és una qüestió de pedagogia com diu l'altre comentari. I de costum, i de màrqueting poc eficaç suposo. Sovint em trobo a restaurants amb ben poques mostres de vins catalans i hi predominen els riojes i dueros.
és trist que des de els USA alguns 'gurús' (Robert Parker, Eric Asimov et altri) siguin els únics que proclamin la bondat i excelència dels vins catalans, mentres els cellers de la majoria de restaurants, de botigues especialitzades, etc, del nostre país són plenes de 'marqueses d'alguna bretolada espanyola' ('riojas' i 'dueros') en lloc de magnífics (i a molt bon preu!) vins de la nostra terra.
trist, també, certificar que el suport de l'administració és quasi nul i mediocre.
des d'aquí seguirem senyalant amb el dit, convidant als amics ,a gaudir (amb el seu per qué, qui, cóm) dels vins catalans.
(Eiximenis: '... que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents christianes en menjar honest e en temprat beure...' - del llibre Com usar bé de beure e menjar).