
Bona part de l'opinió pública ebrenca i catalana té la impressió que el govern de la Generalitat ha perdut totalment el nord en matèria hidràulica. Conseqüència directa del seu posicionament transvasista, és la manipulació informativa dels mitjans de comunicació públics, que estan fent arribar a límits èticament i professional deplorables i inacceptables. Durant els darrers anys del govern Aznar, els partits de l'oposició i els catalanistes s'omplien la boca amb crítiques envers Alfredo Urdaci, director de TVE llavors, al qual se l'acusava de llaurar a favor de les tesis del PP en tot moment. En el mateix sentit, portem anys i panys queixant-nos de la política informativa del Canal 9 quant a temes lingüístics i hidràulics, la qual hem criticat pel partidisme i per la manca de professionalitat. Malauradament, ara hem de comprovar en pròpia pell com actuen algunes de les patums informatives catalanes que, quant al tractament de determinats temes, se situen a l'alçada del periodisme més ranci anteriorment esmentat.
Escoltar les tertúlies radiofòniques i televisives ha esdevingut tot un repte de resistència moral per a molts ebrencs i moltes ebrenques. S'han convertit en espais tendenciosos, al servei del govern de torn. Quan la campanya del referèndum sobre l'estatut, ja no varen donar opció: es ridiculitzava la postura del NO. Ara, cada dia és la mateixa missa! Quant al tema del transvasament, la gran majoria de tertulians es dediquen a repetir el mateix postulat. El pluralisme brilla per la seua absència, la qual cosa els porta a donar als oients el missatge oficial. Aquests "professionals" prestigiosos arriben a gosar posar en qüestió, increïblement, la solidaritat de les Terres de l'Ebre, així com s'acusa en tot moment la pagesia de malbaratar l'aigua i de creure-se'n la propietària.
Dol moltíssim veure com periodistes de llarga trajectòria com l'Antoni Bassas o el Jordi Basté (aquest, en un mitjà privat actualment) promouen aquesta mena de tertúlies monocolor, ells que sovint fan defenses agosarades de l'ètica periodística, cosa incomprensible després de veure'ls actuar. Que difícil és sentir una veu antitransvasista, que qüestioni obertament el decret transvasista del govern espanyol! Cap tertulià està vinculat a les nostres terres tampoc, la qual cosa és una altra mostra de greu mancança. En Josep Cuní, des del seu espai matinal a la pantalla menuda, segueix la mateixa tònica. Estan ignorant les Terres de l'Ebre i, d'aquesta manera, fent molt mal a la catalanitat (també al sentiment nacional català). Sota l'excusa de la sequera, estan donant suport a una aposta transvasista, i oblidant l'existència d'un territori amb sentiments i necessitats, la ciutadania del qual ha estat enganyada impúnement pel nostre govern. No voldria pensar que el seu país es redueix a l'espai de terra que hi ha entre el Besós i el Llobregat, ja que no veuen més enllà de l'àrea metropolitana. Ells que presumeixen de ser tan cosmopolites! Aquesta no és una frase demagògica. És la constatació del desconeixement total que tenen de les Terres de l'Ebre, i del seu nul interès en el futur de la nostra gent i del nostre territori. Sembla que no cabem en la seua Catalunya! Ens han donat l'esquena igual que bona part dels polítics capdavanters del país. Tot i que la "Catalunya enganyada" ha donat altes mostres de catalanitat, i els ha passat la mà per la cara. La Catalunya de tots passa per la defensa de tots els territoris, i per un govern que cregui en un vertader projecte nacional. És veritablement lamentable l'actitud d'aquests professionals!


davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l'Estelada. En el fons són les nostres cases virtuals. Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut
no sap a quin segle viu. Ha passat sempre i continuarà succeint. Dir el
contrari, és utòpic en l'actual sistema democràtic. El problema és
pensar que un polític pot solucionar els nostres problemes, donant
l'esquena al poder econòmic. S'omplen la boca quan estan a l'oposició,
dient exactament el que la gent vol sentir, per fer el mateix que
l'anterior.
Fins que no ens adonem que no es pot lluitar contra això, l'únic que
ens queda és resistir a la pujada de la gasolina, dels aliments, de la
llum, de la hipoteca, del lloguer, etc.
salut i aigua
Recordo la lluita contra el pla de residus de la conca de Barberà, ja que nosaltres a Campredó teníem una lluita contra la instauració d'un abocador comarcal al poble. Vàrem visitar Forés i altres pobles de la conca. el que més greu em sap, Jordi, és la nul·la consciència de país que tenen aquesta gent. Els importa un rave qualsevol cosa que no estigui a l'àrea metropolitana, i més encara amb l'excusa dels 5 milions i mig de persones. Si segueixes les notícies, avui s'ha descobert un nou engany en el tema de l'aigua. Varen portar aigua amb vaixell a Barcelona procedent de l'Ebre, abans de tenir-ne l'autorització. Crec seriosament que ERC s'hauria de replantejar el posicionament, si no ho fa, quedarà a zero a les Terres de l'Ebre. Un error que no es pot permetre, ni ERC ni ICV!!!
salut i aigua
Estic absolutament d’acord amb tot el que dius menys en una cosa: la “Catalunya enganyada” no són les Terres de l’Ebre.
Només calia veure la transversalitat del gruix de la manifestació de diumenge passat (els ebrencs i les ebrenques) i comparar-lo amb la composició dels col·lectius antitransvasistes de la resta del país (limitats, en general, a la militància de col·lectius situats a l’esquerra del tripartit de la Caixa). La diferència és evident: la gent de l’Ebre veu –veieu- de primera mà una realitat que no coincideix amb els discursos oficials mentre que la gent de la resta del país només té la visió mediatitzada dels Cuní, Bassas, Basté i un llarg etcètera. Sort encara que la pluja els deixa en evidència!
salut i aigua des de Campredó
jo encara no sé com em poso catalunya ràdio cada matí, perquè cada dia sento la mateixa cançoneta i sempre m'acabo estirant els cabells. del bassas ja, sense comentaris. i ahir sentia el joan b. culla, als matins de cat ràdio, i me'n feia creus! fins i tot va arribar a dir que la gent de les terres de l'ebre vèiem el riu com un tòtem, i que al cap i a la fi el delta no era producte de la natura, sinó que és fruit de la intervenció humana, que es remunta a l'època dels romans. és a dir, la imatge ve a ser aquesta: gent assenyada de progrés versus població primitiva eixelebrada. i sabeu quina és l'única veu ebrenca que repeteixen ara sí, ara també? la d'una nena de la manifestació d'amposta, que ja surt a l'"alguna pregunta més". ja coneixeu el to del programa, no? us podeu imaginar la imatge, doncs...
la xiqueta que parla és alumna meua. Si et vols solidaritzar amb ella, tot i que tu quan vas començar amb natros erets més grandeta. Són deplorables, i continuen amb la mateixa missa dia sí dia també. Vaig sentir el Culla ahir. És un d'aquests que tenen el país entre el Besòs i el Llobregat. això sí, són molt cosmopolites!!!
salut i aigua,
emigdi
una abraçada, "profe"! ;)
Fins fa poc, Aleix, volia creure que eren igualment bons professionals, malgrat aquets tics. Ara crec sincerament que estan al servei dels qui els paga, i poden arribar a ser molt desagradables. En cada entrevista són molt tendenciosos, a la vegada que és greu que mai no tinguin tertulians ebrencs, o tertulians amb una visió alternativa de la política.
salut i aigua
Doncs tens tota la raó. No tan sols ells. En general la gent de l'àrea metropolitana (però no cal anar tan lluny, ja que he conegut molta gent de Tarragona amb el mateix tarannà) no ens coneixen i tenen una imatge preconcebuda de nosaltres com gent "asilvestrada" i pagesa.
Es diverteixen amb els Quicos, els hi fa gràcia la nostra parla, però crec que sovint ens miren amb aires de "superioritat". I aquesta apreciació no vol dir que em sento en "inferioritat".
En fi, ahir va anar una senyora de Cunit a queixar-se que si a la seva població no hi havia restriccions (ella vivia en un barri residencial on hi havien moltes piscines) per emplenar les piscines, perquè en havien de tenir els seus sofrits conciutadans de Barcelona?
M'ha agradat molt llegir el teu post Emigdi, ja que fa molt temps que aquest tema em treu de polleguera. Quan veurem al Cuní entrevistant a Manolo Tomàs? Tot i que ben pensat, serà millor que això no passi, ja que tots sabem que passa quan els serfs no rendeixen pleitesia al magnànim Cuní: "Prou, prou, prou! Aquí mano jo, i quan jo dic prou, és prou!". I després tothom li riu les gràcies (la gran Pilar primer). TV3 NO és la nostra!
Salut i força
Gràcies pel teu comentari. Fins i tot si entrevisten Manolo Tomàs, o qualsevol altre antitransvasista, les preguntes seran tendencioses. Això sí, en nom de la professionalitat. Viuen en un país de "xocolata" i no s'adonen que la catalanitat s'ha de treballar cada dia. Nosaltres no som un país normal, sinó amb febleses. I ells contribueixen a enfortir les febleses. Quant a la Rahola, només dir que em fa sentir vergonya aliena. Malgrat que la vaig votar indirectament (la seua papereta era la de Barcelona, i no la meua), mai no va ser sant de la meua devoció. Crec que el país, en general, ha arribat a un moment de crisi profunda. El govern no funciona, ja que el PSOE s'ho menja tot. Els altres partits haurien de reaccionar i donar un cop de puny a la taula, sinó quedaran en absolutament no-res. I els mitjans de comunicació, al servei del partit governant, estan contribuint a crear una opinió pública que enfronta territoris, però que anirà molt bé al PSOE. El que pensen és: si amb tot l'enrenou dels trens, la gent ens ha votat massivament, amb tot això del transvasament passarà el mateix. La factura la pagaran els menuts. I els Bassas, Cuní i companyia, a favor dels qui els paga, deixant-nos uns mitjans de comunicació amb un nivell ínfim.
salut i aigua des de Camrpedó.