Aquest dimecres m'ha trucat l'Esteve Terradas [bloc] per donar-me una notícia. Diu que deixa l'Ajuntament de Mataró. És regidor socialista des de les segones eleccions democràtiques, les del 1983. Tota la vida al consistori, tota la vida fent política municipal a la capital del Maresme. Bona part de la seva trajectòria fent política a nivell comarcal. El PSC de Mataró i del Maresme no s'entendrien sense ell. A l'ombra de Manuel Mas [bloc], últimament acompanyant Joan Antoni Baron [bloc]. Artífex dels pactes tripartits al Consell Comarcal i a la majoria de consistoris del Maresme. Relleu de Josep Clofent i Joan Rangel [Facebook] a la federació maresmenca del partit. Diputat a la institució provincial. En aquest mandat, retirat de la política comarcal, retirat de la vida interna de partit, només es dedicava a l'Ajuntament, fent de tinent d'alcalde de Presidència, a tocar d'un Joan Antoni Baron que s'ha anat desprenent de la vella guàrdia socialista, de les patums heretades de l'època Mas (amb qui, per cert, últimament no paro de polemitzar). Només té Ramon Bassas [bloc i Facebook], que governa el PSC de Mataró amb mà de ferro mentre al grup municipal assisteixen a una renovació estranya. Si demà Baron digués que se'n va, cosa difícil, només hi ha dues persones a can PSC que podrien assumir l'alcaldia. Un és Bassas, que tot ho controla i domina. Però és també un veterà —del 1991—, i no representaria la renovació. És massa de l'època Mas com per ser —sempre hipotèticament— el relleu de Baron. L'única alternativa renovadora i solvent és una dona i es diu Alícia Romero [Facebook]. És jove, està preparada i té la política a la sang. Tot això indigna algun gelós i/o mediocre del seu grup, però Romero —que és una tinent d'alcalde en qui es va fixar en el seu dia l'insigne Remigi Herrero, el mític Remi, per la via del tracte caldenc (de Caldes d'Estrac)— és l'únic que té el PSC de cara al futur.
Esteve Terradas, que acaba de decidir que fins a aquí hi ha arribat i que decideix posar punt i final a l'etapa municipal mataronina, hauria pogut competir per la successió de Manuel Mas si s'ho hagués proposat. També hauria pogut competir per la plaça de diputat al Parlament que Clofent deixava vacant després d'un relleu mal gestionat a la plaça de les Tereses. I fa temps que hauria pogut deixar l'acta de regidor per atendre les ofertes de Rangel, que és el delegat del govern de l'Estat a Catalunya. Finalment, Rangel se'n surt i li pren el talent i el nas polític de Terradas a l'alcalde Baron. S'endú Terradas per fer-li fer de cap de gabinet, en substitució, precisament, de Montse Pérez, que se centrarà en l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, que és d'on va sortir José Montilla, ni més ni menys. Pérez amb Antonio Balmón [bloc], l'alcalde del postmontillisme a Cornellà. I Terradas amb Rangel, exalcalde de Caldes, responsable directe que la Fundació Palau i Fabre estigui en aquesta vila maresmenca. Volta el món, i Rangel i Terrradas tornen al Born. De fet, hi tornaran, perquè la delegació del govern Zapatero a Barcelona s'ha allunyat provisionalment del Born, de Pla de Palau, per situar-se al carrer Mallorca mentre durin unes obres a l'edifici de l'antiga Duana barcelonina.
Quina casualitat que m'hagi trucat Terradas, amb qui he compartit tantes hores de relació polític-periodista dels meus anys a El Punt del Maresme. Quina casualitat, perquè precisament l'altre dia vaig saludar a Valls Antoni Fogué, el nou president de la Diputació de Barcelona, i vaig pensar que aquest era un càrrec que hauria pogut correspondre a Rangel. Perquè qui va posar les bases de l'actual Diputació moderna és Rangel, i curiosament qui va rellevar Rangel el dia que aquest va marxar a la delegació de l'Estat va ser Fogué, a qui ara li ha arribat la seva oportunitat de la mà d'un Bartomeu Muñoz de generositat, diguem-ne, obligada. Crec que m'estic anant una mica, que l'arbre va creixent i no acabaríem mai. La qüestió és que crec que Rangel ha fet bé de fitxar Terradas perquè l'Esteve és un animal polític. El critiquen perquè és un pèl esquerp, però els que el coneixem amb una certa confiança sabem que és de la conya, i que té un sentit de l'humor profund. Les sobretaules a cop de xupito de grapa ho certifiquen. Sort, Esteve!
Joan Salicrú: Terradas plega i Baron perd un dels seus principals puntals
Ramon Bassas: Esteve
Esteve Terradas, que acaba de decidir que fins a aquí hi ha arribat i que decideix posar punt i final a l'etapa municipal mataronina, hauria pogut competir per la successió de Manuel Mas si s'ho hagués proposat. També hauria pogut competir per la plaça de diputat al Parlament que Clofent deixava vacant després d'un relleu mal gestionat a la plaça de les Tereses. I fa temps que hauria pogut deixar l'acta de regidor per atendre les ofertes de Rangel, que és el delegat del govern de l'Estat a Catalunya. Finalment, Rangel se'n surt i li pren el talent i el nas polític de Terradas a l'alcalde Baron. S'endú Terradas per fer-li fer de cap de gabinet, en substitució, precisament, de Montse Pérez, que se centrarà en l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, que és d'on va sortir José Montilla, ni més ni menys. Pérez amb Antonio Balmón [bloc], l'alcalde del postmontillisme a Cornellà. I Terradas amb Rangel, exalcalde de Caldes, responsable directe que la Fundació Palau i Fabre estigui en aquesta vila maresmenca. Volta el món, i Rangel i Terrradas tornen al Born. De fet, hi tornaran, perquè la delegació del govern Zapatero a Barcelona s'ha allunyat provisionalment del Born, de Pla de Palau, per situar-se al carrer Mallorca mentre durin unes obres a l'edifici de l'antiga Duana barcelonina.
Quina casualitat que m'hagi trucat Terradas, amb qui he compartit tantes hores de relació polític-periodista dels meus anys a El Punt del Maresme. Quina casualitat, perquè precisament l'altre dia vaig saludar a Valls Antoni Fogué, el nou president de la Diputació de Barcelona, i vaig pensar que aquest era un càrrec que hauria pogut correspondre a Rangel. Perquè qui va posar les bases de l'actual Diputació moderna és Rangel, i curiosament qui va rellevar Rangel el dia que aquest va marxar a la delegació de l'Estat va ser Fogué, a qui ara li ha arribat la seva oportunitat de la mà d'un Bartomeu Muñoz de generositat, diguem-ne, obligada. Crec que m'estic anant una mica, que l'arbre va creixent i no acabaríem mai. La qüestió és que crec que Rangel ha fet bé de fitxar Terradas perquè l'Esteve és un animal polític. El critiquen perquè és un pèl esquerp, però els que el coneixem amb una certa confiança sabem que és de la conya, i que té un sentit de l'humor profund. Les sobretaules a cop de xupito de grapa ho certifiquen. Sort, Esteve!
Joan Salicrú: Terradas plega i Baron perd un dels seus principals puntals
Ramon Bassas: Esteve
