Quan hom intenta ensenyar els valors del civisme als paràsits socials de la nostra societat, s'arrisca a què li fotin una òstia, com ha estat el meu cas avui. M'explico.
Estació d'Urquinaona (L4), a la meitat de l'andana sentit Trinitat Nova. Arriba el metro, em retiro al costat de la porta per deixar a la gent sortir i l'andana queda completament atapaïda, sense espai. En aquest moment, i mentre encara surt gent del vagó, observo que està venint una persona (home, d''uns 25-30 anys) a contracorrent i en sentit final de l'andana, com si fos un tractor, empenyent a consciència a tothom. Com si ell fos el centre del món a la resta fossim puces fent nosa.
Quan ha passat al costat meu m'ha empés més que conscientment. No pas aquell cop que es produeix quan no hi ha espai i no hi ha cap més opció. M'he girat i li he dit senzillament Tranquil, mentre li mirava als ulls recriminant-li l'actitud. Entre altres coses perquè la resta de la gent estava molesta, però no deien res.
Aquest paràsit social s'ha limitat a girar-se, sense dir cap paraula, i m'ha fotut un cop de puny a l'orella, mentre jo em girava per entrar al vagó. Amb els anys es perden reflexos. En descàrrec meu, que he vist venir la nata, he de dir que la mà de defensa estava sostenint la motxil·la, i que era imposible moure's per esquivar el cop.
Quan m'he girat per veure bé a l'adjecte, m'he trobat que no em podia moure: m'estaven subjectant dues personas. Cony, s'ha de subjectar a l'agressor, no a la víctima. Mentre una dona deia en bell catalanesc: Deixa-ho estar, que aquest ve buscant brega.
Jo he insistit en observar-lo i mirar d'apropar-me perquè el tio marxava i volia estar segur que romania a l'andana i no agafava el metro. Aleshores s'ha girat i se m'ha encarat. La gent interpretava que volia apropar-m'hi per tornar l'òstia. No negaré que l'instint de mascle humà et duu a aquesta reacció automàtica, pura programació genètica.
Però a banda d'estimar l'opció d'acabar a òsties i possiblement a les vies, he valorat que també li podien donar uns professionals de l'agressió de part meva.
Així que, un cop comprovat que romania a l'andana, he fet un ràpid gir de 180º mentre em desempallegava dels que em subjectaven i m'he dirigit ràpidament als 3 guardes de seguretat que havia vist en entrar al metro i que estaven a l'inici de l'andana. Una persona agressiva té tots els números de la rifa òsties de segurates.
Així que l'he identificat (corrovat per la dóna d'abans) i el paio en qüestió ha estat envoltat pels tres segurates. Jo m'ho mirava a distància amb tota tranquil·litat esperant l'acció. S'anava posant nerviós, i jo pensava Vinga, vinga, xaval, que t'emportaràs alguna com continuïs així.
Però no. Vull destacar la gran professionalitat del personal de seguretat. S'han limitat a envoltar-lo i retenir-lo sense tocar-lo mentre avisaven als Mossos. Quan el paio ha intentat ficar-se al següent metro, entre dos l'han agafat el mínim possible, mentre cridava que l'estaven tocant.
El paràsit responia a l'esquema del jugador de rol/viciat de consola asocial. De fet, tenia una play portàtil. Cabell llarg amb cua, sense afaitar, roba esportiva fosca, grass, bambes, etc. Aquest perfil ha aportat grans perturbats a la història negra de la humanitat. Cal dir que tinc grans amics viciats i jugadors de rol, i que al meu antic club de muntanya compartíem sala de reunió amb el club de rol. Bona gent. Però sempre hi ha algú que no sap diferenciar entre el Final Fantasy i la vida en societat. Pel carrer no pots treure cartes, màgies, dimonis i tota la pesca i començar a atacar els enemics.
Mosso: "Això normalment es resol fora de servei"
I han arribat els Mossos uns 10 minuts més tard. Primer uniformats i després els secreta. Vull dir que he estat atès molt correctament, a diferència del cop anterior. Ha ajudat que eren de la meva edat, que jo estava ben tranquil, i el paio no parava de dir tonteries mentre els Mossos reconeixien que no hi tocava gaire.
Després d'explicar-me què havia de fer (reconeixement mèdic, denúncia i tal), quan m'he quedat a un Mosso tot sol m'ha dit que tot allò no servia de gaire. Aquestes coses normalment es resolen fora de servei, ha reblat en confiança. !!!!. Li ha sortit així: fora de servei!. Un mica més i obro la mà esperant que em donés una targeta i em digués truca'm a partir de les 10.
El que volia dir el Mosso és que aquestes coses es resolen (segons el seu parer) fora dels tràmits oficials: s'agafa a l'agressor en qüestió i se li fot una bona pallissa. Mètode típicament del Nou Barris de finals dels 80 i començament dels 90, on vaig crèixer. Entre altres barris barcelonins. Un no ha hagut d'aguantar els seus amics d'infantesa i adolescència fotent pallisses a negros/sudacas/moros/maricones de mierda, mentre traficàven amb drogues, robaven, destrossaven mobiliari urbà, passant més d'un per presó, (algú) amb la vida completament destrossada per les drogues i sabent que si indicaves amb un dit a algú que s'havia ficat amb tu rebria una bona pallissa dels teus amics, sense haver-ho fet mai, mantenint-me al marge i recriminant-ho més d'un cop, per amb més de 30 anys haver d'aguantar que un Mosso et vingui a dir no siguis imbècil i soluciona això a la vella manera llatina.
Com li he dit a un altre Mosso, hi ha dues maneres de resoldre el tema, a òsties o civilitzadament. Encara que el país no sigui civilitzat. Fet reconeixement mèdic i feta denúnica a la comissaria. El veuré al jutjat.
Quan ha passat al costat meu m'ha empés més que conscientment. No pas aquell cop que es produeix quan no hi ha espai i no hi ha cap més opció. M'he girat i li he dit senzillament Tranquil, mentre li mirava als ulls recriminant-li l'actitud. Entre altres coses perquè la resta de la gent estava molesta, però no deien res.
Aquest paràsit social s'ha limitat a girar-se, sense dir cap paraula, i m'ha fotut un cop de puny a l'orella, mentre jo em girava per entrar al vagó. Amb els anys es perden reflexos. En descàrrec meu, que he vist venir la nata, he de dir que la mà de defensa estava sostenint la motxil·la, i que era imposible moure's per esquivar el cop.
Quan m'he girat per veure bé a l'adjecte, m'he trobat que no em podia moure: m'estaven subjectant dues personas. Cony, s'ha de subjectar a l'agressor, no a la víctima. Mentre una dona deia en bell catalanesc: Deixa-ho estar, que aquest ve buscant brega.
Jo he insistit en observar-lo i mirar d'apropar-me perquè el tio marxava i volia estar segur que romania a l'andana i no agafava el metro. Aleshores s'ha girat i se m'ha encarat. La gent interpretava que volia apropar-m'hi per tornar l'òstia. No negaré que l'instint de mascle humà et duu a aquesta reacció automàtica, pura programació genètica.
Però a banda d'estimar l'opció d'acabar a òsties i possiblement a les vies, he valorat que també li podien donar uns professionals de l'agressió de part meva.
Així que, un cop comprovat que romania a l'andana, he fet un ràpid gir de 180º mentre em desempallegava dels que em subjectaven i m'he dirigit ràpidament als 3 guardes de seguretat que havia vist en entrar al metro i que estaven a l'inici de l'andana. Una persona agressiva té tots els números de la rifa òsties de segurates.
Així que l'he identificat (corrovat per la dóna d'abans) i el paio en qüestió ha estat envoltat pels tres segurates. Jo m'ho mirava a distància amb tota tranquil·litat esperant l'acció. S'anava posant nerviós, i jo pensava Vinga, vinga, xaval, que t'emportaràs alguna com continuïs així.
Però no. Vull destacar la gran professionalitat del personal de seguretat. S'han limitat a envoltar-lo i retenir-lo sense tocar-lo mentre avisaven als Mossos. Quan el paio ha intentat ficar-se al següent metro, entre dos l'han agafat el mínim possible, mentre cridava que l'estaven tocant.
El paràsit responia a l'esquema del jugador de rol/viciat de consola asocial. De fet, tenia una play portàtil. Cabell llarg amb cua, sense afaitar, roba esportiva fosca, grass, bambes, etc. Aquest perfil ha aportat grans perturbats a la història negra de la humanitat. Cal dir que tinc grans amics viciats i jugadors de rol, i que al meu antic club de muntanya compartíem sala de reunió amb el club de rol. Bona gent. Però sempre hi ha algú que no sap diferenciar entre el Final Fantasy i la vida en societat. Pel carrer no pots treure cartes, màgies, dimonis i tota la pesca i començar a atacar els enemics.
Mosso: "Això normalment es resol fora de servei"
I han arribat els Mossos uns 10 minuts més tard. Primer uniformats i després els secreta. Vull dir que he estat atès molt correctament, a diferència del cop anterior. Ha ajudat que eren de la meva edat, que jo estava ben tranquil, i el paio no parava de dir tonteries mentre els Mossos reconeixien que no hi tocava gaire.
Després d'explicar-me què havia de fer (reconeixement mèdic, denúncia i tal), quan m'he quedat a un Mosso tot sol m'ha dit que tot allò no servia de gaire. Aquestes coses normalment es resolen fora de servei, ha reblat en confiança. !!!!. Li ha sortit així: fora de servei!. Un mica més i obro la mà esperant que em donés una targeta i em digués truca'm a partir de les 10.
El que volia dir el Mosso és que aquestes coses es resolen (segons el seu parer) fora dels tràmits oficials: s'agafa a l'agressor en qüestió i se li fot una bona pallissa. Mètode típicament del Nou Barris de finals dels 80 i començament dels 90, on vaig crèixer. Entre altres barris barcelonins. Un no ha hagut d'aguantar els seus amics d'infantesa i adolescència fotent pallisses a negros/sudacas/moros/maricones de mierda, mentre traficàven amb drogues, robaven, destrossaven mobiliari urbà, passant més d'un per presó, (algú) amb la vida completament destrossada per les drogues i sabent que si indicaves amb un dit a algú que s'havia ficat amb tu rebria una bona pallissa dels teus amics, sense haver-ho fet mai, mantenint-me al marge i recriminant-ho més d'un cop, per amb més de 30 anys haver d'aguantar que un Mosso et vingui a dir no siguis imbècil i soluciona això a la vella manera llatina.
Com li he dit a un altre Mosso, hi ha dues maneres de resoldre el tema, a òsties o civilitzadament. Encara que el país no sigui civilitzat. Fet reconeixement mèdic i feta denúnica a la comissaria. El veuré al jutjat.
M'he llegit la teva "crònica" sencera. I encara com la gent et va subjectar pq sovint el que passa és que tothom s'aparta de por, no?
Ets un ciutadà com cal.
Salut des de Alemanya
Nota: A mi em va passar una cosa similar quan tenia 22 anys al Metro, i estava convalescent d'una operació al peu. Però a la persona que va fer-me una espenta malgrat la meva situació, quan em vaig encarar, i va voler tornar-me la fer, no em vaig poder reprimir i el vaig tombar a terra amb una clau de judo i al final va marxar corrent quan es va obrir les portes.
Reconec que ara, amb la meva edat, hauria fet el mateix que tu.
A mi, un cop que em van obrir el cotxe, i vaig fer la denúncia per Internet, quan vaig anar a passar la revisió ocular del cotxe i signar-la a Comissaria, el mosso en qüestió em va respondre -en "montillesc"- que això d'Internet estava molt bé de cara a la galeria però que no servia. I que anés omplint els formularis pertinents.
El millor és evitar els problemes, i -en cas de trobar-s'hi- saber-se defensar i deixar sec a qui et vulgui agredir.
Salutacions
Sobre els mossos, acostumen a parlar català.
Greetings from Dublin ;)
Potser a Dublin no importa, però la llengua d'una persona agressiva té la seva importància (màxima, mínima o la que sigui).
Si estàs a Castelldefels i trobes a un paio amb cadenes d'or, aire agressiu i parlant rus o albanés, no és el mateix que si parla català. O si trobes a un skin: no és el mateix si parla en català o en espanyol si tu estàs parlant en català i duus una samarreta independentista (per exemple).
Podem pretendre per allò del políticament correcte que aquestes coses no importen, però sí que importen. Són dades que el nostre cervell analitza i en funció de la nostra experiència determinem el grau de perillositat i actuem en conseqüència.
Que les persones que estan al teu servei i per defensar-te no parlin en la llengua del país, també importa.
Els Mossos (comissaria Eixample) se'm van adreçar en espanyol, i en parlar jo català aleshores tots van parlar-me en català, excepte una dona que va insistir per finalment canviar al català. Entre ells parlaven en català (si més no els que vaig sentir). A la comissaria de Sant Andreu, el mateix, amb la diferència que aquí els de la porta parlaven entre ells en espanyol.
El que va tramitar la denúncia en va demanar si el paràsit era espanyol. Home, no ho sé, parlava espanyol i català, fonalmentalment espanyol.
Els guardes de seguretat del metro dos (els d'armilla i guants) eren d'aquí i un tercer (el d'atenció al públic) era llatinoamericà. El llatinoamericà no parlava català però l'entenia. Un dels altres va utilitzar el català i l'espanyol per parlar amb mi.
Sort al judici, doncs amb el nivell que hi ha...
Apa.