Acompanyats per la pluja, fem camí cap a Oliva. Quan hi arribem, la gent del casal encara ultima una reunió per organitzar tota l'agenda d'actes per al mes vinent; xerrades sobre l'aigua, presentacions de llibres, concerts... sembla que serà un juny atapeït al Casal Jaume I. Aprofitem el parèntesi per parlar amb Miquel Gironès, que s'ha quedat atrapat a un embús a l'eixida de València (no tardarà, però, en arribar). En eixe moment, amablement ens assalta una 'fan' d'Obrint Pas i de Del Sud, l'Anna Vinyoles, que ens proposa una història a la que no podem renúnciar: Anna és mestra de català a Montblanc i vol fer un gran acte per presentar el llibre amb els alumnes de l'institut que estan aprofitant les cançons del grup per estudiar les varietats dialectals del català. Fins i tot, els xiquets estan assajant per delitar-nos amb alguna peça musical. Però això ja serà motiu d'una altra entrada.Poc a poc, el casal d'Oliva es va omplint i les primeres fileres de cadires queden curtes. També ens sorprén la presència de la Gandia Televisió, que grava els primers minuts de l'acte i ens fica una mica més nerviosos del que és habitual. Comencem explicant com va nèixer el projecte del llibre i el caliu polític del mateix. No és tant un llibre sobre Obrint Pas sinó un llibre sobre el País Valencià i, per extensió, sobre els Països Catalans. Una peça a mig camí entre l'assaig literari i el reportatge periodístic que tracta de somoure consciències i espantar neguits. Rellegim alguns fragments de Del Sud i puntualitzem la idea final: malgrat tot els entrebancs, 301 anys després del primer intent d'aniquilar-nos com a poble, ací estem i ací seguirem.
Tot seguit, donem pas a Miquel Gironès, recordant aquella semblança que tracem a Del Sud:
"Miquel Gironès, que segons els seus propis companys «pul.lulava per l’institut» a mitjan anys noranta, va rebre la invitació dels Obrint Pas per tocar amb ells. Abans ja havia provat com a trompeta dels Heura Exodus, però la cosa no va arribar a quallar. Gironès era, aleshores, un jove prim, quasi escanyolit, amb una cara bruna de xiquet camuflada dins d’una immensa gorra blanca amb el segell de Negu Gorriak. Ni la seua aparent fragilitat física, ni la timidesa adolescent que encara surava quan es posava damunt de l’escenari feien pensar que dins d’aquell pit erm hi havia uns pulmons capaços de fer grans proeses amb una dolçaina. I és que Gironès, músic i fill de músic, alletat de la mamella d’un dels millors dolçainers del País Valencià com Xavier Richart, tenia ja un talent especial tant per als instruments de vent com per a la percussió. Xavi,Piti, Robert i Carles ho van descobrir ben aviat quan, en tan sols un parell d’assaigs, va esbossar la melodia per a No tingues por i la versió ska d’El cant dels maulets".
Miquel, qui confessa que ha sentit un poc de vergonya mentre llegíem en veu alta els seus mèrits musicals, fa una intervenció de luxe. El dolçainer d'Obrint Pas no ens havia acompanyat en cap presentació des de l'acte de la Gavina, a Picanya, i es notava que venia amb moltes ganes. Parlà de com els vam abordar per fer el llibre, de què ha suposat per al grup revisar tota la seua història i, sobretot, la sorpresa que els causà el fet que algú contara els fets del seu país mitjançant la seua trajectòria.
Per rematar, Gironès també va explicar que, si el missatge d'Obrint Pas ha trencat fronteres, és perquè parla de situacions, problemes i esperances que compartim tots els pobles del món. En clau internacionalista, Miquel assenyalà que, a banda de la qüestió lingüística i cultural, tots els pobles del món patim problemes com els atemptats contra el territori, la pèrdua de drets dels treballadors o la violència contra les dones.
Finalment, com ja passà a Alcoi o Catarroja, ens acomiadàrem amb un missatge d'alerta però, alhora, optimista: poc a poc, anem surant però cal seguir lluitant per arribar a ser un país del món.
(A la imatge, la presentació al Casal Jaume I d'Oliva, amb el públic en primer terme)
Hola, l'altra setmana aní a Oliva i va ser genial perquè em va agradar passar una bona estona escoltant una xarrada sobre els temes que em preocupen i vore que hi ha gent que dedica molt de temps de la seua vida per tractar de solucionar-los. Em va fer submergir-me en el meu món, estar com a casa i, a sobre divertint-me.
També dir que em van agradar molt les intervencions del Gironès i les respostes que donàreu a les preguntes de les persones assistents.
Les meues cosines van vindre amb mi. La de nou anys diu que com encara no pot anar de concert, ha d’aprofitar alguna ocasió relacionada amb els OP. Elles també quedaren encantades.