Els empresaris catalans demanen a l'Estat espanyol que compleixi la llei en matèria de finançament segons allò que preveu l'Estatut. Hi ha gaire estats al món amb tanta mandra a l'hora d'aplicar les lleis que ells mateixos fan? Zapatero demana a Montilla unitat mentre pren el pèl (també) a Ibarretxe dient-li que està disposat a dialogar, però no sobre aventures al marge de la Constitució. L'autèntica aventura és no reaccionar davant d'aquest estat-sangonera encegat amb constitucions que s'han fet velles i que han perdut fins i tot el tren de la revisió. Si Montilla i Zapatero i els socialistes espanyols en general no s'entenen entre ells, jo tinc la solució: l'optimisme.
Que uns conseller d'economia o un president de la Generalitat hagin de “plantar cara” o fer-ho veure perquè el govern compleixi els seus compromisos em sembla demencial. Des del punt de vista d'un independentista és lògic perquè estem acostumats a veure l'Estat espanyol com un estat que governa contra nosaltres, per treure'ns diners i no prestar-nos serveis a canvi. Però ni Castells ni Montilla són independentistes, i aquí arriba la sorpresa. Són del mateix partit i la premsa d'arreu va plena d'aquesta història paranormal de l'Estatut i l'acord de finançament. No és sana, aquesta relació. No pot ser-ho. Un estat normal no regatejaria el compliment d'un acord, no provocaria aquest estira-i-arronsa entre la seva ciutadania. Tot plegat demostra un cop més que els catalans no som espanyols. Nosaltres (un servidor i la immensa majoria dels qui el llegeixen, crec) ja ho sabíem, però ara es tracta que se'n vagin adonant els qui fins ara s'han sentit espanyols.
I enmig d'aquesta discussió en salta una altra: la llei electoral espanyola. Llegeixo al Singular digital que “Artur Mas considera una declaració de guerra” que Zapatero vulgui canviar aquesta llei. Mas tem que el nacionalisme espanyol acabi expulsant el seu partit de les institucions espanyoles. Alguns diuen que quan Carod parla del 2014 està banalitzant el referèndum d'independència, que val més no aixecar falses expectatives. Però sembla que Mas està disposat a declarar la guerra. Que no s'esveri tant, que no pretengui sentir-se ofès. L'única cosa que ha de fer és marxar abans no el facin fora. Quan sabeu que la vostra parella us enganya el paper més trist és el de qui no s'ho vol creure. I al final, si és la parella qui s'avança a decretar la fi de la relació, us queda un posat d'enze que no us el traieu mai més. Menys gesticulacions de cara a la galeria per part d'uns i altres i més cops de timó. Fa tant de temps que espero que CiU renunciï a les seves pretensions de reformar Espanya que quan finalment giri els ulls cap al país no aplaudiré, sinó que em limitaré a esbufegar, la cella alçada, i deixar anar: “ja era hora!”
Imponent!
i tenies raó: amb mésvilaweb no cal fer propaganda pq la gent ho ha trobat soleta..
en podem parlar dimecres al sopar amb la gabantxo