delsud |
Del Sud |
dilluns, 12 de maig de 2008 | 17:51h
Divendres vam ser a Burjassot. Arribàrem una mica abans de les vuit per parlar amb la gent de Ca Bassot i veure com anava tota la prepació de l'aplec de l'Horta Nord del dia següent (una mostra més que la comarca és manté viva i reivindicativa malgrat l'oblit a la que la sotmet el Consell). Poc després arribà la família de Vicent Andrés Estellés: Carmina, la filla; el seu home, Vicent; i els dos néts. Amb ells, començàrem una animada i plaentera sobre la figura del gran poeta, la literatura i la necessitat d'incitar a la lectura als més menuts. Carmina contava com son pare la passejava per les llibreries i els records d'aquells primers llibres que va tenir entre les mans.
L'acte començà amb una hora de retard. Malgrat la pluja i la improvisada convocatòria, més d'una vintena de persones es van acostar a la presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. El periodista, escriptor i professor Jordi Sebastià va orquestar el sarau. Natural de Burjassot i amb una gran facilitat de paraula, Sebastià traçà les línies bàsiques del llibre; es congratulà de la nostra feina i recordà les figures de Guillem Agulló i Vicent Andrés Estellés. Una estelada i un quadre amb el retrat de l'escriptor burjassoter obra d'Armengol donaven llum a la vella casona de poble on presentàrem en nostre treball.
Després fou el torn dels autors, qui explicàrem el per què del llibre i el seu intent de plasmar totes aquelles idees i pensaments esparsos que hi ha al voltant de les tornades d'Obrint Pas. A més, els escriptors ens declaràrem deutors dels versos d'Estellés, i llegírem alguns dels fragments del llibre per evidenciar el que deia Feliu Ventura: "Si ets un jove de l'Horta i vols descriure el món que et rodeja, inevitablement has de recórrer a Estellés".
S'obrí aleshores un interessant debat sobre la figura de l'enyorat poeta. Tanmateix, a la conversa també hi va estar molt present, quinze anys després del seu assassinat, la figura de Guillem Agulló. Mercè, la més jove entre el públic, expressà la seua emoció després de llegir el capítol dedicat al militant antifeixista. De la mateixa manera, com tots plegats acordàrem, malgrat el descrèdit i les agressions (físiques i simbòliques) no hem de renúnciar a defensar un País Valencà més lliure. Perquè fer-nos desistir és, precisament, el que volen aquells que no creuen en el nostre poble. No ho han aconseguit en 301 anys, i ara no ho aconseguiran tampoc. Diuen que som pocs, però en som més dels que ells voldrien i del que ens volem fer veure; no estem sols i no hem de tindre por.
