L'amiga Matilde Font (filla de la Vall d'Uixó), membre activa de la PDE d'Amposta, em va demanar que llegís el manifest que ha preparat la Plataforma en Defensa de l'Ebre, el proper diumenge 18 de maig, a la manifestació que tindrà lloc pels carrers de la capital del Montsià, tal com ho havien acordat a l'assemblea ampostina. Tot i que no visc a la ciutat, hi tinc una vinculació laboral des de fa disset anys, així com estic molt implicat en activitats culturals de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, amb la qual cosa molts i moltes em consideren un ampostí més.
Em va donar una gran alegria, ja que em fa moltíssima il·lusió. Serà tot un plaer i un honor! Des de fa molts anys he tingut un compromís antitransvasista sense embuts. De ben jove, ja vaig participar activament en les manifestacions contra el PHN que impulsava l'inefable Pepe Borrell i el PSOE a principis dels anys 1990. Vaig prendre part igualment en algunes de les massives manifestacions contra el PHN aznarià (a l'Ampolla, Amposta, Barcelona, etc.), tot i que he de reconèixer que em van agafar durant uns anys en què estava força desmobilitzat de tota lluita reivindicativa o de caire polític, en trobar-me anímicament molt decebut pel comportament de la classe política en general. Tot i això, l'any 2002 vaig publicar la novel·la "Vora l'Íber" (en format d'autoedició), que presenta a la vegada una història d'amor incomprès i de lluita contra el transvasament de l'aigua de l'Ebre. No cal dir que davant d'aquest nou projecte transvasista, "made in governs ZP-Montilla", reafirmo el meu ideari contra tot tipus de transvasaments.
Personalment, durant les darreres setmanes he rebut peticions molt emotives que m'han fet especialment content. El 12 d'abril, vaig tenir el gust d'impartir a la Ràpita la conferència de commemoració del 77è aniversari de la proclamació de la República catalana, a petició de Lluís Salvadó, Delegat del govern a les Terres de l'Ebre. També realitzaré el pregó de la Festa Major de Campredó, que se celebra al voltant de la festivitat de Sant Jaume la darrera setmana de juliol, el qual, en tractar-se del meu poble, es converteix en un repte.
Agraeixo de tot cor la confiança que els membres de la PDE han dipositat en la meua persona. Espero que no em tremoli la veu a l'hora de llegir un manifest que retrata una importantíssima reivindicació del nostre territori.
Tot seguit, a gaudir d'uns versos poètics que enlairen la nostra terra, made in Quico el Célio: "Baixo el Coll de Balaguer entre mel i gent pesquera i, com si es tanqués el mar, veig la Punta del Fangar. Brilla el far entre les dunes, la primera llum del Delta. Mil ocells blancs em saluden quan travesso les llacunes: olor d'arròs, colors d'aigua, arbres grans i solitaris. Al fons, la sal de la Banya, des d'on la Ràpita canta. Sota el capell de Montsià enfilo cap al Marjal, de la vora del riu Sénia veig camins que van al sud: les mateixes oliveres... els mateixos garrofers... Ebre amunt, ciutats antigues, entre torres i campanes, guarden les pedres dels íbers, les monedes dels romans, les cançons i l'art dels moros i les cases dels cristians. Per hortes, barrancs i planes, s'amaguen arbres i cases: pobles de gent sense pressa, que crida amb el vent de dalt, que pren el sol quan treballa i corre el bou quan hi ha festa. Cap a les terres de dalt roques com les de Benet, serres com les de Cavalls i Pàndols, i un vi que porta alegria, inspiren pintors, artistes, somniadors de nit i dia. I, al mig de tot, el gran Port que és la muntanya més alta: es pot veure, en dia clar, del Pirineu a Mallorca, el Coll de l'Alba, Cardó i tots els colors del Delta. Diu que al Tossal dels Tres Reis, quan fa vent, sona una jota, i que la canten tres veus, tres veus que se saben entendre: Matarranya, Maestrat i la gran terra de l'Ebre. Qui és qui sap d'on vé la jota, si puja o baixa pel riu, si arriba de dins del mar, o si la cantava un moro? Qui és qui sap si vé del mar, o el vent de dalt ens la porta? Són paisatges i colors, són pobles, cases i pedres, són històries i són anys, són els hòmens i les dones. Són sentiments, són amors... Són de la terra de l'Ebre".
Lletres ebrenques
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
benvolgut, no et conec personalment, però des de tarragona estant, i canareu com sóc, t'he seguit en comentaris en altres blocs d'amics comuns. comparteixo el teu criteri ebre-patriòtic, i espero que lo domenge en siguem molts, i la teua veu sigue la nostra veu, sigue la veu de tots, la veu de la força, la veu que del sentit comú i de l'amor al territori; un territori que volem que sigui econòmicament més pròsper, socialment més unit, culturalment més potent, i políticament més lliure!
ànims i endavant!
salut i aigua des de Campredó
Ës una mentira damunt d'una altra. Només fa 4 setmanes que ens van "prometre" que nomes necessitaven 30 hectometres en una captació puntual, que fins i tot despres podrien fisicament aixecar un troç de tub !! Pos, ara ha entrat molt més que 30 hm als embassaments, i lo que ha de vindre esta setmana tan de la pluja com del des-gel.
Tant me fa uns com els altres, mentres tenen super-glue a la cadira tots son culpables. Mira que hem vist d'enganys i estafes a la politic, pero com este, no sé si recordo cap.
ara has de cuidar-te... de fet, este mal temps que està fent és per vore si agafes la grip i no "emprenyes" tant...
:DDDDD
endavant les atxes!
Salut i lluita!
Visca la terra!
La pleguem o la deixem caure? Et aqui the question.
La resposta que racionalitza els recurs naturals de forma més optima és sota la llei de la gravetat.
Salut i aigua, de moment, aquest cap de setmana n'hem tingut abastament!!!
Segur que ho faràs molt bé!
salut i aigua. A Font de Quinto n'ha caigut molta aquests dies, tot i que a Baltasar i Montilla tant els hi fa!!!