Aquest matí, un ramat d'ovelles del Cuca, d'Olost, i un grup de pastors de diferents indrets del país es mobilitzaran entre la Barraca del Serra i el Càmping Lluçanès, a Olost, per reclamar el dret imprescriptible de pas pels camins ramaders. Un dret adquirit al llarg dels temps i que implica la utilització, lliure, dels espais públics que són els camins ramaders. El Lluçanès és terra de transhumància, terra de pastors, terra de circulació de ramats i a l'entorn d'aquesta activitat i realitat, s'han format pobles, s'han configurat realitats comercials i s'ha caracteritzat la comarca. Avui, enmig d'un model de creixement que no s'atura davant de res, posant per davant l'interès privat a les necessitats col·lectives, l'especulació a la identitat cultural, i en un moment de clara regressió de l'ús professional dels camins ramaders, el perill de desaparició d'aquest patrimoni cultural i social de primer ordre és més evident que mai. És el moment que les administracions públiques sàpiguen estar al seu lloc -ahir, al canal 324 de la tv, ens mostraven la recuperació del paper dels ramats per a mantenir l'herbei a ratlla i femar els jardins en una gran ciutat com Tori-, i afavoreixin la informació, la negociació quan calgui, i mantinguin una actitud que es correspongui amb el seu paper de vetllar pel que és de tots i no afavorir només el que és d'uns quants. I això és que es demanarà avui davant del Càmping Lluçanès, que s'obri el pas perquè el camí ramader que ajunta Vic i Berga pugui circular sense problemes. I se li demanarà al propietari -exregidor d'ERC del poble-, però també a l'alcalde i diputat d'ERC, que per raons i interessos incomprensibles (?) pretenen fer desaparèixer de la realitat un camí. Llegiu l'escrit del periodista del periòdic El 9 Nou, Josep Comajoan al seu blog.
No sóc de la zona, però he visitat fent turisme el Lluçanès i si mal no recordo el camping aquest és el que hi ha abans d'arribar al poble d'Olost venint de la plana de Vic.
Les preguntes que jo em faig són les següents:
- Què dóna més vida i riquesa a la comarca, un ramat d'ovelles que si té molts camins per on passar i més de Berga Vic, que no està gaire urbanitzat o un camping que dóna llocs de treball i fa venir turisme a la zona?.
- Per què tantes queixes ara sobre aquest camping si fa 17 anys que està construït? Què han fet les ovelles els últims 17 anys que no puguin fer ara?
- El Lluçanès està per enderrocar un camping per obrir un suposat camí per les ovelles? Que us sobren les empreses?
- Hi ha dues parts enfrontades i les dues diuen tenir uns mapes, una amb camí i l'altre no. Que si us plau algú digui quin és el mapa bo. Segur que hi ha experts en el tema.
Hi ha opinions per tot, que cadascú n'extregui la seva.
Claudi, on has sentit dir que es parli d'enderrocar? Qui diu que li fa nosa el càmping? Qui parla de tancar empreses? Qui
planteja la dicotomia entre un ramat i un càmping? A vegades, crea més
problemes qui no vol entendre que qui no sap alguna cosa! Convindria,
potser, començar a repassar el problema i posar-nos al dia.
El que no entenc és com penseu fer passar un camí, que no està gens clar que hagi passat mai per allà, pel mig d'un camping sense que aquest no es vegi greument perjudicat, voleu tirar una part d'aquest camping a terra, com a minim la tanca.
Dividireu el camping en dos meitats, no creieu que voleu anar massa lluny?
No crec que els de sanitat estiguin gaire contents amb el camping si cada dos per tres ha de passar un ramat pel mig de la zona d'acampada. Les ovelles caguen per tot arreu, erosionen el terreny...
Abans dels ramats al Lluçanès estava ple de boscos amb cabirols i cèrvols. Ho dic perquè les activitats agropecuàries també tenen un impacte en el paisatge. Sempre es diu que els pagesos ordenen el territori però abans que hi haguessin pagesos estava molt ben ordenat sense que cap humà fés res.
Com he manifestat i practicat, el fet que hi hagi un escrit en un blog no dóna dret a qualsevol cosa. Per aquest motiu, en aquest blog es valora molt la discrepància i la diferència, el debat i la discussió, però sense amenaces, sense insults ni menyspreus i, menys encara, si tot això es fa de forma anònima. Per aquest motiu, els comentaris que hi ha fins ara, i que tenen tots aquestes característiques, seran esborrats, igual com si n'apareixen d'altres d'aquest estil. Donant la cara, valen moltes coses, amb covardia i misèria, no val res. Salut!
Cito textualment: "I això és que es demanarà avui davant del Càmping Lluçanès, que s'obri el pas perquè el camí ramader que ajunta Vic i Berga pugui circular sense problemes. I se li demanarà al propietari -exregidor d'ERC del poble-, però també a l'alcalde i diputat d'ERC, que per raons i interessos incomprensibles (?) pretenen fer desaparèixer de la realitat un camí."
1. Qué importa que el propietari fos regidor d'ERC en el passat? 2. Has vist els mapes del cadastre? Saps on eren les delimitacions dels camps? Jo he vist els mapes reals, no els que s'han inventat els del SOLC i companyia, i allà no hi havia cap camí. 3. Interessos icomprensibles? Aquests són els que amagueu tot el col·lectiu de pagesos, Solc i Rella. 4. Ningú vol fer desàparèixer cap camí ja que no ha existit mai.
Cito textualment: "Avui, enmig d'un model de creixement que no s'atura davant de res, posant per davant l'interès privat a les necessitats col·lectives, l'especulació a la identitat cultural, i en un moment de clara regressió de l'ús professional dels camins ramaders, el perill de desaparició d'aquest patrimoni cultural i social de primer ordre és més evident que mai".
- El càmping fa més de 17 anys que hi és, cosa que encara fa més il·lògica aquesta reivindicació després de tan de temps. -Creixement que no s'atura davant de res: allà només hi havia uns camps, no cap camí. -Si hi hagués hagut un camí que fos d'identitat cultural pel poble no s'haguessin permès les obres. -A tu què t'importa aquest tema si no ets d'Olost?
Finalment, algú amb qui parlar, comentar, discutir, discrepar. Me n'alegro, sincerament. Els anònims no són ningú, per més valents que es pensin que són apujant el to de les seves expressions. Així, doncs, gràcies. Sobre el teu escrit, et diré que discrepo, suposo que ja t'ho deus imaginar. I ho faig per diferents motius. Per una banda, tot i que t'agraeixo que ho posis com a últim punt, no entenc què té que veure que jo no sigui d'Olost. Tampoc sóc d'Amposta i em sento solidari i legitimat com qualsevol per opinar i actuar en el tema de l'aigua. En segon lloc, la segona cita que esmentes del meu escrit, és una reflexió general que crec del tot certa, no a Olost o a Prats o a Lluçà, sinó arreu en general. Llavors caldria precisar en cada cas. És una reflexió sobre el model de creixement, que ja està arribant a la nostra comarca i que determinades actuacions poden facilitar. En aquest mateix sentit, el patrimoni que representen els camins ramaders no és només descriptiu, estàtic, romàntic, històric o museístic, sinó que representa una xarxa viària de gran abast i de múltiples usos que sembla increïble que avui algú no prengui inicatives, des de l'administració per potenciar-les i dinamitzar-les. Sobre el fet que el càmping faci 1 o 100 anys que estigui muntat on està, no treu de cap manera complexitat i responsabilitat al fet. A més, la reclamació que s'obri la part del camí afectada pel càmping en absolut és d'ara i s'ha manifestat de múltiples formes, mai havia arribat a la situació actual, donat que mai hi havia hagut una situació d'atzucac com en l'actualitat. Sobre si s'haguessin permès o no les obres, els fets parlen per si sols. Interessos. Sobre aquest tema, hi ha molt interès -valgui la reiteració del terme- ha introduir sospites sobre el finançament del Solc i de la rella i del que tu anomenes col·lectiu de pagesos. M'agradaria saber qui té aquest interès i per què. Sembla que sigui il·lícit que una associació tingui personalitat pròpia, criteris propis, que defensi els seus plantejaments i que no se n'amagui. El més trist és que això es faci des de sectors que es pengen l'etiqueta d'esquerres o catalanistes. Les entitats no han de ser mai corretja d etransmissió de ningú ni han de viure del clientelisme que li pot convenir a un alcalde o a un grup de pressió o a ningú. Si aquest fos el funcionament d'una entitat, flac favor faria a la societat. I en el cas de la rella, és il·lícit que un mitjà de comunicació pugui disposar dels recursos per funcionar sense haver de dependre de cap menjadora empresarial, política o eclesial, per posar alguns exemples? És just qüestionar l'existència d'entitats o mitjans independents dels grups de pressió existents al territori? És això el que sap greu? I del que tu anomenes col·lectiu de pagesos, quins interessos vols que defensin després de més de 10 anys de feina intensa i desinteressada? La veritat, és tenir molt poca sensibilitat dir coses d'aquesta mena. I encara en aquest tema, a mi em sembla molt estrany que una persona com en Josep M. Freixanet, amb qui mantinc profundes discrepàncies sobre la manera de fer política i de com treballar el territori, i això és públic i notori donat que no me n'he amagat mai -com no acostumo a fer amb cap tema- i com he manifestat a ell directament quan ha calgut, però que considero prou ben informat i capaç si li convé, trobo molt estrany, deia, que no hagi pres la iniciativa per trobar una solució al tema del camí i el càmping. I és aquí on m'entren seriosos dubtes de quines són les motivacions que hi ha al darrera d'aquesta actuació, i no cal pensar en interessos especulatius, econòmics, de tràfic d'influències, no, hi ha molts altres interessos menys estranys que poden jugar en determinats comportaments. Però el que més em preocupa de tot plegat és que la solució, si no hi ha res més a considerar, és tan simple com convertir un tros de la tanca del càmping en porta oberta per si hi passa algú algun dia. No et sembla que acabaríem abans i quedaríem tots ben contents? Salut, Ester.
Hola, Aleix, només un parell de coses. Com també et podras imaginar, discrepo de les teves opinions.
Com a persona curtida i culta que presentes ser, suposo que entendras que quan s'acusa directament a una persona o empresa hi ha d'haver una base documentada per tal de demostrar les raons que es defensen; si no, ja hi ha instàncies superiors que poden demanar responsabilitats. Però les raons que es defensen o els camins no es demostren només perquè s'opini. Les opinions són gratuïtes. Si no es té aquesta base, el millor que es pot fer és callar. No crec que aquesta sigui la manera adequada d'actuar, maltractant sembrant dubtes sobre la dignitat de gent treballadora i honrada que exerceix la seva professió legalment, i acusant-la amb l'excusa que és per defensa el territori; ja que el territori el defensen les persones que arrisquen cada dia i que generen riquesa i donen vida a persones, pobles i comerços de la nostra comarca, d'Olost, i per extensió, el Lluçanès.
Molta parrafada, però has obviat el punt més important, que per mi és el punt dos. Deu ser que no t'interessa tant...Que has vist els mapes reals del cadastre? Quines fonts has consultat per donar la teva opinió? O és que només t'has limitat a fer de "corretja de transmissió" del Solc i del grup que defensa la Transhumància? Com que m'agradaria tenir un jardí més gran també em faré un mapa i m'hi posaré el segell de la Generalitat, a veure si tinc sort!
Si vols camins, el Lluçanès n'és ple. Els camins es defensen allà on són i han sigut, no als mapes imaginaris.
No sé qui t'haurà ensenyat a decidir quan es posen o no els logos d'una institució en un material editat, però això del jardí ho trobo realment eloqüent. Sobre el traçat del camí ramader, ens pots dir per on passa? Ens pots informar de quin era el traçat que, en el seu dia, volia modificar el propietari del càmping? Ens pots dir per què es volia fer passar al costat de la carretera? Ens pots dir d'on venia el camí ramader entre Vic i Berga que havia de permetre unir la gent de Prats i Olost, a iniciativa de l'alcalde, Josep M. Freixanet, i trobar-se a la Fira de Santa Creu, el primer any que es va organitzar la caminada entre Olost i Santa Creu per la Fira? Per què l'alcalde d'Olost s'atabala tant per un tros de camí i no aporta solucions o alternatives i estableix vies de diàleg amb les parts afectades? No introdueixis coses que no vénen a tomb, com "maltractant sembrant dubtes sobre la dignitat de gent treballadora i
honrada que exerceix la seva professió legalment, i acusant-la amb
l'excusa que és per defensa el territori; ja que el territori el
defensen les persones que arrisquen cada dia i que generen riquesa i
donen vida a persones, pobles i comerços de la nostra comarca,
d'Olost, i per extensió, el Lluçanès." Qui maltracta, per la seva professió, el propietari del càmping o altres? Una altra cosa, ben diferent, és apaludir o criticar la defensa d'una determinada postura. Magnificar la crítica o dramatitzar la crítica només té com a objectiu negar la discrepància i això no que n'és de legítim. Salut i a veure si en treiem l'aigua clara.
Les preguntes que jo em faig són les següents:
- Què dóna més vida i riquesa a la comarca, un ramat d'ovelles que si té molts camins per on passar i més de Berga Vic, que no està gaire urbanitzat o un camping que dóna llocs de treball i fa venir turisme a la zona?.
- Per què tantes queixes ara sobre aquest camping si fa 17 anys que està construït? Què han fet les ovelles els últims 17 anys que no puguin fer ara?
- El Lluçanès està per enderrocar un camping per obrir un suposat camí per les ovelles? Que us sobren les empreses?
- Hi ha dues parts enfrontades i les dues diuen tenir uns mapes, una amb camí i l'altre no. Que si us plau algú digui quin és el mapa bo. Segur que hi ha experts en el tema.
Hi ha opinions per tot, que cadascú n'extregui la seva.
on has sentit dir que es parli d'enderrocar? Qui diu que li fa nosa el càmping? Qui parla de tancar empreses?
Qui
planteja la dicotomia entre un ramat i un càmping?
A vegades, crea més
problemes qui no vol entendre que qui no sap alguna cosa! Convindria,
potser, començar a repassar el problema i posar-nos al dia.
Dividireu el camping en dos meitats, no creieu que voleu anar massa lluny?
No crec que els de sanitat estiguin gaire contents amb el camping si cada dos per tres ha de passar un ramat pel mig de la zona d'acampada. Les ovelles caguen per tot arreu, erosionen el terreny...
Abans dels ramats al Lluçanès estava ple de boscos amb cabirols i cèrvols. Ho dic perquè les activitats agropecuàries també tenen un impacte en el paisatge. Sempre es diu que els pagesos ordenen el territori però abans que hi haguessin pagesos estava molt ben ordenat sense que cap humà fés res.
Com que veig que no te'n fas la idea, millor que t'acostis al Lluçanès, i sobre el terreny veuràs que és molt més simple. Bona estada a la comarca!
Donant la cara, valen moltes coses, amb covardia i misèria, no val res.
Salut!
1. Qué importa que el propietari fos regidor d'ERC en el passat?
2. Has vist els mapes del cadastre? Saps on eren les delimitacions dels camps? Jo he vist els mapes reals, no els que s'han inventat els del SOLC i companyia, i allà no hi havia cap camí.
3. Interessos icomprensibles? Aquests són els que amagueu tot el col·lectiu
de pagesos, Solc i Rella.
4. Ningú vol fer desàparèixer cap camí ja que no ha existit mai.
Cito textualment:
"Avui, enmig d'un model de creixement que no s'atura davant de res, posant per davant l'interès privat a les necessitats col·lectives, l'especulació a la identitat cultural, i en un moment de clara regressió de l'ús professional dels camins ramaders, el perill de desaparició d'aquest patrimoni cultural i social de primer ordre és més evident que mai".
- El càmping fa més de 17 anys que hi és, cosa que encara fa més il·lògica aquesta reivindicació després de tan de temps.
-Creixement que no s'atura davant de res: allà només hi havia uns camps, no cap camí.
-Si hi hagués hagut un camí que fos d'identitat cultural pel poble no s'haguessin permès les obres.
-A tu què t'importa aquest tema si no ets d'Olost?
Ester
Finalment, algú amb qui parlar, comentar, discutir, discrepar. Me n'alegro, sincerament. Els anònims no són ningú, per més valents que es pensin que són apujant el to de les seves expressions. Així, doncs, gràcies.
Sobre el teu escrit, et diré que discrepo, suposo que ja t'ho deus imaginar. I ho faig per diferents motius. Per una banda, tot i que t'agraeixo que ho posis com a últim punt, no entenc què té que veure que jo no sigui d'Olost. Tampoc sóc d'Amposta i em sento solidari i legitimat com qualsevol per opinar i actuar en el tema de l'aigua.
En segon lloc, la segona cita que esmentes del meu escrit, és una reflexió general que crec del tot certa, no a Olost o a Prats o a Lluçà, sinó arreu en general. Llavors caldria precisar en cada cas. És una reflexió sobre el model de creixement, que ja està arribant a la nostra comarca i que determinades actuacions poden facilitar. En aquest mateix sentit, el patrimoni que representen els camins ramaders no és només descriptiu, estàtic, romàntic, històric o museístic, sinó que representa una xarxa viària de gran abast i de múltiples usos que sembla increïble que avui algú no prengui inicatives, des de l'administració per potenciar-les i dinamitzar-les.
Sobre el fet que el càmping faci 1 o 100 anys que estigui muntat on està, no treu de cap manera complexitat i responsabilitat al fet. A més, la reclamació que s'obri la part del camí afectada pel càmping en absolut és d'ara i s'ha manifestat de múltiples formes, mai havia arribat a la situació actual, donat que mai hi havia hagut una situació d'atzucac com en l'actualitat. Sobre si s'haguessin permès o no les obres, els fets parlen per si sols.
Interessos.
Sobre aquest tema, hi ha molt interès -valgui la reiteració del terme- ha introduir sospites sobre el finançament del Solc i de la rella i del que tu anomenes col·lectiu de pagesos. M'agradaria saber qui té aquest interès i per què. Sembla que sigui il·lícit que una associació tingui personalitat pròpia, criteris propis, que defensi els seus plantejaments i que no se n'amagui. El més trist és que això es faci des de sectors que es pengen l'etiqueta d'esquerres o catalanistes. Les entitats no han de ser mai corretja d etransmissió de ningú ni han de viure del clientelisme que li pot convenir a un alcalde o a un grup de pressió o a ningú. Si aquest fos el funcionament d'una entitat, flac favor faria a la societat. I en el cas de la rella, és il·lícit que un mitjà de comunicació pugui disposar dels recursos per funcionar sense haver de dependre de cap menjadora empresarial, política o eclesial, per posar alguns exemples? És just qüestionar l'existència d'entitats o mitjans independents dels grups de pressió existents al territori? És això el que sap greu? I del que tu anomenes col·lectiu de pagesos, quins interessos vols que defensin després de més de 10 anys de feina intensa i desinteressada? La veritat, és tenir molt poca sensibilitat dir coses d'aquesta mena.
I encara en aquest tema, a mi em sembla molt estrany que una persona com en Josep M. Freixanet, amb qui mantinc profundes discrepàncies sobre la manera de fer política i de com treballar el territori, i això és públic i notori donat que no me n'he amagat mai -com no acostumo a fer amb cap tema- i com he manifestat a ell directament quan ha calgut, però que considero prou ben informat i capaç si li convé, trobo molt estrany, deia, que no hagi pres la iniciativa per trobar una solució al tema del camí i el càmping. I és aquí on m'entren seriosos dubtes de quines són les motivacions que hi ha al darrera d'aquesta actuació, i no cal pensar en interessos especulatius, econòmics, de tràfic d'influències, no, hi ha molts altres interessos menys estranys que poden jugar en determinats comportaments.
Però el que més em preocupa de tot plegat és que la solució, si no hi ha res més a considerar, és tan simple com convertir un tros de la tanca del càmping en porta oberta per si hi passa algú algun dia. No et sembla que acabaríem abans i quedaríem tots ben contents?
Salut, Ester.
Hola, Aleix,
només un parell de coses. Com també et podras imaginar, discrepo de les teves opinions.
Com a persona curtida i culta que presentes ser, suposo que entendras que quan s'acusa directament a una persona o empresa hi ha d'haver una base documentada per tal de demostrar les raons que es defensen; si no, ja hi ha instàncies superiors que poden demanar responsabilitats. Però les raons que es defensen o els camins no es demostren només perquè s'opini. Les opinions són gratuïtes. Si no es té aquesta base, el millor que es pot fer és callar. No crec que aquesta sigui la manera adequada d'actuar, maltractant sembrant dubtes sobre la dignitat de gent treballadora i honrada que exerceix la seva professió legalment, i acusant-la amb l'excusa que és per defensa el territori; ja que el territori el defensen les persones que arrisquen cada dia i que generen riquesa i donen vida a persones, pobles i comerços de la nostra comarca, d'Olost, i per extensió, el Lluçanès.
Molta parrafada, però has obviat el punt més important, que per mi és el punt dos. Deu ser que no t'interessa tant...Que has vist els mapes reals del cadastre? Quines fonts has consultat per donar la teva opinió? O és que només t'has limitat a fer de "corretja de transmissió" del Solc i del grup que defensa la Transhumància?
Com que m'agradaria tenir un jardí més gran també em faré un mapa i m'hi posaré el segell de la Generalitat, a veure si tinc sort!
Si vols camins, el Lluçanès n'és ple. Els camins es defensen allà on són i han sigut, no als mapes imaginaris.
Bé, no tinc res més a dir.
Salut
No sé qui t'haurà ensenyat a decidir quan es posen o no els logos d'una institució en un material editat, però això del jardí ho trobo realment eloqüent.
Sobre el traçat del camí ramader, ens pots dir per on passa? Ens pots informar de quin era el traçat que, en el seu dia, volia modificar el propietari del càmping? Ens pots dir per què es volia fer passar al costat de la carretera? Ens pots dir d'on venia el camí ramader entre Vic i Berga que havia de permetre unir la gent de Prats i Olost, a iniciativa de l'alcalde, Josep M. Freixanet, i trobar-se a la Fira de Santa Creu, el primer any que es va organitzar la caminada entre Olost i Santa Creu per la Fira?
Per què l'alcalde d'Olost s'atabala tant per un tros de camí i no aporta solucions o alternatives i estableix vies de diàleg amb les parts afectades?
No introdueixis coses que no vénen a tomb, com "maltractant sembrant dubtes sobre la dignitat de gent treballadora i
honrada que exerceix la seva professió legalment, i acusant-la amb
l'excusa que és per defensa el territori; ja que el territori el
defensen les persones que arrisquen cada dia i que generen riquesa i
donen vida a persones, pobles i comerços de la nostra comarca,
d'Olost, i per extensió, el Lluçanès."
Qui maltracta, per la seva professió, el propietari del càmping o altres? Una altra cosa, ben diferent, és apaludir o criticar la defensa d'una determinada postura. Magnificar la crítica o dramatitzar la crítica només té com a objectiu negar la discrepància i això no que n'és de legítim.
Salut i a veure si en treiem l'aigua clara.