No fa pas gaire que m'indignava (i no era l'únic) amb les pretensions del socialista mataroní Manuel Mas de demanar el cap de Mònica Terribas per una collonada, per veure manipulacions on no n'hi havia i per veure-les precisament algú d'un partit que en això de les manipulacions hi té la mà trencada. Avui Vilaweb em dóna una gran alegria quan llegeixo que la Mònica (si em permet aquest to familiar guanyat a pols amb la seva combinació de professionalitat i complicitat nacional) ha estat nomenada nova directora de TV3. És una satisfacció personal immensa saber que Mas s'haurà d'empassar aquest gripau. Ja se'l pot amanir com vulgui, que té la indigestió assegurada. Si vol, pot abandonar el seu escó. I en Joan Ferran de la Crosta també es deu estar estirant els cabells. Que s'hi vagin acostumant, a aquesta crosta; i em sap greu per ells però no és nacionalista sinó independentista.
El dia també ha portat un bon article de Lluís Bou a l'Avui en què dóna per acabat el tripartit. Diu que és una fórmula esgotada i que el país està en pròrroga. Si el tripartit no ha funcionat, com diu ell, perquè a la Moncloa hi ha hagut el PSOE i no el PP, això vol dir que hem cremat una altra etapa que alguns creien que seria la bona. L'hegemonia de Pujol s'ha acabat. La fórmula de l'acord d'esquerres amb el PSOE a Madrid no ha funcionat. Quines alternatives queden? Més enllà de la combinatòria de partits que fa Bou (sociovergència o pacte ERC-CiU), el projecte que queda com a última opció és evident. Si tenim un pacte ERC-CiU que no passi per la recuperació de la sobirania, continuarem en transició. ERC i CiU junts faran la mateixa sort que el tripartit ara exhaurit. ERC+CiU sense full de ruta cap a la independència són un programa de govern com qualsevol altre amb els límits de sempre i els problemes de sempre. ERC+CiU, amb aquest full de ruta, es converteixen en un projecte de país. I si ICV s'hi vol afegir, millor. El problema és que, com escrivia aquest matí, no acabo de veure clar que Mas estigui per aquesta feina. I dels noms que sonen, ni Felip Puig ni Lluís Recoder em semblen persones que apostin per aquesta línia. Terradellas, Fonollosa i Rovira ho tenen molt més clar, però encara no sabem quins suports poden tenir al congrés de juliol.
Per tant, tot i l'article de Bou, és molt possible que després de les properes eleccions continuem en pròrroga, que ja són ganes quan tots sabem cap on van les coses. És possible que a la propera legislatura no tinguem ni sociovergència ni pacte ERC-CiU sinó govern de CiU en minoria. Hi ha una part important d'Esquerra que prefereix quedar-se a l'oposició abans que allargar l'agonia autonomista; dues legislatures al govern i la recent pèrdua de suport electoral com a avís avalarien aquesta decisió. La sociovergència permetria a Mas recuperar la presidència de la Generalitat; i per rebatre les crítiques d'ERC dirien que amb ells el PSC és el partit petit i que així els tenen controlats. Però una part important de la militància i dels votants no ho veuria bé i segurament la lenta pèrdua de suports continuaria.
Finalment, el que cada cop és més necessari és que a la propera legislatura el PSC torni a l'oposició. Feia falta alternança política després de 23 anys de pujolisme, però ara aquest punt ja està superat. I ara és precisament l'alternança democràtica a molts i molts ajuntaments socialistes allò que s'imposa. Ho deia divendres passat i precisament en aquesta línia he obert una causa al Facebook per veure quantes persones estan d'acord amb l'afirmació que, al marge dels eventuals pactes, convindria que el PSC anés una temporada a l'oposició.
PS: El cas Argemí continua avançant. Per vergonya de la democràcia de l'Estat, en Franki encara és a la presó, però el fet que ERC s'hagi posicionat dóna més consistència encara a la causa. Dissabte no podia anar a la manifestació perquè tenia un compromís, però aquest compromís s'ha postposat i segurament hi podré ser. Que sigui contundent i pacífica. Que sigui l'Estat qui quedi com un drap brut, no pas els qui tenim raó. Tots a la manifestació per denunciar les barbaritats d'aquest Estat!
pasat als blogs. Veig que tu ja ets un expert. Podrias donarme si us plau la teva
opinió sobre el meu blog http://diaridelgreg.wordpress.com/
Es podria pensar que menys marge de maniobra tenia fent La Nit al Dia, però no ho crec. Fins ara era perillosa perquè estava en un programa en directe on entrevistava a polítics i els podia posar entre l'espasa i la paret. Quan una persona està en directe no se la pot censurar, sempre pot sortir-se del guió, però ara això s'ha acabat.
Per tant, em sembla que el PSC li ha donat una patada cap amunt, com en el seu dia li van fer al senyor Joan Clos.
La Mònica és molt valenta quan parla sobre el Tibet o els Estats Units, però no gaire quan es tracta de qüestionar les dubtosíssimes pràctiques "democràtiques" del poder castellà (especialment quan el té davant). Amb Rajoy concretament va ser molt poc efectiva contrarrestant els seus arguments de "¿por qué en Cataluña no pueden escoger la lengua en que educan a sus hijos?", com si això fos tan normal en l'educació pública de tot el món.
Si la Mònica és independentista, doncs me n'alegro, però no crec que hagi estat mai tan dura amb Zapatero o amb Rajoy com ho ha estat amb Carod en algunes entrevistes, per exemple. I també espero que la pàgina web que mantenia fins fa poc a la UPF, plena d'errors tipogràfics (que li vaig fer notar per amabilitat i no va corregir), no sigui representativa de la qualitat que pugui oferir com a directora de TV3.
Dius.,.."em sap greu per ells
però no és nacionalista sinó independentista"
Es com si jo digués: el que em va regalar en Xavier Mir no es pernil, és del pais. (o cuit, o blanc)
No es pot contraposar atributs similars. A no ser que siguis de la cel.lula del Psan, d'en Carod, que s'ho va inventar, amb en Pep Guia,..i a seguir la gimkama.
No tornaré a recordar-te l'exemple d'en Felix Cucurull i de la seva obra, on no parla mai d'independentise i sempre de nacionalisme català.
I, sobretot, aquesta teva tossuderia, en el cas concret d'avui, es refereix a una persona a la que, a part d'estimar-la molt, nomes fa 31 anys que conec i tracto. Nomes 31, de consecutius, i els que espero augmentar.
I, t'equivoques al 100%.
Salutacions, des de la claredat que desfà la boira.
Andreu
EL COMENTARI sobre Fèlix Cucurull a qui vaig conèixer uns anys abans de faltar, no em donà cap motiu a pensar que mai estaria amb en Mas i SÍ amb els que volem aquest país lliure de les urpes madrilenyes. Que no és el vostre cas.
El marxisme d'en Mas, en aquest cas, sols és nominal. "Lo" d'en Mas és "llanamente nacionalismo español amb un lleu vernís regionalista".
Som al segle XXI, Andreu. Ja no ens enredeu amb les paraules, com diu el M.H. President d'Amunt: Fets i no paraules.
La boira i la claredat es refereix a una discussió semàntica, de fa mesos, que mantinc amb en Xavier sobre els termes "nacionalista" i "independentista", que ha aflorat diverses vegades, els darrers anys o mesos, en aquest bloc.
I l'esment d'en Fèlix Cucurull, il.lustre patriota i historiador, molt bó, i obligat en no ser readmés després de la guerra civil pels franquistes a l'ensenyament, es refereix també a la seva monumental obra "Panoràmica del Nacionalisme català"(6 volums, si no recordo malament, i la tinc fora de BCN), on toa la història des del 1600 fins les darreries dels 80 del nacionalisme català, en tots els països catalans, i amb totes les seves "families", corrents, etc., en té prou amb el terme "nacionalisme" sense emprar ni una vegada el d'Independentisme. En tot cas, des de la constitució de l'Havana, no abans, sorgeix el concepte/adjectiu de "separatisme".
Aquesta contraposició -totalment artificiosa, molt recent, atesa la durada ja del nacionalisme català- entre "nacionalista" i "independentista", no va existir fins que un sector del Psan s'ho va inventar.
I la discussió civica, sempre,amb en Xavier va per ací. Tot nacionalista català, mantinc, no jo, sino total història nacionalista, vol i desitja i treballa per la nació catalana i per la seva màxima sobirania possible, que es la independència. Per tant no hi ha dues categories de gent que desistja la independència, per a classificar-los com a les calaixeres.
I el Mas t'ha dut, crec, la confussió. En Xavier sap, perquè ens coneixem, que en el meu pòst no parlava ni em referia al Mas Manuel del psoe de Mataró, en cap cas. I tampoc em referia a l'Artur Mas. O sia que no em refereixo a cap Mas, i em semblava evident.
Quan desmenteixo una afirmació -apressada- d'en Xavier es sobre si la Mònica és a o b. I tinc la sort, com dic, que la conec des de fa 31 anys.
Però en un post sobre la nova directora general de Tv3, jo no m'he referit a cap mas.
O sia que no entenc a que ve alguna de les teves frases, a no ser que t'hagis confos.
Espero haver-ho clarificat. En tot cas, benvolgut, no seràs tu, per una questió d'edat, qui em doni lliçons sobre urpes madrilenyes i m'intenti classificar, autèntica obsessió totalment contràra al pluralisme, a la llibertat d'opinió i a la llibertat de canviar d'opinió. Per questions d'edat, n'he viscut moltes més que tu, d'històries o historietes d'aquestes, i en molts fronts. Quan arribis a la meva edat segurament, o potser, em superis en nombre d'experiències viscudes directament, però ara, benvolgut arquitecte i company de lluita col.lectiva Blesa, per ara, no.
Bona nit,
Andreu
En quant amb la disquissió entre nacionalistes i independentistes, estic decantat en favor de'en Xavier, senzillament perquè clarifica. Durant molts anys hi hagut nacionalisme que sols ens relligava encara més a
Madrid. I nocal ser molt espavilat per a veure-honi dir-hi noms. El que passa eés que a hores d'ara eixe parany sentimental ja no cola. Per això, el món avança. El meu contacte amb en Cucurull fou precisament perquè la visió nacionalista era massa hereua de la Renaixença catalunyesa. L'única que existeix allà dalt i que en molts casos els d'aí abix i les ilels han adoptat sense més. I t'ho puc assegurar, com a arquitecte i professional que estudia, no s'adiu amb la realitat global nostra. Eixe és un altre oparany que ens hem autoimposat. Sols un detall: no tots els renaixent tenien dita visió.
MAR-I-CEL d'en Guimerà. Estudia i escorcolla-la amb ulls valencians, si ets capaç. Ací hi ha molta de la clau de volta. Les investigacions d'en Bilbeny...importantíssimes i clarificadores.
Bo Andreu, rep una enorme abraçada virtual. Gràcies
Una boina castellana, però de les de la Castella profunda, collada fins les orelles.
Gràcies per la teua perseverança.