Ahir dimarts a L'oracle d'en Graset (Catalunya Ràdio) es va parlar del llibre de Carod i es van citar alguns fragments en què el vicepresident del Govern considera la possibilitat d'una declaració unilateral d'independència o afirma que un referèndum no és imprescindible. Ambdues idees són lògiques i previsibles dins el debat que tenim damunt la taula, i no haurien de provocar respostes plenes d'ironia i sarcasme com les que vaig sentir. Un dels convidats va fer un comentari que em sembla indignant i que el retrata quan va preguntar retòricament si el llibre aniria a la secció d'assaig o a la de ficció. Però no va ser l'únic comentari fora de lloc. En el debat del dret de decidir cal una mica més de seny i d'intel·ligència. Si ens dediquem a desqualificar les propostes per partidisme o per manies personals continurarem administrant una trista autonomia amb permís de Madrid. És clar que potser alguns prefereixen això.
Mentre el llibre de Carod o la llei de consultes populars contribueixen a situar el debat del dret de decidir a l'agenda política i mediàtica, hi ha diverses remors de fons, força estentòries, que continuen. Una d'aquestes remors durarà tot l'any i anirà donant diversos titulars. Em refereixo als actes dels 100 anys d'estelada. La comissió hi treballa de valent. Han penjat al web una secció de descàrregues on es poden copiar els codis per posar bàners als blocs i d'aquesta manera contribuir a fer difusió dels actes. Fent una bona plantada de bàners també s'aconseguirà que les cerques de la paraula estelada donin visibilitat al Google. Tots plegats fem xarxa. I una bona mostra d'això és el mapa que estatpropi.cat ha fet per a la campanya Cent anys, cent cims. Per divendres 16 de maig hi ha prevista una jornada d'homenatge a l'Estelada a Alfés.
Paral·lelament continuen les mostres de suport a Francesc Argemí combinades amb manifestacions com la que hi ha prevista per dissabte a les sis de la tarda o amb actes com l'encadenament a la Sagrada Família. Un cop més, la XBS és un bon lloc per seguir les incidències del cas a través dels blocs (Bloc del Rocker, Guillem Salas, Juli Cuéllar, etc., etc.). I també serà decisiva l'acció dels blocs de la XBS per aconseguir que estatpropi.cat, que ara mateix és al dinovè lloc de l'Startup 2.0, aconsegueixi ser entre els deu primers. Avui és el darrer dia per votar bé a través de Facebook o bé a través d'Alianzo. Si esteu llegint això i encara no heu votat, feu-ho perquè demà ja no caldrà.
I acabo amb una anècdota. Llegeixo que Ginés Alarcón serà substituït per Carles Peyra a T-Systems. La cosa no té cap importància, però com que vaig dedicar un apunt a aquest senyor, m'ha fet gràcia llegir-ho. Tot i que en Marc Vidal pensava que aquest bloc estaria entre els més influents del 2008, no crec que la cosa arribi a aquests extrems, si em permeteu la broma.
Crec que el problema d'en Carod no es la proposta de declaració unilateral del Parlament sobre l'Independencia, que crec totalment legitima si uns partits la porten al programa electoral com un tema central si son escollits i estan al govern majoritariament, no cal fer un referèndum ja que el poble ja ha escollit als seus representants i les seves propostes. L'exemple mes recent seria Kosovo i fins hi tot si la perdua de sobirania es per la força militar, com es el cas català, donar una oportunitat als que ilegitimament ocupen el territori podria ser injust.
El problema real de Carod es que ha perdut la crediblilitat. Ahir per sortir del pas, mantenir el seu càrrec al govern i seguir fent de crossa socialista va ser el 2014 sense full de ruta, despres el referendum i ara declaració unilateral. La militancia i els votants ja no confien massa amb ell i això fa mal al mateix projecte.
Albert Cortés
El problema és de base. Tenim uns taumatòlegs ilustres que s'arrosseguen des de fa 20 anys per les ràdios parlant de les seves teories fallides de com Catalunya rebria rèdits de la seva aportació excessiva i sense control al benestar de Castella. Castella ens ha sobrepassat i continuen quedant-se els nostres impostos i aquests pallassos continuen a les mateixes ràdios esgrimint els mateixos arguments i prediccions, tot i que ja s'han demostrat totalment errònies.
I s'atreveixen a tot. Qui és el president de CCOO o UGT (no sé quina de les dues) per desautoritzar d'aquesta manera la visió política del vice-president del nostre país? Aquesta desautorització pública que no respon a una defensa del seu argumentari social sinó a una voluntat política concreta d'aquest representant sindical, que no té dret a riure-se'n del vicepresident del govern perquè vulgui un país independent o pretengui sortir d'europa o de l'euro.
Sobretot en un moment en el que és molt pausible que CDC faci el pas al sobiranisme i per tant, aquesta opció sigui representada ja per un 45% del parlament.
Et creus que aquest estiu tindrem un llei?.
Jo crec que mentre governi el PSC-PSOE mai.