Article de Seán Golden a l'Avui, Relat o realitat? Fa feredat veure quina mena de fauna corre per les universitats del nostre país. I el pitjor és que arribin a poder publicar en diaris prestigiosos. Un bon exemple de com manipular la realitat per defensar un règim totalitari i violent.
Abans de la revolució comunista regia allí un feudalisme brutal mantingut per la complicitat entre terratinents d'una teocràcia budista i d'una aristocràcia tibetana, amb esclavitud, explotació sexual i grans desigualtats socials. No era ni és la Shangri-la inventada per Hollywood. El respecte a la diversitat no hauria de tolerar pràctiques incompatibles amb els drets humans, siguin tradicionals o no, i tant la cultura tibetana com el govern xinès han violat els drets humans.
Primer de tot ens parla de revolució comunista, no d'una ocupació o invasió militar. Es refereix a l'antic Tíbet com un règim feudal, com si fos l'únic país del món amb un passat feudal. Després ens parla de teocràcia budista, aristocràcia, esclavitud i explotació sexual (?); com si la Xina actual fos un exemple de tolerància, com si no existís una teocràcia comunista i una aristocràcia de partit únic. El més indignant però és que acusi la "cultura" tibetana de violar els drets humans, com si els que violen els drets humans no fossin les persones, sinó les cultures, i en concret les cultures que no li agraden i creu inferiors. És aberrant, per justificar-se compara la cultura tibetana amb el govern xinès. Com no hi ha ningú a acusar per la banda tibetana, cap nom, hi fica a tot el poble tibetà a l'alçada dels crims del genocida Mao Zedong.
El més hilarant per això arriba quan acusa dels aldarulls a empreses relacionades amb la CIA (Serà el Carrefour un agent imperialista i neocon infiltrat entre nosaltres? Amb Sarkozy al govern ara tot lliga, la confabulació judeo-masònica, l'imperi del mal contra els professors universitaris marxistes de l'Autònoma!)
EL DALAI-LAMA HA ESTAT incapaç de fer valer la ideologia que ell defensa, i ja no compta amb el suport incondicional dels seus seguidors, ni de la població autòctona. L'intent d'organitzar manifestacions que aprofiten la proximitat dels Jocs Olímpics, amb l'ajut d'empreses associades amb l'entorn de la CIA, ha produït una situació que demostra que la realitat tibetana és molt diferent del relat promulgat des de l'exili, i que la cobertura dels fets ha estat interessada. La frustració dels tibetans té molt més que veure amb el mal repartiment de la riquesa que amb la repressió cultural.
I com sempre hem de treure a relluir els clàssics, l'Iraq i Guantánamo. Com si d'això en tinguessin la culpa els 120.000 tibetans a l'exili.
Mitjans de comunicació han distorsionat i manipulat les notícies, mentre que ignoren situacions com l'Iraq o Guantánamo.
I per acabar el sermó, la culpa, com sempre, havia de ser: "dels nacionalistes". (I dels 23 anys de govern de CiU, li ha faltat dir!)
LA POBLACIÓ XINESA percep aquest tractament parcial i incomplet dels fets com un insult a la seva sobirania i creixen els sentiments nacionalistes i populistes que preocupen tant el govern xinès com els dissidents, perquè el nacionalisme populista i visceral és l'única força ideològica que podria convertir-se en rival del Partit Comunista en cas d'una crisi.
En fi, una vergonya d'article indigne d'un diari com havia estat l'Avui.
El Tibet genuí no té res a veure amb la Xina ni des del punt de vista ètnic, ni del cultural, ni del lingüístic. I pel que fa a la història - que en tot cas explicaria, però no justificaria - no es pot dir que el Tibet hagi format mai part integrant de la Xina: com a molt han compartit el mateix domini imperial, i quan aquest es sinisitzà, el Tibet va quedar arraconat en una idependència de facto.
Lamentable aquesta doble vara de mesurar depenent si l'agredit és dels "nostres" o dels "altres". Aquest maniqueisme és impropi no ja d'un opinador sinó d'una persona amb un mínim de criteri.
Un altre exemple recent que he vist (fins i tot en blocaires de Vilaweb) ha estat criticar el nacionalisme kosovar només perquè va rebre ajut dels estatunidencs (Ja se sap, el regne de Satan o alguna cosa així).
Lamentable aquesta doble vara de mesurar depenent si l'agredit és dels "nostres" o dels "altres". Aquest maniqueisme és impropi no ja d'un opinador sinó d'una persona amb un mínim de criteri.
Un altre exemple recent que he vist (fins i tot en blocaires de Vilaweb) ha estat criticar el nacionalisme kosovar només perquè va rebre ajut dels estatunidencs (Ja se sap, el regne de Satan o alguna cosa així).
I sobre el tema nacional, no fotem, serà que tota la progressia orientalista és especialment sensible a aquest tema o la mateixa classe dominant occidental... Però és clar, quan d'allò que es tracta és de controlar el mercat, llavors és quan apareixen certes mogudes nacionals amb amplificador.
Bé, és un tema interessant que convé discutir a fons i no quedar-se en les imatges interessades que ens ofereixen per la tele.
L'altre dia el conseller peperovalencià d'Educació Font de Mora va dir a les Corts Valencianes que la culpa del fracàs escolar era per manca d'aigua !!
Vivim a un món que tenir estudis no vol dir res. L'honestedat i el ser bona persona no s'aprèn anant a classe.