La gent s'amontega a les parades de la rambla, observant i cercant el llibre que els acompanyarà a la tauleta de nit durant unes bones entrades al son. O bé imaginant els instants que acompanyaran aquelles pagines a la persona a qui li regalaran. Les roses inunden els carrers; els seus tons rogencs les fan visibles a la distància.
Totes en una direcció concreta. Cada rosa una persona en concret: Un amor plàtonic, una amistat, una mare que l'espera a casa, una persona que t'acompanya durant aquell trajecte de la vida, ...
:)
felicidad, ¡que ojos más bonitos tienes!
Crec que ets el Joan que conec ... jo també vaig seguint el teu bloc els apunts des de Madrid.
Em va agradar trobar-te per la rambla i no, com sempre, en les trobades per motius no gaire agradables.
Tinc la sensació a partir d'alguna lectura que vaig trobant que l'ambient, pel congrés d'ERC no sembla tant greu com em semblava fa un temps.
Nosaltres no deixem de ser part interessada i seguim, tot i que ho dissimulem, amb molta atenció tot el procés.
Cordialment
Joan Ruiz
(i que guanyin els teus!)