Segueixo atentament l'evolució
que fa la llei de referèndums. M'interessa molt més que
no pas la mort de Calvo Sotelo (més enllà de l'estricte
sentiment humà, no em diu res), el congrés del PP o la
retirada d'Acebes o de Zaplana o tantes altres coses que alguns
mitjans s'entesten a fer passar per importants. M'interessa perquè
crec que serà una eina útil tant per orientar el debat
que ja tenim obert com per arribar a l'expressió democràtica
que ha de donar un mandat contundent al Parlament i a la Generalitat:
aquest país vol i necessita ser consultat sobre el seu futur
institucional.
En aquesta línia, em trobo avui
un titular d'E-notícies força sorprenent: “Serna
desautoritza Ausàs per la llei de referèndums”. No sé
si té gaire utilitat ni gaire sentit escriure sobre l'ús
del llenguatge, sobre la violència lingüística
habitual del digital que dirigeix Xavier Rius, però vull
pensar que els importa l'opinió negativa i la impressió
lamentable que causen en un blocaire.
El fet és que ells mateixos
ofereixen el document audiovisual on Serna diu que el text de la llei
haurà de ser constitucional, “que només es podran
fer consultes en l'àmbit de les competències de
l'Estatut d'Autonomia que ens dóna la Generalitat de
Catalunya; no ha d'anar més enllà d'on es pot anar”.
Evidentment, el text serà constitucional i d'acord amb
l'Estatut, que com sempre explica Alfons López Tena, no està
recorregut en l'article que afecta el desenvolupament d'aquesta llei.
I es trobarà la manera de preguntar coses que siguin
competència de la Generalitat. I el president del Govern
espanyol ho haurà d'aprovar en qualsevol cas.
On és, doncs, la
“desautorització”? Res del que diu Serna és fals en
la seva literalitat i res del que diu Ausàs hi entra en
contradicció. Estaria bé que E-notícies
completés aquesta informació amb una entrevista amb el
conseller o amb Alfons López Tena i els preguntés si
creuen que les declaracions de Serna desautoritzen el conseller. La
peculiaritat d'aquesta llei és que ha de ser l'instrument
legal que ha de permetre obrir una escletxa per on es pugui donar
forma a la voluntat popular. Tots sabem que hi ha dos sectors que
estiren la mateixa corda en diferents sentits.
En
qualsevol cas, però, en l'esperit de la llei hi ha una cosa
que fa extremament antipàtica la reacció de la
consellera Serna: la llei ha de permetre l'expressió lliure i
democràtica de la voluntat política dels ciutadans i
ciutadanes de Catalunya. I cap demòcrata no pot percebre això
com una amenaça. Serna és lliure de recordar allò
que és evident: que la Constitució i l'Estatut són,
ara per ara, el marc legal. Però si és evident, no
caldria dir-ho si no és que alguna altra cosa se sent
amenaçada. Mal senyal si aquesta cosa que se sent amenaçada
és el risc que la voluntat democràtica de la ciutadania
plantegi la necessitat d'un canvi constitucional. És hora que
els partidaris del federalisme treguin el cap i diguin alguna cosa
més enllà de les obvietats a l'estil de Serna.
Xavier, gairebé que ni cal entrar a criticar el contingut d'E-notícies, un "mitjà" de "comunicació" que es desmenteix ell sol cada dia, que gairebé sempre (deu ser una condició que posen als seus redactors, que si cobren són uns impostors per la penosa feina que fan) aconsegueix que els seus titulars i els seus textos es contradiguin. Vull dir que qui té una mica de vista ja haurà deixat de prendre seriosament aquest "mitjà" des de fa molt de temps. Jo fa molts mesos que el vaig treure dels meus favorits perquè no m'agrada perdre el temps amb porqueria. I també val la pena tenir en compte tots els trucs que el Sr. Rius ha fet servir per inflar les seves xifres d'audiència des que va arrencar el seu vergonyós projecte "periodístic".
Perdó per la contundència, però les coses són com són. E-noticies és un instrument intoxicador, ni més ni menys, i el Sr. Rius és un pallasso com a molt, però de periodista res de res.
En resum, que prefereixo llegir el teu bloc, que queda clar que és la teva visió sincera i no un intent de manipular el personal.
en primer lloc, estic d'acord amb tu que és potser una de les noticies més importants que hi ha. Però em perdonaràs si et " xafo guitarra".
Aquesta llei, té uns precedents que em fan pensar que mai sortirà a la llum tal com nosaltres desitgem:
a) Només les forces sobiranistes podem estar-hi d'acord, és a dir ERC, CDC i IC, però pel que jo ser, com és que en Puigcercós i ara Ausàs no ha fet cap mena de reunió amb aquestes forces per parlar del tema?. b) Com és que en Puigcercós i ara Ausàs no han creat una comisió d'experts conjuntament amb altres organitzacions de juristes com els C. d'Estudis Sobiranistes de López Tena i López Bofill? c) Perquè ha sortit ara en Ausias amb aquesta noticia i no desprès del congrés d'ERC al juny si es tracta d'un exit de tota l'ERC i no només d'un sector? d) Si el TC vol tombar el que queda del pobre Estatut, com podrà permetre una llei que permet un referèndum d'autodeterminació?
Tot això fa tuf, segons la meva modesta opinió, d'utilització propagandista per els interessos de la candidatura d'en Puigcercós. Ja va sortir a l'Avui en aquell document d'"Apunts de campanya" que en Puigcercós pensava fer servir aquesta presentació de la llei per al seu benefici. Al final sembla que s'ha desdit, però la noticia va sortir en vairs diaris que volien fer una campanya conjunta de presentació de l'esborrany Però com que tenim precedents d'utilizació sense escrúpols dels sentiments dels catalans independentistes per aquesta gent, per exemple, el Referèndum 2014 que en Carod es va treure de la manega sense que ni la mateixa executiva sabes res per abans de la conferència Nacional, o de les proclames de donar la Presidència de la Generalitat al Mas per part d'en Vendrell en una calçotada si acceptava demanar la independència en un possible referèndum...etc. Al final per una prevenció a la seva salut, en principi no em crec res del que aquesta gent hem pugi dir i això que soc militant!
Per acabar, hi ha una altre cosa molt important que està enllaçat amb el punt d), és que encara que fos veritat el que diu en López Tena, els espanyols canviaran les regles de joc si fa falta perquè ho deixi de ser-ho.
Per a mi, tot aquestes polítiques només tenen un sentit, que és la de posar l'Estat espanyol davant de la ciutadania d'aquí i de fora a l'estranger, com un estat no democràtic i opressor de les llibertats dels pobles.
Per això tal com diem des de el Reagrupament.Cat i sobretot ho diu en Joan Carretero en les seves conferències, no hem de buscar cap complicitat ni quedar bé amb els espanyols, hem de posar en contradicció el suposat Estat de dret dels Espanyols amb tots els fronts possibles a l'hora que cerquem a l'estranger el suport dels països que realment ens poden ajudar en la nostra independència, que bàsicament son al meu parer: Estats Units i Alemanya.
"Aquesta gent", de qui parles amb aquest to de menyspreu, tindran un percentatge de suport important i seran els teus companys de militància en qualsevol cas. Crec que s'ha de tenir molta cura en les formes.
a) Desconec amb qui s'han reunit o deixat de reunir (i és normal que així sigui), però diria que aquí el nexe i la peça clau estratègica és el CES amb López Tena al capdavant. Primer calia presentar la memòria. Ara ja es podrà anar per acostar posicions de cara a la negociació de la llei.
b) Diria que el contacte amb els experts hi ha estat.
c) Jo penso que aquesta llei no és ni un èxit d'ERC ni un instrument de cara al congrés (qui ho vulgui així s'equivocarà), sinó una necessitat del Govern. Trobo que no té cap sentit esperar a parlar-ne fins després del congrés. Fins i tot penso que Puigcercós l'hauria d'haver presentat abans de les eleccions.
d) Vols dir que és ingenu tot plegat? I quina és l'alternativa? Si volem plantejar la batalla de la legitimitat ho haurem de fer des d'una posició de responsabilitat i amb la consciència tranquil·la d'haver cremat totes les etapes.
Si com tu dius els espanyols canvien les regles del joc per no haver d'acceptar un referèndum, tindrem un argument de legitimitat més. Precisament aquest és l'atractiu de l'eina: que serveix per anar guanyant suport social a base de posar el govern Espanyol contra les cordes. Com més eixelebrats siguem, més fàcil els ho posarem per desqualificar-nos. Al final del camí arribarà un moment (i no és gens llunyà, compte!) en què direm: "Senyors: hem fet tot allò que ens han demanat, hem estat respectuosos, però davant de la intransigència ha arribat el moment de plantejar la crisi institucional definitiva. Ara bé, si pel camí ens carreguem les eines i ens pelem els uns als altres, els estalviarem feina.
Perquè soc molt generós amb els qui començen, i quan fallen una vegada, cap problema, si son dues, em puja la mosca al nas, i quan son més de tres, a les hores penso amb tot el temps que hem perdut i el mal que ens han fet. El meu coneixement de treballar amb persones durant més de 20 anys de treball, i no necessàriament en polítca (només 6 anys) m'ha ensenyat que molt poques vegades, potser mai, una persona canvia una vegada a tastat el camí fàcil (i ho deixo aquí). Jo no crec que "aquesta gent" hagi actuat erròniament sinó més aviat al contrari, han actuat expressament i conscientment fent tot tipus d'estratagemes per fer més fàcil aconseguir els seus objectius. Ells creuen que els seus objectius son els mateixos que ERC, porten tants anys dirigint-la que es pensen que mereixen que ERC faci el que ells creuen que és millor. Això no és res estrany, ha passat i pasarà sempre. Per això hi ha les limitacions de mandats. El problema que els seus objectius no son els que jo penso que son els d'ERC, i això per a mi, tampoc representa cap problema si volen parlar i debatre, però això no ha estat així, sinó el que és pitjor i el que no accepto, com a republicà i sobretot per ètica, que ha estat l'ha d'utilitzar tota gama de tripijocs poc étics per lluitar contra els mateixos militants i així impedir aquest debat.!!!. I Encara menys m'agradat que s'utilitzi temes tant importants com el referèndum per la independència 2014 o ara això d'aquesta llei, per a fins personals. I no ho dic jo, perquè en Puigcercós ho diu d'en Carod i en Carod ho diu d'en Puigcercós.
És per aqui, per a on ni puc passar de cap de les manera i per aixó soc dur amb les meves paraules.
Si al final en aquest congrés, en Carod i/o Puigcercós continuen a la primera línia, a les hores, jo disciplinadament com a democrata acatarè la voluntat dels militants, i continuaré criticant, aixó si, de manera raunada però sensa mirament, el que facint de malament, que segur que cada dia que passi serà pitjor.
Jo no penso marxar d'ERC, que marxin ells, que segur que ho faran quan ERC ja no els hi sigui util per als seus objectius personals. Perquè si guanyem nosaltres, tranquil Xavier, que malgrat que els hi donarem l'oportunitat de que pleguin dignament, estic molt segur que serán ells que marxaran per la porta de darrera. A ERC per desgràcia hi tenim una llarga tradicció, amb Hortalà i després amb Colom. Potser l'única diferencia és que en comptes d'anar al CDC aniran al PSC. Temps al temps.
Per acabar, el que dius al final, em dons la raó quan dius que s'ha de posar sempre contra les cordes a l'Estat Espanyol, estic totalment d'acord, però no quan dius que al final diem alló de "Senyors, hem fet tot allò...". Això no, Xavier!. Això és caure en el parany del síndrome d'Estocolm. Nosaltres no els em de donar cap explicació ni res, em de tirar per al dret sense importar-nos si es del tot legal o no. Perquè mai serà legal dins d'un marc a on la legalitat es la seva i no la nostra!.
Salut i sort amb aquesta llei, a veure si vaig errat, ja m'agradaria que un dia m'equivoques, sobretot amb ERC.
Perdó per la contundència, però les coses són com són. E-noticies és un instrument intoxicador, ni més ni menys, i el Sr. Rius és un pallasso com a molt, però de periodista res de res.
En resum, que prefereixo llegir el teu bloc, que queda clar que és la teva visió sincera i no un intent de manipular el personal.
en primer lloc, estic d'acord amb tu que és potser una de les noticies més importants que hi ha. Però em perdonaràs si et " xafo guitarra".
Aquesta llei, té uns precedents que em fan pensar que mai sortirà a la llum tal com nosaltres desitgem:
a) Només les forces sobiranistes podem estar-hi d'acord, és a dir ERC, CDC i IC, però pel que jo ser, com és que en Puigcercós i ara Ausàs no ha fet cap mena de reunió amb aquestes forces per parlar del tema?.
b) Com és que en Puigcercós i ara Ausàs no han creat una comisió d'experts conjuntament amb altres organitzacions de juristes com els C. d'Estudis Sobiranistes de López Tena i López Bofill?
c) Perquè ha sortit ara en Ausias amb aquesta noticia i no desprès del congrés d'ERC al juny si es tracta d'un exit de tota l'ERC i no només d'un sector?
d) Si el TC vol tombar el que queda del pobre Estatut, com podrà permetre una llei que permet un referèndum d'autodeterminació?
Tot això fa tuf, segons la meva modesta opinió, d'utilització propagandista per els interessos de la candidatura d'en Puigcercós. Ja va sortir a l'Avui en aquell document d'"Apunts de campanya" que en Puigcercós pensava fer servir aquesta presentació de la llei per al seu benefici. Al final sembla que s'ha desdit, però la noticia va sortir en vairs diaris que volien fer una campanya conjunta de presentació de l'esborrany
Però com que tenim precedents d'utilizació sense escrúpols dels sentiments dels catalans independentistes per aquesta gent, per exemple, el Referèndum 2014 que en Carod es va treure de la manega sense que ni la mateixa executiva sabes res per abans de la conferència Nacional, o de les proclames de donar la Presidència de la Generalitat al Mas per part d'en Vendrell en una calçotada si acceptava demanar la independència en un possible referèndum...etc. Al final per una prevenció a la seva salut, en principi no em crec res del que aquesta gent hem pugi dir i això que soc militant!
Per acabar, hi ha una altre cosa molt important que està enllaçat amb el punt d), és que encara que fos veritat el que diu en López Tena, els espanyols canviaran les regles de joc si fa falta perquè ho deixi de ser-ho.
Per a mi, tot aquestes polítiques només tenen un sentit, que és la de posar l'Estat espanyol davant de la ciutadania d'aquí i de fora a l'estranger, com un estat no democràtic i opressor de les llibertats dels pobles.
Per això tal com diem des de el Reagrupament.Cat i sobretot ho diu en Joan Carretero en les seves conferències, no hem de buscar cap complicitat ni quedar bé amb els espanyols, hem de posar en contradicció el suposat Estat de dret dels Espanyols amb tots els fronts possibles a l'hora que cerquem a l'estranger el suport dels països que realment ens poden ajudar en la nostra independència, que bàsicament son al meu parer: Estats Units i Alemanya.
Salut
Manel
a) Desconec amb qui s'han reunit o deixat de reunir (i és normal que així sigui), però diria que aquí el nexe i la peça clau estratègica és el CES amb López Tena al capdavant. Primer calia presentar la memòria. Ara ja es podrà anar per acostar posicions de cara a la negociació de la llei.
b) Diria que el contacte amb els experts hi ha estat.
c) Jo penso que aquesta llei no és ni un èxit d'ERC ni un instrument de cara al congrés (qui ho vulgui així s'equivocarà), sinó una necessitat del Govern. Trobo que no té cap sentit esperar a parlar-ne fins després del congrés. Fins i tot penso que Puigcercós l'hauria d'haver presentat abans de les eleccions.
d) Vols dir que és ingenu tot plegat? I quina és l'alternativa? Si volem plantejar la batalla de la legitimitat ho haurem de fer des d'una posició de responsabilitat i amb la consciència tranquil·la d'haver cremat totes les etapes.
Si com tu dius els espanyols canvien les regles del joc per no haver d'acceptar un referèndum, tindrem un argument de legitimitat més. Precisament aquest és l'atractiu de l'eina: que serveix per anar guanyant suport social a base de posar el govern Espanyol contra les cordes. Com més eixelebrats siguem, més fàcil els ho posarem per desqualificar-nos.
Al final del camí arribarà un moment (i no és gens llunyà, compte!) en què direm: "Senyors: hem fet tot allò que ens han demanat, hem estat respectuosos, però davant de la intransigència ha arribat el moment de plantejar la crisi institucional definitiva.
Ara bé, si pel camí ens carreguem les eines i ens pelem els uns als altres, els estalviarem feina.
El meu coneixement de treballar amb persones durant més de 20 anys de treball, i no necessàriament en polítca (només 6 anys) m'ha ensenyat que molt poques vegades, potser mai, una persona canvia una vegada a tastat el camí fàcil (i ho deixo aquí). Jo no crec que "aquesta gent" hagi actuat erròniament sinó més aviat al contrari, han actuat expressament i conscientment fent tot tipus d'estratagemes per fer més fàcil aconseguir els seus objectius.
Ells creuen que els seus objectius son els mateixos que ERC, porten tants anys dirigint-la que es pensen que mereixen que ERC faci el que ells creuen que és millor. Això no és res estrany, ha passat i pasarà sempre. Per això hi ha les limitacions de mandats.
El problema que els seus objectius no son els que jo penso que son els d'ERC, i això per a mi, tampoc representa cap problema si volen parlar i debatre, però això no ha estat així, sinó el que és pitjor i el que no accepto, com a republicà i sobretot per ètica, que ha estat l'ha d'utilitzar tota gama de tripijocs poc étics per lluitar contra els mateixos militants i així impedir aquest debat.!!!.
I Encara menys m'agradat que s'utilitzi temes tant importants com el referèndum per la independència 2014 o ara això d'aquesta llei, per a fins personals. I no ho dic jo, perquè en Puigcercós ho diu d'en Carod i en Carod ho diu d'en Puigcercós.
És per aqui, per a on ni puc passar de cap de les manera i per aixó soc dur amb les meves paraules.
Si al final en aquest congrés, en Carod i/o Puigcercós continuen a la primera línia, a les hores, jo disciplinadament com a democrata acatarè la voluntat dels militants, i continuaré criticant, aixó si, de manera raunada però sensa mirament, el que facint de malament, que segur que cada dia que passi serà pitjor.
Jo no penso marxar d'ERC, que marxin ells, que segur que ho faran quan ERC ja no els hi sigui util per als seus objectius personals. Perquè si guanyem nosaltres, tranquil Xavier, que malgrat que els hi donarem l'oportunitat de que pleguin dignament, estic molt segur que serán ells que marxaran per la porta de darrera. A ERC per desgràcia hi tenim una llarga tradicció, amb Hortalà i després amb Colom. Potser l'única diferencia és que en comptes d'anar al CDC aniran al PSC. Temps al temps.
Per acabar, el que dius al final, em dons la raó quan dius que s'ha de posar sempre contra les cordes a l'Estat Espanyol, estic totalment d'acord, però no quan dius que al final diem alló de "Senyors, hem fet tot allò...". Això no, Xavier!. Això és caure en el parany del síndrome d'Estocolm. Nosaltres no els em de donar cap explicació ni res, em de tirar per al dret sense importar-nos si es del tot legal o no. Perquè mai serà legal dins d'un marc a on la legalitat es la seva i no la nostra!.
Salut i sort amb aquesta llei, a veure si vaig errat, ja m'agradaria que un dia m'equivoques, sobretot amb ERC.
Manel