"No traduir mai directament a màquina. Fer-ho amb els mateixos gestos de l'escriptor, dedicar-hi tanta paciència com va necessitar el primer esborrany de l'obra. Així, el sentit de la lletra impresa que tenim davant dels ulls, passa per tot el nostre cos, sacsejant-lo, i en brollen després paraules digerides. En un mot: remugar la traducció, pair-la a través de mil estòmacs, cambres ocultes de sedimentació i cristal·lització del sentit. És a dir, no comportar-se davant l'original com una bèstia rosegadora, sinó com un animal remugador. No saltar com la llebre, sino bellugar-se enmig del text amb la parsimònia del camell.
Mal camí per a esdevenir un traductor d'ofici i benefici; però viable per a respectar, amorosament, l'ombra esparsa del primer escriptor."
Jordi Llovet, Pròleg a “La transformació” de Franz Kafka Tiana, estiu de 1976
Quan vaig començar a llegir Casa Inhòspita, la meva primera temença va ser que la traducció es limités a passar l'original per un traductor que ens oferiria una lectura escabrosa iaccidentada com d'altres que ja hem pogut trobar-nos en la literatura d'alçada.
Aquesta por es va mantenir a mesura que descobria el propòsit que tenies de fer entregues periódiques de les traduccions. Vaig pensar que la reguaritat exigiria sacrificis lingüistics i errors més o menys garrafals.
Estic satisfet d'haver-me errat. Avui he llegit la darrera entrega que ens has fet i puc garantir que amb persones que esprenguessin la feina de forma tan acurada la literatura en català, que no catalana, tindria un futur ple d'exits..
jugo amb l'avantatge de no estar sotmès a la tirania del marketing editorial i no dependre dels vergonyosos estipendis que actualment s'ofereixen a la majoria de traductors i correctors d'aquest país: http://lecturaidecoracio.wordpress.com/2008/03/30/alguns-numeros-sobre-la-traduccio-literaria/ D'altra banda, el ritme mensual és una manera de fer l'ullet a en Dickens, la traducció de Bleak House la tinc pràcticament enllestida de fa temps. Ara em dedico a fer-li una darrera ullada i a deslliurar-me'n. T'agraeixo l'elogi, però conec les meves limitacions i estic segur que em sobrevalores.
... i ara em fa la sensació que em costaria escriure gaire cosa sense les tecles a sota els dits, o traduir sense fonts d'informació a dos clics. Com passa el temps! I quanta raó té el principi del segon paràgraf! A l'hora de fer de llebre o de camell, diria que el benefici hi influeix més que les eines d'escriptura (tampoc no és l'únic factor, és clar).
I també m’he tornat adicte a l'ordinador i especialment a la xarxa per la seva immediatesa i l'estalvi de temps, en comparació a les biblioteques. En canvi, com que no m'hi guanyo les garrofes, em puc dedicar a fer més o menys de camell i qualsevol despropòsit es pot imputar directament a les meves limitacions tant en anglès com en català.
Com i per què
Aquest bloc recullia anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. La mort del traductor va aturar el projecte. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles setmanals a VilaWeb sota una llicència creative commons.
"No traduir mai directament a màquina. Fer-ho amb els mateixos gestos de l'escriptor, dedicar-hi tanta paciència com va necessitar el primer esborrany de l'obra. Així, el sentit de la lletra impresa que tenim davant dels ulls, passa per tot el nostre cos, sacsejant-lo, i en brollen després paraules digerides. En un mot: remugar la traducció, pair-la a través de mil estòmacs, cambres ocultes de sedimentació i cristal·lització del sentit. És a dir, no comportar-se davant l'original com una bèstia rosegadora, sinó com un animal remugador. No saltar com la llebre, sino bellugar-se enmig del text amb la parsimònia del camell.
Mal camí per a esdevenir un traductor d'ofici i benefici; però viable per a respectar, amorosament, l'ombra esparsa del primer escriptor."
Young Moe
La Danseuse
Untitled (Red and Black)
No. 14-10 Yellow Greens
Farbstudie Quadrate III
Orange and Yellow
Yellow, Blue, and Orange
Im Blau (In Blue)
Throughgoing Line
Explosion
Farbstudie Quadrate II
Series 1, No. 8
Gray line with black, blue, and yellow
Untitled (blue, yellow, and green on red)
Aquesta por es va mantenir a mesura que descobria el propòsit que tenies de fer entregues periódiques de les traduccions. Vaig pensar que la reguaritat exigiria sacrificis lingüistics i errors més o menys garrafals.
Estic satisfet d'haver-me errat. Avui he llegit la darrera entrega que ens has fet i puc garantir que amb persones que esprenguessin la feina de forma tan acurada la literatura en català, que no catalana, tindria un futur ple d'exits..
Ai que sòmines que sóc..
D'altra banda, el ritme mensual és una manera de fer l'ullet a en Dickens, la traducció de Bleak House la tinc pràcticament enllestida de fa temps. Ara em dedico a fer-li una darrera ullada i a deslliurar-me'n.
T'agraeixo l'elogi, però conec les meves limitacions i estic segur que em sobrevalores.
I quanta raó té el principi del segon paràgraf! A l'hora de fer de llebre o de camell, diria que el benefici hi influeix més que les eines d'escriptura (tampoc no és l'únic factor, és clar).
En canvi, com que no m'hi guanyo les garrofes, em puc dedicar a fer més o menys de camell i qualsevol despropòsit es pot imputar directament a les meves limitacions tant en anglès com en català.