Molt cops quant la feina em té una mica atabalat i no puc dedicar-me a escriure algun nou post, agafo del meu entorn algun material interessant per divulgar a través del bloc. Sovint son altres blocs amics, les víctimes de la meva vampirització. Avui he optat per la meva web de capçalera. La referència festiva més reeixida de tota la xarxa. Us mostro l'article del Manel Carrera al www.festes.org. Les festes de l'arbre, son presents a tot el territori català sense excepció.
Les festes de l'arbre Celebracions que renoven els vincles amb la natura. Diferents poblacions, diferents moments de l'any.
Portant el xop a El Palomar (La Vall d'Albaida)
Aixecant el pi a Campanet (Mallorca)
Falcant el xop a El Palomar (La Vall d'Albaida)
El contacte amb l'arbre
Concurs de grimpaires a Matadepera (Vallès Occidental)
Lluny del que creuen molts erudits, les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen entre nosaltres amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura.
La simbologia de l’arbre
Des d’una perspectiva simbòlica, a l’arbre se li atribueixen tot tipus de significats: és símbol de la immortalitat i de la vida eterna; de la força i la fertilitat; del món i els seus tres estats interdependents (branques-cel, tronc-terra i arrels-submón). Els arbres han esdevingut també, un símbol que descriu molt bé la problemàtica associada a cada ésser viu, doncs conté en el seu interior dues forces o energies oposades que s’alimenten ascendent i descendentment: la voluntat de volar i la voluntat d'arrelar-se.
L'arbre, com a símbol de la natura eterna, és també el creador d'un dels elements necessaris per a que poguem respirar i per això és considerat com una part constituent de cadascú de nosaltres mateixos.
El culte a l'arbre
Era una creença arrelada entre els nostres avantpassats –i encara ho és en segons quines regions del Planeta- que tots els elements de la natura tenien ànima i que en l’interior dels arbres hi habitaven esperits i déus. Els arbres eren objecte de culte, eren adorats i reverenciats perquè es considerava que eren manifestacions de divinitats. Per això, els boscos eren sagrats, autèntics santuaris naturals protegits i temuts alhora pels humans.
La festa de l'arbre havia estat molt extesa a l’antiguitat i segons alguns autors, en molts casos constituïa una de les principals celebracions de l’any.
En l'actualitat, el culte a l'arbre continua realitzant-se en molts indrets de la nostra geografia i es manifesta especialment en dos moments temporals: entre desembre i gener, coincidint amb el solstici d'hivern, en el marc de les festes de Nadal (el tió, l'arbre de Nadal, el pi de Nadal, etc), Sant Antoni (les barraques de les santantonades) o Sant Sebastià (festa del pi); i entre finals de març i principis de juny, coincidint amb l'equinocci de primavera, en el marc de les festes de Pasqua i Primer de Maig (festes de l'arbre maig, plantada del xop).
Les festes de l'arbre avui
Malgrat que a un primer cop d'ull aquestes festes puguin semblar que van a contracorrent de la nostra època -tan marcada per la consciència de límit, per la sensibilització mediambiental i per la necessitat de protegir els entorns naturals- aquestes festes, lluny de ser extensions de la depredació humana, són moments durant els quals la comunitat celebrant renova i reforça els seus vincles amb la natura.
Aquestes festes normalment es desenvolupen en pobles propers a muntanyes i entorns amb abundant superfície forestal i hi participa la gent que té un contacte directe amb el bosc (guardes forestals, llenyataires, caçadors, excursionistes i amants de la muntanya, etc). Els protagonistes són doncs, els que més se l'estimen: els primers que quan hi ha incendis, surten a apagar el foc, els primers que lluiten en contra la urbanització d'espais naturals, els primer que surten a passejar-hi els caps de setmana. A tots ells, la festa els permet renovar els llaços amb la naturalesa en general i amb els arbres en particular d'una manera especial, per tal de sentir-los i estimar-los més d'aprop i per tal de fer pedagogia amb els més petits.
La festa explica, de retruc, que a la natura només se la pot destruir en ocasions especials, en una espècie de sacrifici ritual anual que té lloc en el marc de celebracions comunitàries i d'una manera controlada, i que cal protegir el bosc de l'ambició i depredació humanes.
Encara en queden romanalles. Aquest cap de setmana vam celebrar Sant Miquel (passat per aigua) i la nit abans de la celebració, el jovent del poble van a tallar un aubi (àlber) a la vora del riu i el planten al mig de la plaça del Rei.
I, a més, la diada de Sant Miquel, la canalla grimpava al xiprer centenari del mig de la plaça de l'ermita. Això es va perdre fa unes dècades només.
Responsable de la redacció i del treball de camp: Lo Consueta de Reus. Alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé. Conegut amb els àlies de: "el Ventura" o"el Bona" i més modernament com "lo Consu"
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
Ara sou: Superades les 100.000 visites el divendres 13 de juny de 2008, al voltant de les 12 del migdia. ...................................
Conquerides les 200.000 visites el matí del 30 d'abril de 2009.
.JPG)
.png)
.png)
I, a més, la diada de Sant Miquel, la canalla grimpava al xiprer centenari del mig de la plaça de l'ermita. Això es va perdre fa unes dècades només.