Correu Blocs | VilaWeb.cat
manel-pegagrega | divendres, 2 de maig de 2008 | 15:09h
Això ja no sona a tango, ni a milonga, ni a bolero. Aquest és el mòbil de la immensa majoria dels assassinats de dones. És consubstancial a la cultura mil·lenària del patriarcat.

El patriarcat es fonamenta en l'esclavatge de la dona. La dona és considerada com un objecte o una propietat de l'amo, i com a tal susceptible d'usar, treure'n profit, i llençar o eliminar.

"—Sou vós, senyoretes, oi? -va dir en veu baixa- Vigilo per si ve el meu amo. Tinc el cor com una llentilla. Si em troba fora casa, mirarà gairebé de matar me.
—Vol dir el seu marit? -vaig dir-li.
—Sí, senyoreta, el meu amo."
C. I. Cap.8 -pàg. 98.

Actualment, al nostre país, cada quatre o cinc dies tenim evidències que aquest imperatiu patriarcal segueix vigent i sense signes de recessió. Com transigint a l'alliberament de la dona, he sentit emprar aquesta perla -sarcasme- de la saviesa popular. "A la dona i a la cabra, soga llarga", com si la soga fos una entelèquia virtual.

Deien que l'educació d'una criatura començava cinc generacions abans del moment del seu naixement, és a dir que tota l'educació, tota la cultura, tota la coerció que actualment s'imparteix i es difon tardaria més d'un segle a ser totalment operativa. Ara, deixant-ho només en dues o tres generacions, fa esgarrifar els milers de dones assassinades que implica.

Davant d'aquest panorama no crec que porti en lloc parlar de gelosia compulsiva, de desitjos delirants de possessió, d'atavismes de mascle dominant, ni d'hòsties de pa sucat amb oli. S'ha d'endurir més la coerció penal, s'ha d'agilitzar més l'administració de justícia, fer públiques les sentències condemnatòries i, per damunt de tot, cal pressió popular continuada al carrer.

Comentaris: 3
  • L'esclavatge de la dona no ha disminuït gens
    x | divendres, 2 de maig de 2008 | 15:39h
    Sinó que creix exponencialment, i als països oprimits com el nostre encara més, perquè psicològicament estem tan derrotats i tan cansats d'haver de donar per la força una imatge de 'looser' que no ajuda a superar res, que afegir-hi aquesta desgràcia extra ve a ser el mateix (o també pot tenir aquesta lectura) que plantejar una nova amenaça a la supervivència col·lectiva, i aquest crim es manté generalment ocult per vergonya, atès que admetre que ets apallissada és una cosa que desacredita molt i les catalanes també estem ficades en el negoci de salvar-nos col·lectivament, amb la nostra gent. Així, la dona catalana s'immola en solitari i en silenci en ares d'un sacrifici col·lectiu. A ella, li exigeixin que aguanti el mateix que han d'aguantar les més desinhibides i orgulloses veïnes forasteres, però en silenci, i vigilant que ningú no endevini el seu secret. Fa molta pena, Manel. 

Com i per què

Aquest bloc recullia anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. La mort del traductor va aturar el projecte. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles setmanals a VilaWeb sota una llicència creative commons.

a/e de l'autor

casainhospita [arroba] gmail [punt] com

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   

Condicions d'ús

Aquest bloc i la traducció al català de Bleak House estan subjectes a una Llicència de Creative Commons

M'agrada especialment...

Caliu - Puigcerdà

Moritz

Blogs de lletres

Ràdioblog Catalunya Ràdio


Catosfera

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats