joanvila |
dijous, 1 de maig de 2008 | 19:44h
Ara sí que arribem al final del culebrot de la MAT. Ahir el ministre francès d'Ecologia, Energia, Desenvolupament Sostenible i Gestió del Territori, Jean Louis Barloo, ha declarat a Perpinyà que la nova connexió elèctrica entre Espanya i França es farà pel costat Est dels Pirineus. La connexió entre Santa Llogaia i Baixàs es farà completament soterrada i en corrent continu, solució que "permetrà limitar al màxim els efectes sobre el medi ambient".
Soterrar és la millor solució? Corrent continu és la millor solució? Sí, perquè és la que és possible. Diguem que és una solució amb fort contingut polític. Una solució no triada pels tècnics amb les mans completament lliures.
Qualsevol solució de connexió té pros i contres. La solució aèria té com a desavantatges el fort impacte visual, les radiacions electromagnètiques i com a avantatges, la relativa facilitat de construcció, la poca ocupació del terreny tant en construcció con una vegada acabada, la poca interferència hidrològica, la bona experiència i el millor cost. La solució soterrada en corrent altern té com desavantatges la interferència hidrològica, la baixa experiència en llargades com aquesta, el poc coneixement sobre la fiabilitat tècnica, les dificultats de construcció i la durada de les obres, l'ocupació de terreny tant en la fase de construcció com una vegada acabada l'obra, els camps electromagnètics, i el cost. Com avantatges té la inexistència de l'impacte visual, i menys pèrdues elèctriques. Finalment la solució soterrada en corrent continu té com a desavantatges la poca experiència precedent, la durada de l'obra, les interferències hidrològiques, i el cost. En canvi té com a avantatges un relatiu impacte visual (no és a la línia però sí a la subestació de Santa Llogaia i Baixàs), una relativa ocupació de terreny pels mateixos raonaments, menys camps electromagnètics.
És difícil veure-hi clar entre tants paràmetres. Un dia em vaig dedicar quantificar la valoració que Cesi va fer quan va estudiar això mateix en un informe per la Prefectura de Perpinyà de l'any 2003. La línia aèria tenia 86 punts, la soterrada en alterna 64 punts i la soterrada en continu 81 punts. Vist així és evident que el soterrament en corrent continu té molts avantatges. Però també veurem els inconvenients. Per exemple l'espai necessari als dos extrems del soterrament, a Santa Llogaia i Baixàs. El mes de març vaig preguntar a Cesi quan hauria de ser aquest espai per encabir els tiristors que transformen el corrent altern a continu. Em van respondre que uns 120.000 metres quadrats (m2), amb un edifici de 25 m d'altura. En l'informe d'ahir especifiquen que l'espai serà entre 35.000 m2 i 50.000 m2. Hi ha una altra raó, més tècnica, que a mi em fa sospitar que el soterrament en continu sigui la millor solució. Quan fa dues setmanes vaig anar a REE perquè m'expliquessin les raons per mantenir la línia de 220 kV entre Bescanó i Juià, vaig tenir ocasió de veure a temps real el funcionament de la xarxa elèctrica espanyola de transport. Durant tota l'estona que vaig ser allà el meu ull es va fixar en el valor d'intercanvi en la línia de Coll d'Ares, la que va de Vic a Baixàs. En aquell moment Espanya estava important des de França. Els valors eren molt variables, cosa que em va sobtar. Anaven des de 190 MW fins a 30 MW, variant contínuament. Vaig entendre el concepte de la interconnexió. La connexió elèctrica entre la xarxa espanyola i la francesa es comporta com un tub que connecta dos vasos d'aigua. El tub permet que ambdós vasos arribin al mateix nivell. Com que el nivell dels dos vasos variava contínuament, les variacions eren tremendes. Em va sobtar l'autorregulació del fenomen, oscil·lant contínuament. La visió que vaig tenir i l'aprenentatge que en vaig fer fou prou eloqüent per demostrar a qualsevol que la connexió serveix per equilibrar xarxes, molt lluny de servir per propòsits fantàstics de transportar electricitat a Marroc. Si explico això és perquè si la connexió es fa en corrent continu perdem l'efecte d'autorregulació. En efecte, el transport en corrent continu, per definició, té direcció. Si ara en la connexió per coll d'Ares l'electricitat pot anar d'Espanya a França i un segon després de França a Espanya de forma automàtica, amb corrent continu això no serà possible. Algú haurà de donar l'ordre per possibilitar que l'electricitat vagi en un sentit o altre. Els enginyers de Cesi ahir em van dir que això també es pot automatitzar, però ja no és una autoregulació com és amb el cas de corrent altern.
Sigui com sigui, hem de tenir clar que qualsevol solució té coses a favor i coses en contra. I, tal i com he escrit sovint, i al·legat en el Pla d'energia de Catalunya, el que és més important és fer la connexió. Fer-la és obrir la porta a tenir una societat més moderna i, encara que sembli un contrasentit, molt més sostenible, amb una electricitat més renovable.
Sigui com sigui, hem de tenir clar que qualsevol solució té coses a favor i coses en contra. I, tal i com he escrit sovint, i al·legat en el Pla d'energia de Catalunya, el que és més important és fer la connexió. Fer-la és obrir la porta a tenir una societat més moderna i, encara que sembli un contrasentit, molt més sostenible, amb una electricitat més renovable.
