Tot va començar el 16 d'abril de 1943. "Em penetraven imatges fantàstiques, d'una plasticitat extraordinària, i amb un joc de colors intens. Més tard vaig sortir al jardí, on brillava el sol després d'una pluja primaveral. El món semblava acabat de crear. Tots els meus sentits vibraven en un estat de màxima sensibilitat". Així és com Albert Hofmann descriu la seva primera experiència amb la dietilamida d’àcid lisèrgic (LSD), el fàrmac que ell mateix va sintetitzar (i va ingerir accidentalment) quan treballava als laboratoris de la firma farmacèutica Sandoz a Basilea. Dimarts passat, Hofmann moria als 102 anys d'edat al municipi suís de Burg. [ + ]Aquest LSD estava destinat a jugar un paper destacadíssim en la cultura moderna. En el terreny de les arts, per suposat. Tenim meravellosos discos, festivals, llibres, quadres, pel·lícules que no s'haurien pogut fer abans que aquesta substància –de manera no sempre sensata– conegués una gran popularitat entre la joventut occidental a partir dels anys 1960.
També tindria gran importància pel que fa al pensament polític i l'espiritualitat. Timothy Leary veia en el LSD la manera de despertar la consciència d'una societat alienada. Ernst Jünger, una menja sagrada destinada només a certes persones iniciades en els misteris. Aldous Huxley, la via cap a una nova percepció del món...
A principis dels anys 1990, Albert Hofmann era a Barcelona presentant un llibre seu. Em sap greu no recordar-ne el títol... En aquella època ja no s'estilaven els gurús, però és cert que aquell home, que ja passava dels vuitanta anys d'edat, desprenia una vibració especial. Recordo un eminent psiquiatra emocionat de debò quan m'ensenyava la signatura de Hofmann en un llibre...
A tothom que se li acostava, Hofmann el rebia amb una encaixada cordial i un somriure de nen petit, entremaliat i savi al mateix temps. A molts els preguntava quina edat tenien, o a què es dedicaven per guanyar-se la vida, i els dava les gràcies amb una humilitat no fingida.
Tenia una mirada forta, de bruixot amable, decididament familiar. El meu record, homenatge i agraïment. Ell va obrir la porta.
També tindria gran importància pel que fa al pensament polític i l'espiritualitat. Timothy Leary veia en el LSD la manera de despertar la consciència d'una societat alienada. Ernst Jünger, una menja sagrada destinada només a certes persones iniciades en els misteris. Aldous Huxley, la via cap a una nova percepció del món...
A principis dels anys 1990, Albert Hofmann era a Barcelona presentant un llibre seu. Em sap greu no recordar-ne el títol... En aquella època ja no s'estilaven els gurús, però és cert que aquell home, que ja passava dels vuitanta anys d'edat, desprenia una vibració especial. Recordo un eminent psiquiatra emocionat de debò quan m'ensenyava la signatura de Hofmann en un llibre...
A tothom que se li acostava, Hofmann el rebia amb una encaixada cordial i un somriure de nen petit, entremaliat i savi al mateix temps. A molts els preguntava quina edat tenien, o a què es dedicaven per guanyar-se la vida, i els dava les gràcies amb una humilitat no fingida.
Tenia una mirada forta, de bruixot amable, decididament familiar. El meu record, homenatge i agraïment. Ell va obrir la porta.
Aquestes dades historiques no les sabia, sempre n'hi ha un avanç i un despres d'un LSD (popularment coneguts per tripis-cartons).
Salutacions.
Acabe de descobrir el teu blog i volia felicitar-te. Un molt bon treball. A partir d'ara tens una seguidora més. Et linke.
Salut!