birmania |
dimecres, 30 d'abril de 2008 | 22:20h
Zoya Phan és una menuda noia birmana, de l'ètnia karen, que va deixar las seva llar, el verd de la selva, el dia que els militars van cremar el seu poble. El seu pare va ser assassinat, la seva mare va morir en un camp de refugiats, i ella ha anat a espetagar a Londres, des d'on no para de fer campanya a favor de la llibertat, els drets humans més bàsics i la democràcia per a Birmània.
Zoya Phan ocupa avui la contraportada d'"el Periódico", amb una entrevista que li fa Gaspar Hernàndez. Si no vau poder assistir a la xerrada que Zoya va fer la setmana passada a Barcelona, ara teniu l'oportunitat d'escoltar-la. Val la pena.
I si l'anglès no us espanta val la pena que mireu un parell de videos del You Tube. Res d'imatges espectaculars: només aquesta noieta menuda parlant. Parlant davant la conferència anual del Partit Conservador anglès. En dues ocasions: l'any 2006 i 2007. Jo, ni entenc del tot l'anglès ni sóc gaire sensiblero, però sentir-la em fa plorar.
Menuda, però ferma, explica com va haver de marxar de casa.
Amb un somriure, i amb tota la força, demana "please, help us". "Si us plau, ajudeu-nos".
Com diu Aung San Suu Kyi, "féu servir la vostra llibertat per promocionar la nostra".
Comenceu per la intervenció, de 4 minuts, de l'any 2007, poc després de les protestes dels monjos que vam poder veure a tots els mitjans:
Continueu, si us en queden ganes, amb la intervenció que va fer l'any anterior, el 2006, una mica més llarga (8 minuts):
