Ja fa molts dies que en el marc de l'Ebresfera (col·lectiu blocaire ebrenc) hi ha una acèrrima discussió, mitjançant nombrosos blocs, sobre si serien oportunes i necessàries les dimissions de càrrecs electes i dirigents d'ICV i d'ERC, donat el posicionament nacional dels partits respectius envers el transvasament de les aigües de l'Ebre, que pretenen tirar endavant els governs espanyol i català. Hi ha opinions per a tots els gustos. Qui està en el punt de mira de tot plegat és el delegat del govern, Lluís Salvadó, d'ERC, ja que històricament va encapçalar el moviment antitransvasista i, recentment, va manifestar la seua total oposició al projecte de transvasament del Segre que proposava la Conselleria de Mediambient de la Generalitat. Qui ja ha anunciat la dimissió és l'alcalde d'Ulldecona, el republicà Lluís Millan, en no estar d'acord amb la votació que efectuarà el seu partit al parlament espanyol respecte a la interconnexió de xarxes.
Personalment lamento moltíssim aquesta pressió social que s'està produint sobre els càrrecs electes dels dos partits minoritaris del govern català, ja que la considero molt injusta. Una pressió que es veu potenciada des d'algun mitjà de la premsa comarcal. Considero que cap càrrec electe antitransvasista hauria de dimitir. Ben al contrari, haurien de continuar defensant els seus posicionaments des del lloc de responsabilitat que ocupen. Si cauen en contradicció directa amb la línia del partit, que siguin les direccions nacionals qui els facin plegar de les seues funcions. Unes direccions nacionals que no donaran la cara al territori, com ja ens han demostrat ara i adés. Que dimiteixin Montilla, Saura, Baltasar i Carod, si finalment els dóna suport!
És inacceptable que tot recaigui en els representants comarcals ecosocialistes i republicans, mentre que els impulsors del transvasament, els del PSOE, en surtin indemnes. L'executiva ebrenca d'ICV ja s'ha enfrontat al partit com calia, assumint les possibles represàlies en pròpia pell, amb una actitud que els honora de debò. Quant als càrrecs d'ERC (a l'igual que els d'ICV), cal que es mantinguin fidels a l'antitransvasisme, presentant mocions als ajuntaments que controlen, assistint a les manifestacions i recolzant públicament les activitats de la PDE. Que no se'n vagi ningú cap a casa! Els del PSOE comarcals, manifestament favorables a la interconnexió de xarxes, són els qui haurien d'assumir responsabilitats.
No he tingut mai cap problema en acceptar tots els resultats electorals. Aquest cop, però, em permeto valorar molt negativament el comportament electoral de la ciutadania. Els catalans i els ebrencs varen donar una aclaparadora victòria a les urnes al PSOE, que va deixar molt limitada la possible influència dels dos socis minoritaris. Molts d'aquests votants psoecialistes ara demanen responsabilitat als menuts, quan ha estat la ciutadania la qui ha atorgat aquest poder de decisió al PSOE, que és qui proposa i tirarà endavant el transvasament, després d'haver tingut un suport ciutadà realment esplendorós. Els dirigents polítics actuals són els culpables de l'aposta transvasista, però bona part de la ciutadania amb el seu vot majoritari al PSOE ha donat ales precisament a aquests polítics transvasistes.
Voldria manifestar tot el meu suport a tots els i les polítics/ques antitransvasistes, siguin del color que siguin. El meu suport també a tots aquells càrrecs electes d'ICV i d'ERC a les Terres de l'Ebre, que estan sofrint una pressió fortíssima, totalment immerescuda i fora de lloc. I, sobretot, el meu suport a polítics (amics), als quals tinc estima personal i em mereixen credibilitat, com Paco Gas (alcalde de Roquetes), Lluís Salvadó (Delegat del govern a TE) i Jaume Forcadell (president d'ICV a TE).
Lletres ebrenques
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
Els que han atacat a ERC, no han presentat cap alternativa ni solució al problema, mentre que en Carles Ibañez ha estat silenciat per la premsa, la tasca que porta dintre al partit amb aquest problema
salut des de Campredó
Els principals responsables són els del PSOE-PSc partit al qual els ebrens han donat suport majoritati, i que en un exemple de coherència política han enganyat tothom.
I aquesta premsa dòcil al PSOE continuarà adulant el poder, i així si els socialistes fàn primàries o fan plegar el president dela Generalitat des de Madris, o al seu president deixa el partit, això ès democracia si Esquerra fa un congrés impecablement democràtic és signe de divisió i inmaduresa.
Manel,
A nivell de país, hi ha tot un seguit de periodistes "il·lustres", dels suposadament de prestigi, dels intel·lectes, que actuen com a veritables periodistes de partit. I incloc Bassas i Cuní, Francesc Marc Álvaro i Marçal Sintes, i uns quants més. El que estan fent amb el la informació sobre el transvasament de l'Ebre és autènticament lamentable, com ja van fer amb la història de l'estatut. Són de pensament únic, i defensen qui els paga. Quant a l'ebrenca, hi ha un mitjà en particular que atacarà ERC faci el que faci. Al PSOE ni tocar-lo. La pressió que estan fent sobre els dirigents comarcals d'ERC i d'ICV és fastigosa.
Salut i aigua des de Campredó,
emigdi
La insinuació que fas no és gens correcta. Tinc 40 anys, he estat en l'¡ndependentisme des dels 17, organitzo tota mena d'actes culturals des de fa anys, i no he cobrat mai la vida un sol euro (ni pesseta) de la meua activitat pública. Pots estar en contra dels meus ideals, però mai no me n'he aprofitat de res. Quant al mitjà o mitjans en concret, no el dic, no per covardia (no ho sóc gens, i sempre parlo clar), senzillament perquè alguns dels professionals que hi treballen no s'ho mereixen.
T'agraeixo novament les visites al bloc i els comentaris, mai no defujo idees contràries a les meues.
salut i aigua des de Campredó,
emigdi
Quant al comentari en si, em dius que no defugis de cap idea contraria a la teva, es com a de ser un democrata. No obstant, deixam dir-te que jo en el meu ( de comentari) no he expressat cap idea que pugue intrerpretar-se com contraria a res ni ningu.
I si visito el teu bloc, no es nomes, que tambe, perque em va la marxa, es sobretot, per aprendre.
que creguis que pots aprendre coses del meu bloc. Combino literatura i independentisme, dos passions per a mi irrenunciables. He penjat el comentari anterior quan començava Vent del pla, que sempre miro amb la meua dona. Sóc molt barcelonista, però em superen els nervis i molts partits no els miro. El disgust, el tinc igual, tot i que ja no és com quan era jovenet. No sé si sóc demòcrata, sí que accepto opinions molt diverses. Pots notar que defenso sempre la catalanitat, però no sóc fanàtic d'un partit en concret. No sóc home de partit i no crec que ho pugui ser mai.
salut des de Campredó