quintana |
dilluns, 28 d'abril de 2008 | 14:46h
Superat Sant Jordi i encarats cap a un pont que , per a alguns, és com una segona setmana santa, molt més ben ubicada en el clima, sembla que finalment hi haurà crisi. Es va desmentir a tort i a dret per part del màxim responsable d'economia del govern ,però ara ha canviat d'opinió. L'economia no es recuperarà al segon semestre com ens va dir Solbes abans de les eleccions. Jo, ja no m'extranyo de res. Potser perque fa temps que em sembla que la partitocràcia ha guanyat el pols a la democràcia.
Fa pocs dies vaig veure una película que em va recomanar l'amic i guitarrista, Francesc Bertran, molt afeccionat als comics. "V de Vendetta", segurament us sona. Hi ha un moment que el protagonista diu: "Els artistes mentim per mostrar la veritat i els politics menteixen per amagar la veritat". Va ser el millor de la pel·lícula.
És evident que la pressió popular pot fer trontollar aquests enquistaments, com en el cas de la Xina i el Tibet. Les protestes en el recorregut de la torxa olímpica han fet que finalment el govern xinès accepti dialogar amb el Dalai Lama. Tan de bo que això passés en molts altres àmbits i en d'altres països. L'Àfrica sempre és l'oblidada. Ara mateix, el tema dels pirates de Somàlia, ha deixat entreveure un país de caps per avall, on impera la llei del més fort, i on els negociants d'armes fan l'agost mentre la població viu en la més gran precarietat i inseguretat.
Quan li explico tot això a la meva gosa, que sempre sap escoltar-me, sembla que m'enten. Més que algun que ha fet carrera.
Gràcies, Tana
g
Per cert, el títol del post és en record del fanzine creat el 1985 al barri vell de Girona, a la casa ocupada al damunt del Carrer Nou del Teatre, en aquell temps, Carrer dels Torrats. I és que sempre hi ha crisi després que uns quants es facin d'or. On son els beneficis multimilionaris de l'especulació immobiliaria?
Molta llum per veure-hi clar...
Baseball Caps
Monster Energy hats
V de Vendetta, una pel·lícula que em va fer rumiar força.. Una història de ficció prou real. Recordo la frase que comentaves… tot i que també m’agrada… “llavors ja no tens por, ets totalment lliure” o”El poble no hauria de témer als governants, els governants haurien de témer al poble”.
Petons i molta màgia.
Doncs res, espero que tot et vagi molt bé i a veure si puc entrar més sovint i posar-me una mica al dia de com va tot per aquí.
Un petó
3a.
Ens veiem! Molta màgia!
passava per aquí per desitjar-te un bon estiu
una abraçada
m
uppsss.... veig que tenim el temps aturat...
Entenc la teva impotència perque jo sento el mateix. Vivim en mans de la inconsciència des del moment en que el poder i els diners són més importants que la vida i els drets humans. Tenc l'esperança de que qualque dia entraran en raó...
Tanta sort que enmig de tot aquest bollit hi ha persones amb la conciència desperta i la ment clara, i de cada vegada més.
El proper dimecres seràs a Palma i a noltros ens es impossible venir!, no saps el greu que ens sap perque ens aniria molt bé en aquest moment carregar piles amb la teva energia, només esperam que no tardis molt en tornar eh? Haurem de tenir "una mica més de paciència..."
Una forta abraçada!
A&C
p.d. Tens una gosa preciosa!
M'agradaria enviar-te una pel.lícula anomenada "Pels Segles dels Segles" que he fet de forma autodidacta durant dos anys. Si em passésis el teu correu postal estaria molt agraït de poder-te'n enviar una còpia. És tot el que puc fer per tornar-te el plaer que tú m'has donat amb la teva música. Crec que podràs percebre tota la sensibilitat volcada en ella. La meva plana web és www.joanriba.net. Si t'interessés allà hi trobaràs el meu correu.
Gràcies. I gràcies per tot.
Joan Riba.
Ara t'envio un missatge al teu mail.
Gràcies pel que em dius i per voler-me enviar el teu treball.
Serà un plaer
fins ara
llum
g
Salut i llum.
g
Si algun dia ens adonam q el més important és el fet de viure i tenir salut i petites coses com la teva música.
Esper q el dia 4 ens divertim al teatre principal encara q he llegit q és un espectacle poètic musical amb imatges.
Tenim ganes de veure un concert eléctric.
Per cert el títol és d'un altre fanzine de
Girona q vaig aconsseguir on surt una entrevista al Ninyin i tb és d'aquell temps.
Salut .
Si, son les petites coses les que fan les coses grans.
Gràcies, tens raò. El k et diuen , era posterior i era una mica més punki fins i tot. El recordo perfectament. L'entrevista amb el Ninyin va ser antològica.
K et diuen, era un crit de guerra en la nit gironina, pels seus racons més etilics i canalles.
Estem mirant d'anar a Cap de Pera a fer un concert elèctric aquest estiu.
De totes maneres el concert del Principal seà amb 7 musics i no hi haurà projeccions. Serà més acústic i adaptat al Festival de poesia.
molta llum
i fins aviat
g
ni el món estaria com està, ni hi hauria crisi!
Enhorabona per aquest espai Gerard ... tota la vida escoltant les teves cançons, i ara a més, ens deixes llegir els teus pensaments!
Una abraçada desde l'Empordà!
Una llevantada des de les pitiüses cap a l'Empordà i molta pluja
llum
g
Com sempre, els més mediocres menyspreant als que no ho són...
Despertarem d'un salt.
LA memòria ancestral que tenim amagatzemada al hipotàlam s'ens ferà present.
I ho recordarem tot
Molta llum, lluna creixent
Gràcies
g
"On son els beneficis multimilionaris de l'especulació immobiliaria?" em temo que aquells diners són la suma dels deutes de les families españoles. Som un país hipotecat.
Però jo no culparia exclusivament el govern o la partitocràcia. Som tots culpables: Els fets donen la raó als que advertien que el preu del petroli ja no tornarà a baixar de 100$ perquè hem superat el cènit, el punt de màxima producció, mentres la demanda no para de créixer; el sistema financer basat en crear diner a partir de deute està a prop del col.lapse. Només es pot salvar si globalment augmentem el consum. Però això requereix l'energia barata que ja no tenim, i seguir hipotecant la salut del planeta, explotant els països del sud i alimentant els processos que empenyen el canvi climàtic...
¿Quan deixarem de comportar-nos com nens que ho volen tot?
Quan omplim el dipòsit del cotxe, ¿no som còmplices del sistema que provoca l'escassetat d'aliments als països pobres?
¿Quan ens voldrem adonar que no podem créixer sense parar?
¿Perquè cap partit polític no parla de decreixement? ¿quants votants sacrificarien si ho fessin?
ai Blanca! que poc que necessitaves tú per viure, i que n'eres de feliç!
Segueixo amb atenció tot el que fa a aquesta manera d'entendre el futur.
Et passo una web d'aaquí que s'ocupa d'aquest tema aplicat als problemes de casa nostra també: www.decreixement.net
Molta llum
i moltes gràcies
g
gràcies a tú
I sí, conec la web. Molt recomanable! I no m'ha extranyat que diguis que estàs atent a les ones d'aquest moviment. En el "treu banya" hi ha fragments que emanen clarament aquestes idees. Penso especialment en les cançons "voldria aprendre" i "ja no cal mirar enrere". Però es pot generalitzar a tot el disc, diria jo.
No en va, coincideixes amb la web "decreixement.net" en prendre el cargol com a símbol d'aquesta resistencia al frenetisme regnant.
La lentitud, l'slow food, hi ha qui ja parla d'slow cities, el deixar de banda la competitivitat i refer les relacions humanes, la convivencia veinal... Hi ha molta gent movent-se al voltant d'aquesta visió, com molt bé dius "salvadora", en diguin decreixement o no.
Llàstima que la classe política i econòmica no sàpiguen sortir de la lògica "més creixement=més benestar"
Gràcies per saber llegir entre línies
Em sembla que ara mateix és una de les moltes alternatives que ens caldran
+llum per veure-hi clar
gerard
Un petó amb llum
g
(buufff, la política ... encara hi estic ficada... en fi)
bé, fa un moment et posava un comentari on deia que et portaria un llibre que no es troba a les llibreries... ara veig que te'n hauré de portar dos. (col.laboro en un projecte d'ajuda als "nens soldats")
África és un dels llocs on brilla més el sol i per molta llum que hi hagi ningú és capaç de veure el que passa allà... potser quedem enlluernats i la llum ens cega... no sé... bueno, no continuo sinó avui no dormiria.
salutacions, quintana
- m'agrada que en aquest món hi hagi persones com tu
:)
M'agradaria rebre informació, i tant....
Més que deixar-nos cegar, sembla que haguem posat una cortina que no deixar passar la llum
una abraçada fotovoltaica
g
De totes maneres va ser collonut l'ambient a la carpa de les arts.
Ens ho vam passar molt be.
Fins la propera, Freski
llum
g
Doncs fins el proper concert!
Ràfagues de llum i molts volts (d'energia renovable) per fer camí
Fins aviat
Això promet
llum
g
Sembla que la gent només s'adona de l'economia del país quan va malament, i és llavors quan s'escandalitza... Bé, almenys ens queda pensar que la gent arriba a reflexionar i s'adona que la situació econòmica no pot seguir beneficiant a uns i escurant la butxaca a molts altres! En fi, esperem que les crisis que hagin d'arribar no siguin gaire dures, però que facin obrir els ulls a la gent.
El carrer dels Torrats es diu carrer Nou del Teatre? Sempre que vaig a Girona penso en anar a veure el carrer, però mai sabia quin nom tenia el carrer original... també recordo que hi havia un bar per allà sota que és on sempre demanàveu els entrepans quan fèieu assajos amb Sopa de Cabra, no?
Au, fins ara!
Obrirem els ulls, tard o d'hora.
Llum Freski
A veure què ens diu LA TRINCA, si tornen.
llum
g
Sí, fins i tot els gossos demostren tenir major sensibilitat.
Amb aquests marges de benefici és immoral que ens parlin de crisi hipotecària i aquestes punyetes. Que es posin a treballar d'autonoms a buscar-se la vida cadia i ja m'explicaran.
Els sous dels consells de les grans empreses i els finiquitos com el de Pizarro a Endesa son un insult a la inteligència de la ciutadania.
llum
g
Ara el capital agafa els calés i fot el camp. I els polítics fan la viu-viu.
No volia generalitzar, celebro que m'entenguis sense haver de dir-te Tana.
D'acord amb la resta del teu comentari.
llum
g
bub-bub-bub.. molta llum
g
Jo tampoc sabia ben ve on era el Carrer dels Torrats, a banda de a les teves cançons :-)
Avui he rebut una foto que fa dies que ronda per internet on uns policies xinesos porten vestits budistes i cadascu en fa la seva lectura, que se'ls va obligar a possarsel's per fer el que han fet, que si a foto te anys i es del rodatge d'una pel·licula, etc...
Qui te la raó a tot això??
La pel·licula de V de Vendetta va ser la que em va obrir els ulls a la politica, em vaig sentir molt identificada amb allò que el PP ens estava fent en el seu moment, la vaig veure uns dies desprès de l'atemptat d'Atocha, ja t'ho pots imaginar doncs :-(
Una abraçada!!!!!
PD: Tens una gossa monissima!!!!!
Si, jo també vaig rebre la foto dels soldats xinesos, i després em van dir que era d'un rodatge d'una pleicula de fa uns anys.
El cert és que el govern xinès no deixa entrar a la premsa extrangera ni informar lliurement des del Tibet i això ja és un simptoma fonamental d'incompliment dels drets humans. Qué volen amagar?
Què volen amagar els militars birmans que no deixen entrar els cooperants mentre han mort milers de persones deprotegides i deasistides, en bona part per la manc de previsió d'quests mafiosos dictadors que fa anys putegen els birmans mentre occident mirava cap a una altra banda.
llum
g
i no recordava la frase del llargmetratge
però, certament, hi ha molt morro i poc cor.
àfrica és la gran ignorada, acompanyada per la resta de l'hemisferi sud i gran part d'orient.
de tant en tant, ens posen imatges a la tele per tenir-nos entretenguts i no pensem en tot el que no hi surt...
cada racó de món compta amb el seu petit drama.
acab de tornar d'una illa perduda a l'adriàtic on no pots gaudir de la natura plenament ja que moltes zones continuen plagades de mines antipersona de les guerres mundials...
és trist quan t'adones que, al fons, el que fa més por som les persones.
tot i així, és una bombolla idílica enmig de la bogeria. esperem que es mantengui fora de les febres constructores...
veig que he entrat just a punt :)
ja tocava!
segur que la Tana està encantada de que li expliquis tot això!
molta llum
a*
En aquell carrer hi havia molts bars que ara ja no hi son, a més del PAdules.
Eren llocs de trobada en una ciutat gens dinàmica en aquell moment.
llum
g
Ella, creix tant a aquesta historia... i finalment perd la por més gran, la por a la mort, en pro de la seva èssencia... T'ho robaran tot, però et quedarà un recó, sempre amagat... la teva dignitat....
Petons i felicitats pel concert de Badalona, va estar genial! :)
Ja em diràs algo sobre els temes i els poemes, si trobes el moment per mirar-t'ho!
Molta llum, per aquests dies de pluja.
El Francesc Bertran, guitarista i gran amant dels comix, me n'havia parlat de l'Alan Moore. Em sembla fantàstic.
Gràcies per ser a Badalona i si no ens veiem abans que vagi molt be amb el viatge sense data de tornada.
Tinc aquí al costat el que em vas passar, esperant un moment de tranqulitat per posar-ho a ladisquetera de l'ordinador
Molta llum des de s'illa
g