En Rodri és un tio normal al que els seus amics anomenen abuelo o rocky segons el dia o la voluntat del que l'anomena. Ell encaixa, somriu, i serveix tallats amb el sucre moll, ofegat, per l’excés de líquid a la tassa. Un cambrer normal, amb un sou normal, un jove normal com la Miriam que, com en Rodri, compagina la feina del bar amb un centre de bronzejat.
De matinada la Míriam serveix copes a aquells que de dia es bronzegen el cos a la foscor de les làmpades. Es belluga amunt i avall de la barra emportant-se totes les mirades al ritme d’una musica ensordidora.
Al migdia, sis hores i mitja desprès d’obrir el bar en Rodri passa a la cuina i menja un bocata amb el cuiner. S’expliquen les seves aventures. L' “abuelo” llueix un cos triomfador sense haver passat ni un sol dia pel gimnàs i éls seus relats son l’enveja del jefe que acaba d’arribar i recompta els calers de la caixa.
"Cal recarregar les piles, la tarda serà complicada";avui hi ha Barça i la proximitat a l’estadi els farà treballar més del compte. El jefe, però els hi donarà un cop de ma: romandrà encarregat de la caixa tota la tarda.
La Miriam ja porta tot el mati encenen i apagant les llums de les làmpades, venent cremes i aguantant algun que altre pesat que no compren que aquest aire aparentment melancòlic de la noia no es res més que la son acumulada que combat amb cafès amagats i capcinades de les que es desperta de cop seduint, sense voler, amb el somriure de la mirada.
Avui en Rodri esta content, en acabar el partit i, recollit el bar, el jefe el deixarà quedar-se a dormir ajuntant els seus dos sillons preferits. En Rodri agraeix dies com aquests. S’estalvia (guanya) hora i mitja de son que el permet anar molt més lleuger quan arriba el cap de setmana i comença a compaginar aquesta amb la seva altre feina als sopars del restaurant de Collserola.
Avui la Miriam te una brillantor especial en la mirada. Li han ampliat els dies i les hores a la barra del bar i haurà de deixar el centre de bronzejat sense perdre-hi masses calers.
Somriu i ensenya el petits del ofici a la Laura que tot just avui comença aquest nou ofici...
Foto: Pascal Renoux
Gràcies per tot , igualment, i gràcies per regalar-nos a tots/es moments inovidables amb el teu bloc.