El diumenge 27 d'abril festivitat de la Mare de Déu de Montserrat (quina pradoxa!), l'escriptor Javier Marias, ha llegit el seu discurs d'ingrés a la RAE, uns dies abans en una entrevista que li van fer va dir el següent:
"El Congreso se permitió imponer oficialmente que se tuviera que decir "A Coruña" y "Girona", cuando, si se habla en castellano, lo lógico sería decir 'La Coruña' y 'Gerona'. Intentar que por decreto se diga de una manera que no es la normal, eso es intolerable, es una usurpación de atribuciones y es también algo dictatorial".
El més sorprenent és que utilitzi els termes "imponer", " no normal" , "usurpación" per referir-se alló que després de la dictadura hauria d'haver estat plenament normal i habitual en tot l'estat espanyol, i que no era altra cosa que la restitució d'aquells noms patronímics que havien estat castellanitzats en nom d'un imperi i d'una unitat de destí en l'universal.
Les paraules de Javier Marias s'han d'entendre primerament en el mateix sentit i contexte com ho fa l'article 3 de la Constitució espanyola de l'any 1978 que diu:
Artículo 3.
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección
És a dir, col.locar intencionadament, les altres llengües de l'Estat en un pla d'inferioritat respecte el castellà. O com diu López Tena referint-se a l'apartat 3 de l'article tercer: "una de les formes més senzilles de no complir una obligació és definir-la de la manera més amplia i vaga possible, de manera que el destinatari entendrà allò que vulgui entendre, però que no serà més que una de les possibles interpretacions d'un text ambigu..."
En segon lloc les declaracions del acadèmic són la constatació, arrelada ideologicament en la consciència de moltíssima gent, de que La llengua sempre ha de ser una de les eines fonamentals en qualsevol procés de colonització i posterior asimilació cultural. I el de Catalunya encara no ha acabat. Imagino que el nou acadèmic estaria satisfet si tornèssim a dir San Baudiliode Llobregat, Villanueva y la Geltrú, Esplugas de Llobregat, Lérida etc...
Avui el nostre idioma està sotmés a una presió lingüística brutal, asfixiant, per part del castellà (només cal que doneu un tomb pels carrers de les nostres ciutats o pels passadissos de les nostres escoles i instituts). I en tots aquests anys de democràcia els catalans no hem notat "un especial respeto y protección"; el català és més ensenyat i té més presència a les universitats estrangeres que a les de l'estat espanyol.
I ara ve el sr. Marias i ens parla de que "es una usurpación de atribuciones y es también algo dictatorial" el que va aprovar en el seu dia el Congrés dels diputats? Quina barra! Les seves paraules sí que són un declaració d'intencions, però d'intencions imperialistes i assimilistes. Ha nascut un nou Guardián del Imperio.
De fet a aquests defensors els encanta parlar de la llibertat de triar, sempre que no és trii el què en sentit diferent de la tria que permeten.
Tan dificil és d'entendre que una cosa és la denominació oficial i una altra el nom traduït a cada idioma?
Noms oficials són London, Zaragoza, Milano....però traduïm per Londres, Saragossa, Milà. De la mateixa manera ells poden dir Gerona o Lérida però que quedi clar que el nom oficial a tots els efectes és Girona i Lleida.
També haurien de diferenciar els topònims amb denominació traduïda de fa segles (com aquestes dues esmentades) fruit de l'adaptació d'una paraula a un altre idioma i les fetes per ignorància i/o mala llet: Tarrasa, Carcagente, Muchamiel,....