Després de tres presentacions en menys de 24 hores, arriba l'hora de fer un xicotet descans. Dilluns teníem previst un acte al Via Fora! del barri de Gràcia però, a última hora, vam haver de suspendre'l per problemes amb l'organització; no tot pot eixir de cara, què hi farem! Per la nit, a més, Xavi Sarrià no té més remei que tornar cap a València, ja que se li acumula la feina i el dimecres té un acústic a la Universitat Politècnica.Els Obrint Pas no ens deixen sols, però. Com als acústics no participen tots els membres del grup, un altre gran amic, Robert Fernández, s'apropa al Principat per fer-nos costat als nostres dos darrers actes el mateix dia de Sant Jordi: la signatura de llibres a la Rambla i la gran presentació a Vilanova i la Geltrú. El dia abans, el passem voltant tranquil·lament per la Rambla; el barri del Raval (on visqueren molts anys els avis d'Antoni); el meravellós mercat de la Boqueria, amb els seus milers de colors i flaires embriagadores; el barri gòtic i els seus màgics carrerons; les cases modernistes del passeig de Gràcia... i, en definitiva, gaudint de tot allò que el temps i les nostres pròpies forces ens permeten. Fins i tot, passem per la seu de Vilaweb, molt a prop del carrer Nou de la Rambla, per xarrar una bona estona amb Vicent Partal, un gran amic i un referent per a nosaltres. Allí parlem del país real i del país votat i de com podem començar a capgirar la història després de tres-cents anys de derrotes.
A l'endemà, dia de Sant Jordi, l'aspecte de la Rambla canvia totalment. Milers i milers de caps s'amunteguen sobre les parades plenes a vessar de llibres per aconseguir la darrera novetat o arrancar una signatura a l'escriptor admirat. Hi són tots. O quasi: Eduardo Galeano, Quim Monzó, Isabel-Clara Simó i, com no, Ruiz Zafón, el nom més repetit del dia. Nosaltres, modestos principiants en això del món literari, signem a les 16.30 hores a la parada de la llibreria La Sirga, convidats pels amics d'Endavant.
(La signatura de llibres fou molt especial. Mereix la pena seguir llegint la crònica...)
La Rambla de Barcelona està tan atapeïda que ens costa moltíssim trobar la parada de La Sirga; un poc més i no hi arribem. Finalment, a dos quarts de cinc i algun minut que altre, els companys de la llibreria ens fan un lloc a l'aparador i posen tres cadires perquè seiem els dos autors i l'amic Robert, qui ve quasi directament de l'estació de Sants amb un trist entrepà i un tallat a l'estómac.
Compartim espai amb Josep-Maria Terricabras, a qui saludem cordialment i li transmetem els records que, el dia anterior, ens havia donat Vicent Partal per a ell. Val a dir que tant el nostre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas com el seu Idees de combatcomparteixen a Partal com a prologuista, la qual cosa és un luxe per a qualsevol autor.
Durant els següents tres quarts d'hora, per davant de nosaltres, desfilen una quinzena de persones que ens demanen que els hi signem exemplars del llibre. Ens agrada molt que vinguen pares perquè fem una dedicatòria als llibres dels seus fills però, encara més, ens agrada que vinga gent molt jove i ens diga que ha gaudit amb la lectura del nostre llibre. Entre altres, passa una amiga de Vilanova, que ens avisa que no podrà anar a la presentació que farem al seu poble unes hores després, una mare d'Alcàsser (el poble de la nòvia d'Hèctor) i unes companyes de Nou Barris, que ens fan signar el llibre, una estelada i una dolçaina, li fan dedicar també un CD a Robert i, per rematar, s'atreveixen a interpretar Els Segadors a cop de gralla en meitat de la gentada.
Sobre un quart de sis, David Caño, autor del poemari Barcelona, premi Amadeu Oller en 2007, ve a fer-nos el relleu. Amb el temps just, arrepleguem els estris i enfilem cap al cotxe, per anar a Vilanova. És la traca final de la gira: allà, ja ens esperen Sergi López, Toni Albà, Pep Botifarra, el dolçainer Pau Puig i el tabaleter Simó Altadill per muntar una de ben grossa. Ja se'ns fa la boca aigua...
