Acaba un cicle de bonança econòmica. La crisi diuen que ha arribat, que arriba, i que arribarà. Ho diu tothom, i pel que sembla, ens ho haurem de creure. Quant hi ha de cert en tant pessimisme, caldrà determinar-ho.
És evident el crack a la promoció de vivendes, però també que entre tots plegats n'estem fent un serial que neuronalment afecta la nostra predisposició al consum, a la inversió, al risc. Els estudis de neuroeconomia indiquen una relació directe entre les emocions que sent el cervell i els impulsos de compra. De la mateixa manera, hi ha d'haver una relació que aboqui la majoria a creure que hi ha crisi, i tanmateix, l'acabi fent més important.
Dit això, és temps de receptes. Actuar localment i pensar globalment. Mirar de trobar nous oceans on poder pescar. Mirar de construir futur en la mesura de les nostres possibilitats. Perquè nosaltres, des de l'Ajuntament, no podrem controlar els preus dels aliments, ni les decisions dels grans bancs, ni fer una política macroeconòmica o altra. Som a primera línia i a l'intempèrie. Què pot fer la ciutat per tirar endavant?
Amb l'ex-alcalde Blanch ho discutíem l'altra dia:
Per ell, el primer que calia era contenció en la despesa corrent de l'Ajuntament. Em sembla inapelable, i si d'altres no ho veuen clar -que n'hi ha que no- una simple visió del descens d'ingressos previstos per l'Ajuntament serà suficient com per adonar-se que caldrà ajustar la despesa.
També estaríem d'acord en una altra qüestió, que és la millora de la gestió municipal. Millor inspecció de guals, de terrasses, d'ocupacions de la via pública; millor gestió del patrimoni municipal -llogar-lo, vendre'l, estudiar de treure-li rendiment-. Són només exemples del munt de petites accions que cal abordar, i que ja s'haguessin hagut de fer en temps de bonança.
Fins aquí, d'acord. L'altra qüestió, més complicada, és com s'ho fa l'Ajuntament per dinamitzar econòmicament la ciutat. Més construcció? Nous creixements urbanístics? industrials o residencials? noves infrastructures?
Parlem-ne, però no gaire. Aquesta ciutat haurà de fer noves apostes de remodelació urbana, i connectar-se amb el Vallès com hauria d'haver començat a fer fa 5 anys. Haurà de potenciar el seu sòl industrial i d'equipaments i oferir-lo a qui vulgui crear activitat. Haurà de treure el fre de mà de la burocràcia i posar-se a disposició de la societat civil.
Badalona no hauria de créixer en terme municipal, però pot remodelar a fons segons quines trames urbanes. Badalona pot competir oferint solars d'equipament i industrials. Badalona pot connectar-se al Vallès i millorar la seva connexió amb Barcelona.
Hi ha debats inajornables. Els podem fer de grat o per força. Amb prejudicis o amb visió ampla. Encara podem triar, però fem-ho aviat.
Sí, és veritat, esteu a les trinxeres mentre que els generals des de Madrid no fan res. Però les guerres es guanyen lluitant. Vosaltres podeu incentivar l'economia de moltes maneres, i per posar-ne exemples: - Accelerant i incentivant fiscalmentl'apertura de negocis - Subvencionant les iniciatives privades que ajudin al desenvolupament econòmic local - Facilitar el pagament d'impostos a qui tingui problemes per fer-ho - Iniciar d'una vegada la construcció de l'habitatge compromès, i que les obres siguin executades per industrials de la ciutat. - Inversió pública local a la red viària - Racionalitzant la despesa de l'Ajuntament en l'àmbit de personal, donant així exemple per a que els demés s'ajustin el cinturó i un llar etc. El tema és greu i vosaltres podeu fer molt per alleugerir-ne la situació. Si us plau no deixeu escapar aquesta oportunitat per demostrar que seu mereixedors de la nostra confiança
He anat desant alguns apunts al llarg del temps al respecte, fruit d la meua professió. 1. Més construcció: de dos tipus. Rehabiliten, sap que hi ha ajudes el ministeri interessants. Tant d'àmibit públic, que caldria que fossen estratègiques i les de sòl que tindran programat. Divesificar l'oferta per a repartir el "pastís". Ajude's d'equips tècnics badalonins que coneixen en proifunditat el terreny que trepitgen. 2. El sòl industrial intente dedicar-lo a promoure "naus de coneixement". MOltes petites empreses de coneixement en comptes de grans indústries. ÉS a dir, aplicar allò que sabíem fer en comerç a l'àmbit del dsenvolupament atual. Amb la qual cosa hom generarem més llocs dde treball. Les grans corporacions, en el fons, són per a qui vol resoldre-ho tot amb el mínim de temps i que a llarg tèrmini (5 anys) se't torna contra tu (contra la corporació pels drets adquirits).
3. Fonamental: la imbricació en la xarxa de comunicacions.
4. Baixar de Barna cap a Badalona sempre m'ha semblat pobre i immerescuda la zona de connexió de l'autovia en la banda dreta. Millora urbanística d'aquesta eixida amb els imponents blocs dels anys '70-'80. És un bon moment de redefinició de la trama. Crear alguns parcs, zones d'esbargiment i equipaments que assuavitzen el trànsit d'escala urbana. La "pressió metropolitana" en aquella zona és impròpia.
PS: dispense'm l'agosarament de la meua intervenció. Però, per si els hi ajuda a pensar, ho he fet. La ignorància profunda és molt atrevida. Funciona més, la rebrembrança intuïtiva, que cap altra cosa.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
Sí, és veritat, esteu a les trinxeres mentre que els generals des de Madrid no fan res. Però les guerres es guanyen lluitant. Vosaltres podeu incentivar l'economia de moltes maneres, i per posar-ne exemples:
- Accelerant i incentivant fiscalment l'apertura de negocis
- Subvencionant les iniciatives privades que ajudin al desenvolupament econòmic local
- Facilitar el pagament d'impostos a qui tingui problemes per fer-ho
- Iniciar d'una vegada la construcció de l'habitatge compromès, i que les obres siguin executades per industrials de la ciutat.
- Inversió pública local a la red viària
- Racionalitzant la despesa de l'Ajuntament en l'àmbit de personal, donant així exemple per a que els demés s'ajustin el cinturó
i un llar etc.
El tema és greu i vosaltres podeu fer molt per alleugerir-ne la situació. Si us plau no deixeu escapar aquesta oportunitat per demostrar que seu mereixedors de la nostra confiança
1. Més construcció: de dos tipus. Rehabiliten, sap que hi ha ajudes el ministeri interessants. Tant d'àmibit públic, que caldria que fossen estratègiques i les de sòl que tindran programat. Divesificar l'oferta per a repartir el "pastís". Ajude's d'equips tècnics badalonins que coneixen en proifunditat el terreny que trepitgen.
2. El sòl industrial intente dedicar-lo a promoure "naus de coneixement". MOltes petites empreses de coneixement en comptes de grans indústries. ÉS a dir, aplicar allò que sabíem fer en comerç a l'àmbit del dsenvolupament atual. Amb la qual cosa hom generarem més llocs dde treball. Les grans corporacions, en el fons, són per a qui vol resoldre-ho tot amb el mínim de temps i que a llarg tèrmini (5 anys) se't torna contra tu (contra la corporació pels drets adquirits).
3. Fonamental: la imbricació en la xarxa de comunicacions.
4. Baixar de Barna cap a Badalona sempre m'ha semblat pobre i immerescuda la zona de connexió de l'autovia en la banda dreta. Millora urbanística d'aquesta eixida amb els imponents blocs dels anys '70-'80. És un bon moment de redefinició de la trama. Crear alguns parcs, zones d'esbargiment i equipaments que assuavitzen el trànsit d'escala urbana. La "pressió metropolitana" en aquella zona és impròpia.
PS: dispense'm l'agosarament de la meua intervenció. Però, per si els hi ajuda a pensar, ho he fet. La ignorància profunda és molt atrevida. Funciona més, la rebrembrança intuïtiva, que cap altra cosa.