VilaWeb.cat
ERC 3.0. LA POLÍTICA CATALANA EN 3-D (2a part)
cmacian | Congrés Nacional 2008 | dimarts, 29 d'abril de 2008 | 15:08h

Després del divertiment, la tesi política. El futur de la reivindicació social i nacional passa per introduir amb força un tercer eix en la política catalana. L'eix de la qualitat democràtica.


L'anàlisi clàssica de la política catalana amb els dos eixos deixa fora un element que està esdevenint central, no només en el nostre escenari concret, sinó en l'escena política europea i mundial. Òbviament, em refereixo a la dimensió de la qualitat del sistema democràtic.

Més enllà de dretes i esquerres, més enllà de l'adscripció nacional, el sistema polític català manifesta uns símptomes clars de feblesa. Ens hi hem referit amb una expressió que ha fet fortuna: "desafecció a la política". I ens plantegem, com a societat, la necessitat de millorar els mecanismes de participació política i de cohesió social. En definitiva, ens estem plantejant com superar un sistema polític que podríem anomenar "democràcia imperfecta", fill de la transició i de les dinàmiques polítiques del segle XX, per passar a un nou paradigma, una democràcia millorada, apta per a la política del segle XXI.

Aquesta simptomatologia no fa més que apuntar l'existència d'un tercer eix en l'anàlisi dels espais polítics. És l'eix de la qualitat democràtica. Aquest eix és independent de l'orientació social o nacional. Té carta pròpia de naturalesa. Si l'introduim, l'anàlisi dels espais polítics del nostre país adquirirà un altre enfocament, una nova perspectiva que clarificarà la ubicació de les forces i els seus espais de creixement.

Efectivament, si pensem en 3-D descobrirem que, com afirmava un dels personatges d'Abbott a "Flatland", "allà dalt hi ha molt espai!". Efectivament, l'espai polític dels ciutadans políticament conscients però descontents amb la qualitat insuficient de la nostra democràcia és cada vegada més gran. Un espai que està "allà dalt", que és transversal a dretes i esquerres, o sentiments nacionals, i que ningú encara s'ha fet seu, perquè les forces polítiques catalanes continuen vivint en un món pla, bidimensional, en el qual es dediquen a intentar crèixer només unes a costa de les altres.

En el cas d'ERC, aquesta anàlisi esdevé d'una importància vital. El nostre creixement a partir del "xoc pla" amb el PSC o amb CiU s'ha demostrat insuficient, -en el millor dels cassos-, si és que no hem acabat retrocedint posicions. L'adopció d'un perfil exclusivament "esquerrista" per competir amb el PSC o exclusivament "nacionalista" per competir amb CiU, acaba sent improductiu, ja que són perfils que no sumen: el que es guanya per una banda és perd per l'altre, i viceversa. És la conseqüència necessària de jugar la partida política en un tauler bidimensional, en el qual els propietaris més ben posicionats de les diferents "marques" són, sempre, els altres dos grans partits.

En canvi, ERC és l'única força política que té un component ideològic singular que la pot posicionar de manera extremadament avantatjosa en el tercer eix. Es tracta del republicanisme. Es tracta de l'aprofundiment democràtic. Un aprofundiment democràtic què és la punta de llança argumental de la revindicació dels drets personals, socials i nacionals. L'exercici del dret a decidir no és res més que l'aplicació del principi republicà a Catalunya, com a subjecte polític. Ni el PSC, ni ICV, ni CIU (i ja no parlo dels Ciutadans o del PP per no fer riure), incorporen de forma creible aquest concepte republicà (no només antimonàrquic). Cap d'aquestes forces proposa de manera conjunta i coherent l'aprofundiment democràtic (drets individuals, socials i nacionals), ni està en condicions d'aplicar-se'l internament, amb una organització coherent amb els principis republicans.

Aquest és l'espai polític que encara es manté verge, sense explotar, al nostre país. I a més a més, tenim la marca que ens posiciona millor per a quedar-nos la majoria d'aquest pastís: el republicanisme. Una marca que ens diferencia totalment dels dos grans (PSC i CiU), que ens permet fer una OPA a l'electorat de ICV i al vot blanc i a l'abstencionisme amb consciència política. Una marca amb la qual podem seguir sumant, també, als catalanistes i a les esquerres, sense perdre un llençol a cada bugada.

Una marca que era l'element central de l'ADN d'ERC l'any 1931 (i que, lamentablement, el conseller nacional Josep Huguet no menciona en el seu article de dissabte al Punt).

Efectivament, no renunciarem al nostre ADN. I aquest és, també, republicà.

Que no ho oblidi ningú: som Esquerra Republicana de Catalunya. I volem que el nostre partit sigui la República d'ERC. Per a construir la República Catalana. Sense necessitat de renunciar a l'independentisme o a la justícia social.

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 3
  • La biga en l'ull propi....
    Guillem | dijous, 1 de maig de 2008 | 23:12h
    Manel, enlloc de mirar tant els defectes del altres podries preguntar quina credibilitat té en Carretero i la Carandell parlant de democràcia interna del partit quan fa 4 anys al congrés de Lleida tots els vàrem veure com uns "pepes" votant a primera fila a favor dels congressos per delegats i formant part de la llista "oficial" de l'aparell en l'elecció de consellers nacionals.  Aquí tenien oportunitat de demostrar que creien en la democràcia interna al partit i no ho van fer, és va alinear amb l'aparell més dur... es clar que llavors estaven en una conselleria.  

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats