Marxem des de Barcelona cap a Sallent pels túnels de Vallvidrera, on a cada pocs metres et cobren un peatge. La falta de temps ens obliga a triar aquesta ruta que ens recorda a temps feudals, on el cavaller negre es plantava al pont per deixar-te passar a canvi d'una penyora, i la conversa vola cap a l'enorme despesa que, avui en dia, continua suposant vindre per carretera al Principat des de València. Una frontera més que ens imposen, doncs.A Sallent, hi trobem la sala Vilà i Valentí, on tenim previst fer la tercera presentació de Del Sud en només dos dies, gràcies a les indicacions de Litus, de la discogràfica Propaganda pel fet, qui s'ha acostat a l'acte des de la veïna Manresa. En baixar del cotxe, una flaire característica ens obri els narius i ens reconforta l'ànima; és allò que els urbanites impenitents anomenem "olor a poble" i és una de les millors sensacions que hom pot sentir.
Dins la sala on es farà la presentació, unes quaranta persones romanen en les cadires mentre veuen a través d'una pantalla gegant el DVD elaborat per Josep Pitarch Piti per al darrer disc d'Obrint Pas, Benvingut al Paradís. Allà, saludem als membres de La Llançadora, el col·lectiu que ens ha convidat a vindre a Sallent, format per gent molt jove i amb moltes ganes de treballar per la llengua, per la cultura i, en definitiva, pel país. La veritat és que, per a nosaltres, ha sigut un grandíssim plaer poder aportar el nostre granet de sorra en l'arrancada d'aquest projecte tan il·lusionant i entusiasta.
(Segueix per llegir la resta de la crònica)
El públic de la xerrada -unes quaranta persones- també és joveníssim. A l'acte, hi participem els autors i, una vegada més, ens acompanya Xavi Sarrià, a qui no podem deixar d'agrair-li que aprofite els seus pocs dies lliures entre concert i concert per fer-nos costat en aquest tour per Catalunya; en un primer moment, també estava prevista la participació de Titot, qui pel matí ens havia acompanyat a Gràcia, però finalment l'excantant de Brams no va poder arribar des d'un altre acte que tenia a Barcelona.
El primer a parlar és l'Hèctor, qui decideix improvisar i canviar el guió per explicar com Del Sud suposa una oportunitat per a la gent del Principat de conèixer un País Valencià diferent al que reflecteixen els mitjans de comunicació i, per desgràcia, les urnes. Durant la xerrada, s'explica que el país real és ben diferent al país votat i que s'ha de continuar lluitant "des de tots els fronts, des de tots els racons" per aconseguir que la feixuga majoria absoluta del PP no ens aixafe.
A continuació, Antoni explica els orígens del llibre i com sorgí la idea de contar la història del País Valencià a través de les aventures d'Obrint Pas. Amb una rialla, el públic s'imagina l'escena dels dos futurs autors de Del Sud al Ca Revolta, el local de València on, una nit de concert dels Orxata Sound System, després de veure a Xavi Sarrià entre el públic, l'eufòria per la música i la cervesa va donar l'espenta necessària per començar a maquinar el llibre. Així, s'inicià un projecte apassionant per on, a banda dels Obrint Pas, circulen la resta de grups que fan música en valencià, els companys d'Escola Valenciana, col·lectius com Per l'Horta o Salvem el Cabanyal i, en definitiva, tots aquells que treballen per aquesta terra front a una oficialitat grissa i trista que només pensa en "ofrenar noves glóries a Espanya".
El darrer a parlar és Xavi, qui se centra específicament en la situació cultural i política del País Valencià, en un intent de fer pedagogia sobre com és possible que els valencians voten en massa al PP i, al mateix temps, hi haja un moviment creixent de signe independentista i s'articulen forces dins de la "cultura de resistència", com tot l'entramat de músics en valencià. La intervenció de Xavi, a més, provoca que el públic s'arranque a preguntar, la qual cosa fa que la xerrada de Sallent siga especialment interessant.
El company Guillem, un dels artífexs junt amb la resta de La Llançadora de l'acte de Sallent, ens llança una pregunta especialment difícil: "Què es pensa al País Valencià sobre la idea de Països Catalans?". Evidentment, hi ha un dèficit a l'hora d'articular una opció electoral que defense el marc nacional complet, però poc a poc anem, com dirien els companys de La Gossa Sorda, fent saó... si no fóra així, projectes com Obrint Pas o el nostre mateix llibre serien impensables.
Amb el regust d'una gran vesprada a Sallent, agafem el cotxe i enfilem cap a Manresa, on el company Litus ens duu a sopar al Vermell i ens obri les portes de sa casa per dormir i acabar aquest cap de setmana de bogeria. Cal agafar forces: Sant Jordi està a la vora i ja ens esperen Barcelona i Vilanova. Això no s'atura.
El primer a parlar és l'Hèctor, qui decideix improvisar i canviar el guió per explicar com Del Sud suposa una oportunitat per a la gent del Principat de conèixer un País Valencià diferent al que reflecteixen els mitjans de comunicació i, per desgràcia, les urnes. Durant la xerrada, s'explica que el país real és ben diferent al país votat i que s'ha de continuar lluitant "des de tots els fronts, des de tots els racons" per aconseguir que la feixuga majoria absoluta del PP no ens aixafe.
A continuació, Antoni explica els orígens del llibre i com sorgí la idea de contar la història del País Valencià a través de les aventures d'Obrint Pas. Amb una rialla, el públic s'imagina l'escena dels dos futurs autors de Del Sud al Ca Revolta, el local de València on, una nit de concert dels Orxata Sound System, després de veure a Xavi Sarrià entre el públic, l'eufòria per la música i la cervesa va donar l'espenta necessària per començar a maquinar el llibre. Així, s'inicià un projecte apassionant per on, a banda dels Obrint Pas, circulen la resta de grups que fan música en valencià, els companys d'Escola Valenciana, col·lectius com Per l'Horta o Salvem el Cabanyal i, en definitiva, tots aquells que treballen per aquesta terra front a una oficialitat grissa i trista que només pensa en "ofrenar noves glóries a Espanya".
El darrer a parlar és Xavi, qui se centra específicament en la situació cultural i política del País Valencià, en un intent de fer pedagogia sobre com és possible que els valencians voten en massa al PP i, al mateix temps, hi haja un moviment creixent de signe independentista i s'articulen forces dins de la "cultura de resistència", com tot l'entramat de músics en valencià. La intervenció de Xavi, a més, provoca que el públic s'arranque a preguntar, la qual cosa fa que la xerrada de Sallent siga especialment interessant.
El company Guillem, un dels artífexs junt amb la resta de La Llançadora de l'acte de Sallent, ens llança una pregunta especialment difícil: "Què es pensa al País Valencià sobre la idea de Països Catalans?". Evidentment, hi ha un dèficit a l'hora d'articular una opció electoral que defense el marc nacional complet, però poc a poc anem, com dirien els companys de La Gossa Sorda, fent saó... si no fóra així, projectes com Obrint Pas o el nostre mateix llibre serien impensables.
Amb el regust d'una gran vesprada a Sallent, agafem el cotxe i enfilem cap a Manresa, on el company Litus ens duu a sopar al Vermell i ens obri les portes de sa casa per dormir i acabar aquest cap de setmana de bogeria. Cal agafar forces: Sant Jordi està a la vora i ja ens esperen Barcelona i Vilanova. Això no s'atura.
