Avui, per a alguns valencians, a més de rememorar la desfeta d'Almansa, com explique en el post anterior, també celebrem la festivitat de Sant Marc (Beniarjó). A més aquest dia per a mi té un significat especial, no sols pel que ha de significar per a les valencianes i els valencians, sinó perquè fa uns quants anyets vaig prendre la 1a comunió. Quins temps aquells!!!! Quanta innocència!!!! I com diu Lluís Llach: QUE FELIÇ ERA MARE!
Ací us deixe una xicoteta explicació de qui fou Sant Marc, evangelista, treta dels apunts de MGF, del fullet ALELUYA.
Sant Marc vivia amb la seua mare, Maria, a Jerusalem. S’anomenava Joan, encara que era designat pel cognom romà de Marc. Consta que Sant Pere visitava aquesta família, en la casa de la qual es va refugiar en ser alliberat de la presó. Allí es reunia amb els cristians per tal de pregar.
També sabem que Marc era cosí de Sant Bernabé i anà amb ell i amb sant Pau a Antioquia. Després acompanyà ambdós en el primer ministetri a l’Àsia Menor. Però se’n va separar en arribar a Pamfília i se’n tornà a casa. Açó ocasionà que, en el segon viatge, Bernabé i Pau anaren per diversos itineraris. Bernabé s’hi endugué Marc i s’embarcà cap a Xipre, Més tard sabem que Marc es troba amb Pau, durant la seua primera presó romana. I que es va fer deixeble de sant Pere, qui l’anomenava carinyosament “el seu fill”. Era com l’"intèrpret del mateix” en la seua predicació de l’evangeli per on missionaven, sobretot a Roma. I en aquells anys Marc també va acompanyar sant Pau, quan aquest arribà a la capital de l’Imperi.
Sant Marc escrigué el seu Evangeli mogut per les peticions dels fidels de Roma, en la seua major part gentils que desitjaven conservar per escrit la predicació oral de sant Pere. S’hi posa de relleu la divina filiació de Jesús, la narració dels seus miracles i de les expulsions dels dimonis.
A sant Marc també se li atribueix la fundación de l’Església d’Alexandria, perquè, segons la tradició, hi va ser enviat per Pere.
