O com convertir una tradició popular en una jornada mercantil.
L'Ajuntament de Vic va decidir (tard i malament, a més) que el dia de Sant Jordi només podrien vendre llibres al carrer les llibreries de Vic. Ni entitats, ni editorials alternatives... res, només els senyors del llibre.
Una mostra que els que ens governen (per més esquerres i socialismes que portin als noms) entenen la cultura només com un negoci.
Adjunto el manifest que ens van passar alguns dels afectats i que vam tenir durant tot el dia a la parada de la CUP (sense llibres, evidentment) perquè la gent el signés.
Sant Jordi ha mort. Visca el drac!
La prohibició de l’Ajuntament de
Vic de posar parada el dia de Sant Jordi d’enguany a diversos
particulars i institucions que ho havien vingut fent d’anys abans,
planteja diverses qüestions relatives al sentit d’aquesta festa.
En primer lloc, cal tenir present
la significació que, històricament, va adquirir la diada de Sant Jordi:
la de reivindicació i reafirmació cultural, de forma especial en la
postguerra, quan la cultura catalana (i tota expressió cultural que no
estigués sota l’empara del règim franquista) era perseguida i
anorreada. A partir d’aquest fonament resistencial, la diada de Sant
Jordi donava cabuda tant a llibreters i editors com a institucions, i
fins i tot particulars, ja sigui per a exposar (i vendre) la producció
pròpia com, sovint, portant llibres a compte d’alguna editorial o
llibreria (cosa que permetia augmentar l’oferta en localitats on era
escassa).
No hi ha dubte que és el context històric el que explica l’auge
progressiu d’aquesta diada fins que, desaparegut el règim totalitari,
s’ha mantingut el vigor social de la festa, però se n’ha desactivat el
sentit resistencial, i, en conseqüència, la seva funció cultural s’ha
vist progressivament debilitada.
A hores d’ara, la diada de Sant Jordi ha esdevingut una festa
comercial. I és en aquest context on cap analitzar la situació produïda
a l’Ajuntament de Vic, el qual exerceix, com si haguéssim retrocedit 40
o 50 anys, de repressor feixista, amenaçant persones i institucions de
desmantellar-los paradetes i requisar-los llibres, cosa que mereixeria
l’aprovació del mateix general Franco.
Creiem que la societat ha de reflexionar sobre el sentit que ha de
tenir la diada de Sant Jordi: si ha de ser una festa exclusivament
comercial, on només hi tinguin cabuda “els professionals del llibre”
(?), o si pot ser, també (com caldria), una festa cultural on hi càpiga
tothom, ja sigui com a productor d’obra literària, ja sigui en nom
d’alguna institució que trobi en aquesta data una plataforma de
projecció.
I l’Ajuntament de Vic hauria de prendre nota del resultat d’aquesta
reflexió, si no és que el tic feixista és, en realitat, una convicció
profundament antidemocràtica enquistada en algun dels seus armaris.
Si fos així, podríem dir: Sant Jordi ha mort. I hauríem d’afegir: Visca el drac!.
Aleix Cardona i Jordan| Adreça electrònica |
dijous, 24 d'abril de 2008 | 23:55h
Això, que reflectien els membres de la CGT d'Osona en un escrit publicat a El 9 nou, és el maeix que ha passat a Reus i que ha mogut un bullit important. El paper de les institucions està cada cop més lligada als interessos privats que al bé comú, i la societat, cada cop més allunyada de plantejaments i criteris crítics. Realment, preocupant.
O com convertir una tradició popular en una jornada mercantil.
Realment, preocupant.