jrequesens |
dijous, 24 d'abril de 2008 | 18:31h
Ahir, mentre cantàvem a l'altar de la Basílica de Santa Maria (en el Concert de Sant Jordi) les obres de Puccini, Mozart i Verdi, entre altres, hi havia milers de persones pendents del Barça i les seves vicissituds europees. Mirava el públic i, de futboleros autèntics no n'hi havia cap. Les emocions (?) del Barça, havien guanyat les emocions corals. Però no a tothom perquè l'església hi havia força públic.
Finalment, i mentre ens retiràvem enmig dels aplaudiments vaig preguntar al primer banc notícies futboleres però, sortosament, ningú havia portat una ràdio amagada a l'orella. Sabent el resultat final, vaig creure que, les corals Mixta i Xalest havíem guanyat la nostra partida particular.
Finalment, i mentre ens retiràvem enmig dels aplaudiments vaig preguntar al primer banc notícies futboleres però, sortosament, ningú havia portat una ràdio amagada a l'orella. Sabent el resultat final, vaig creure que, les corals Mixta i Xalest havíem guanyat la nostra partida particular.
