xavisarria |
dimecres, 23 d'abril de 2008 | 12:06h
Amb el cansament acumulat del viatge a Extremadura, agafe de nou el tren
camí cap a Barcelona. Avui ho faig per tal d'acompanyar a l'Héctor i
l'Antoni en les seues presentacions del llibre 'Del Sud' al principat.
És la primera vegada que presenten el llibre i fora del País valencià i
estan un poc nerviosos. Cap problema. Per un cap de setmana lliure que
tenia...
Les presentacions comencen a Pineda. Allí, al Maresme el grup hi tenim grans amics sobretot perquè fou en aquest comarca on férem els nostres primers concerts al principat. Concretament en una minigira que ens organitzà Maulets ara farà uns dotze anys i que començà amb a històrica Botifarrada contra la Hispanitat que encara es celebra. Encara recorde aquelles primeres concerts fora de valència. Estàvem nerviosos i eufòrics de poder viatjar. Dormíem a casa d'amics i tocàvem en ens deixàvem. Només teníem 17 anys...
De tot això i de com ha canviat tot en parlem a la xerrada. Una trentena de membres de la CUP de Pineda comparteixen taula amb nosaltres i el Ferran, amb les seues paraules plenes de nostàlgia, em fa emocionar. Té raó quan diu que la nostra és una lluita que cansa però que sempre revifa. Té raó quan diu que molts hem sentit ganes de deixar-ho tot i abandonar però que quan parles i coneixes gent d'arreu del país és quan renoves l'energia. Té raó, en definitiva, perquè tot això és el que sent jo en nits com aquesta.
Ací vos deixe el cartell (obra de l'amic Joan Jubany) d'aquella històrica botifarrada de l'any 1996:
Les presentacions comencen a Pineda. Allí, al Maresme el grup hi tenim grans amics sobretot perquè fou en aquest comarca on férem els nostres primers concerts al principat. Concretament en una minigira que ens organitzà Maulets ara farà uns dotze anys i que començà amb a històrica Botifarrada contra la Hispanitat que encara es celebra. Encara recorde aquelles primeres concerts fora de valència. Estàvem nerviosos i eufòrics de poder viatjar. Dormíem a casa d'amics i tocàvem en ens deixàvem. Només teníem 17 anys...
De tot això i de com ha canviat tot en parlem a la xerrada. Una trentena de membres de la CUP de Pineda comparteixen taula amb nosaltres i el Ferran, amb les seues paraules plenes de nostàlgia, em fa emocionar. Té raó quan diu que la nostra és una lluita que cansa però que sempre revifa. Té raó quan diu que molts hem sentit ganes de deixar-ho tot i abandonar però que quan parles i coneixes gent d'arreu del país és quan renoves l'energia. Té raó, en definitiva, perquè tot això és el que sent jo en nits com aquesta.
Ací vos deixe el cartell (obra de l'amic Joan Jubany) d'aquella històrica botifarrada de l'any 1996:
