Hi ha algú que basa la seva estratègia en el control dels mitjans, a aconseguir dominar allò que en diem l'opinió pública, a imposar una determinada visió de la realitat. I ara, des de fa un mes i mig, toca fer veure que l'independentisme està tocat; toca vendre el congrés d'ERC com una lluita fratricida pel poder, com una cosa d'irresponsables incapaços de governar. I sobretot, si pot ser, vincular-hi l'independentisme en conjunt, com si tot passés per un sol partit. Aquest algú no és el PP, que en aquest país continua sense tenir res a pelar. Tampoc no és CiU perquè cada cop són més les veus que hi aposten per la independència. I tampoc no és ICV. Algú està fent aquest gran esforç però la realitat és tossuda i per molt que s'intenti ocultar-la, estamordir-la o escamotejar-la, tard o d'hora brolla amb més força que mai. Fa temps que aquest país demana cada cop més la independència, i que alguns hagin tret pit creient-se uns resultats electorals més aviat enganyosos ha acabat produint un efecte contrari: l'ara més que mai. I per cert, des del gener que no tenim baròmetre d'opinió política. De tant cuinar-lo potser sortirà socarrimat.
El procés congressual d'ERC està tenint la virtut de generar una gran quantitat de material informatiu, audiovisual i de tota mena. Si fos un partit qualsevol no tindria gaire interès més enllà de l'organització interna, però com que parlem d'un partit independentista que té intenció de fer un referèndum d'autodeterminació i aquesta és una voluntat política que supera l'estricte àmbit partidista, ens trobem que la informació és d'interès nacional. I tots els mitjans se'n fan ressò excepte aquells que fan el joc als qui intenten el control: El Singular Digital parla de Gent 2014 i dels Blocs amb Estrella; Tribuna Catalana entrevista Carretero i reprodueix un article de Ridao, etc. Així, allà on fa un any i mig teníem una línia, ara en tenim quatre, i per cert els podeu trobar aplegats en un apunt de Saül Gordillo (que situa Gent2014 dins del corrent Benach-Niubó).
Per si aquesta multiplicació d'independentisme per quatre no fos prou, tenim que CDC també prepara congrés, i que tot allò que n'ha despuntat fins ara ho ha fet en clau independentista: des del Desfederem-nos de Lluís Rovira fins a la Plataforma per la Sobirania de Víctor Terradellas passant per la iniciativa de Fonollosa. Tot, potser, amb l'excepció de Recoder.
Cal no oblidar que prèviament ja existien la Plataforma pel Dret de Decidir, la Sobirania i Progrés, el Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Xarxa de Blocs Sobiranistes, estatpropi.cat, etc., etc, etc. I la darrera apareix avui mateix a la premsa: Horitzó Nacional. Per sota d'un procés de reflexió que alguns presenten interessadament com una crisi continua la remor independentista, que no para de créixer. I em sap greu pels qui ho intenten amagar, però la tendència és irreversible. I tu? Ja saps què faràs el 2014? (o abans si pot ser).
Si mai els nacionalistes us desfeu del fantasma de Cambó (el nacionalista que va donar suport financer a Franco, i el que té un bust ple de cagarades de colom davant de La Caixa) ja m'avisareu. Fins llavors, però, res de res.
La meva pregunta, però, és aquesta: què vol dir nacionalisme? El cas és que em sembla més difícil d'explicar. Qui em citaries? He procurat llegir una mica sobre l'assumpte, i trobo que la Hanna Arendt, per exemple, dóna respostes interessants. Potser no t'interessarà, però explica motl bé l'arrel comuna dels nacionalismes i els feixismes.
En el marc de la societat actual, però: creus que el nacionalisme dóna respostes vàlides a res?
Com acostumen a fer els votants del PSC, vostè confon, per embolic mental o per por, un concepte etnicista de nacionalisme i un concepte jurídic-polític no només plenament vigent sinó que vostè també professa. Confon nacionalisme i sobiranisme. Jo sóc tan poc "nacionalista" (en el sentit en el qual utilitza la paraula) com vostè. I vostè és tan sobiranista com jo, senzillament, vostè defensa la sobirania del poble espanyol considerant que els ciutadans de Catalunya són una part d'aquest poble, i jo considero que aquests ciutadans configuren una entitat política que, pel seu bé (polític, social, cultural i econòmic) hauria de ser sobirana. Ni més, ni menys sobirana que el país sobirà del qual vostè vol ser part no-sobirana. Les seves acusacions són ridícules perquè l'objectiu del sobiranisme català és assolir allò mateix que vostè ja defensa i disposa. És impossible que el sobiranisme català sigui més "arcaic", "vetust" o caduc" que el sobiranisme espanyol, portuguès, francès, hongarès, finés, irlandès, eslovac, escocès, flamenc, lituà, holandès, etc., etc., etc. perquè tots defensen estrictament el mateix. Quan dimonis entendrà que el sobiranisme català vol per al seu país, estrictament el mateix que vol el PSOE per al seu? El sobiranisme català no està inventant res, pretén senzillament seguir la regla que segueixen la majoria de països europeus a començaments segle XXI: tenir veu i vot a la UE. I ho vol perquè aquesta és l'entitat política que estem intentant construir els europeus des de fa mig segle, la qual hauria d'anar prenent una estructura federal. El federalisme que hem d'ajudar a construir els catalans (en el sentit polític i republicà del terme, aquell sentit que vostès no entenen) no és el federalisme espanyol (un projecte del segle XIX, ara sí, vell i caducat, que porta 150 anys fracassant un cop i un altre), sinó el federalisme europeu. Per tant, l'envellit i el que no veu com passa el temps és vostè.
Per això no hi ha cap contradicció "filosòfica" (com diu vostè) entre socialisme (que jo també defenso) i sobiranisme català, de la mateixa manera que no hi ha contradicció entre socialisme i sobiranisme espanyol (allò que vostè defensa) o portuguès o lituà o holandès o francès o escocès o etc, etc, etc. L'única diferència és que el seu projecte nega el meu. Cosa que el meu projecte no fa. Sigui tan espanyol i socialista com vulgui senyor Lluís, però deixi'ns d'una vegada construir el nostre país de manera normal, com el seu! Deixi'ns tenir les mateixes eines que vostè té! I no s'amoïni que ja veurà que això de tenir dos passaports està molt bé, li dic per experiència. Que vostè vol tenir el passaport espanyol i el passaport català, doncs endavant! Que només vol tenir el passaport espanyol i viure i treballar a Catalunya, doncs fantàstic. On és el problema? Jo vull tenir el passaport francès i el català alhora. I per què no puc? Perquè vostès m'ho prohibeixen.
Per cert, si hagués llegit bé l'obra d'Arendt veuria que és una defensora clara de la llibertat de les entitats polítiques que així ho creguin convenient (a ella no li agradava el terme sobirania, que associava precisament a la violència que exercien els Estats amb passat colonial com el seu).
Cordialment,
Samir.