Potser en el títol després de PSC i hauria d'haver posat un interrogant, o canviar-lo per un altra pregunta més directa. Fa uns anys en el PSC, és possible, que hi hagués una, dues i fins a tres ànimes, i eren ànimes catalanistes que sentien el país. Avui en el PSC no hi ha ànima perquè ha deixat d'existir i l'única que es fa visible i ressona, cada vegada amb més força, és l'espanyolista del PSOE.
Això ho hem pogut comprovar aquests últims dies amb les diferents opinions que, sobre un mateix tema (conveniència de tenir el PSC grup pròpi al parlament espanyol), tenen el conseller Castells i el ministre Corbacho. La diluïda i agonitzant ànima catalanista representada pel conseller Castells, va tornar a expressar els desitjos i/o la necessitat de que el PSC hauria de tenir un grup pròpi al parlament de Madrid i així guanyar, teòricament, en independència decissòria respecte el PSOE. Li va faltar temps a Celestino Corbacho (militant del PSOE resident a Catalunya i ministre ) per desautoritzar l'atreviment d'aquest xicotet català, que només és conseller d'una regió espanyola, en canvi ell és ministre del regne d'Espanya i deixar ben clar que no feia falta tenir grup pròpi que les coses ja estan bé com estan i que no s'ha de tocar res de res. O el que és el mateix, qui mana i que decideix aquí és el PSOE, per tant muts i a la gàbia.
El govern de la Generalitat, per això varem fer un nou estatut, en la pràctica té un poder limitat, que en temps de CiU i el president Pujol s'exprimien al màxim. Avui la pèrdua de l'ànima catalanista per part del PSC, la manca de suport popular i les divergències internes dels seus components fan que cada vegada més governi Madrid en assumptes catalans. Rodalies, apagades, problemes d'aigua etc... la solució ve de Madrid i no del nostre govern (i el sr. Benach capficat en que el govern ha de complir la legislatura). Serà el proper govern de Catalunya un govern només del PSOE?.
Dic això perquè, d'ençà de la fundació del PSC (PSC-PSOE), l'ànima catalanista - l'esmentat Reventós, l'Obiols i uns pocs més - no s'ha fet mai perceptible, fins i tot abans de perdre el grup parlamentari propi. Mai, mai, el PSC ha portat la contrària al PSOE. I és clar, l'ànima PSOE ha acabat predominant: Montilla, Corbacho, Zaragoza, Chacón...
En Maragall venia d'una tradició diferent - ni havia estat del MSC ni de la federació catalana del PSOE -, i per a mi mai no ha estat, pròpiament parlant, un catalanista. Té raó d'estar alarmat, en Castells. De fet, ell i en Nadal són dos 'supervivents', amb moltes probabilitats d'ésser engolits en la creixent marea espanyolitzadora.