joanvila |
dilluns, 21 d'abril de 2008 | 07:54h
Entre l’aigua i la MAT aquestes darreres setmanes no parem. Dijous de la setmana passada hi va haver una xerrada a la Cambra de Comerç sobre les necessitats energètiques a les comarques de Girona i dimarts d’aquesta setmana la roda de premsa dels No a la MAT. Tot plegat forma part d’aquesta batalla entre els que estem a favor de la línia de 400 kV i els que no. És com un joc. Es tracta de anar ensenyant les posicions i veure si es pot atrapar al contrari en un pas en fals.
Començaré per ordre. A la presentació del dijous hi va participar el president de REE Luis Atienza, el Director general de Fecsa Endesa Josep Mª Rovira i el socioecòleg Ramon Folch. Va començar aquest darrer, diferenciant entre tenir opinió i tenir criteri, dient que hi ha molta opinió i poc criteri, molt soroll i poca informació. Va fer una reflexió dient que les comarques de Girona eren exportadores d’aigua i importadores netes d’electricitat, que per això es disposa d’una canonada de transport d’alta per l’aigua però no per l’electricitat; va recordar que les nostres comarques tenen una baixa capacitat de generació elèctrica i que el sistema de mallat és complicat perquè té un sistema de fluxos amb demandes aleatòries. Va recordar que al nostre territori les xarxes d’electricitat havien anat creixent amb la història de la indústria i de l’energia, amb una atomització en el subministrament. Per això mateix el creixement de línies havia set desordenat i sense planificació prèvia. Va dir que si hem entrat a la Unió Europea fent noves polítiques agràries, també s’ha de normalitzar el transport elèctric, integrant Girona amb Europa, assumint així els avantatges de seguretat, qualitat i millor gestió. Va insistir en la deficiència en la comunicació d’idees amb el moviment en contra la línia, barrejant conceptes com l’estètica, la salut, el paisatge, l’eficiència, el model energètic,... “una cosa és garantir la forma de la instal·lació i l’altra no voler-la.” Finalment va dir que una cosa és la comunicació i l’altra la publicitat, que han faltat espais per la complicitat.
Luis Atienza va dir coses que ja hem dit en altres ocasions. Que el primer avantprojecte de la línia va ser l’any 1997, que la demanda va augmentant i que un dia arribarem a no poder-la satisfer, que fa temps que no complim el n-1 durant milers d’hores a l’any i que com més temps passa més probabilitats hi ha de patir un col·lapse un dia. Es va estranyar que hi hagi una oposició més forta per la línia que no pas per l’AVE quan la ferida al territori és molt i molt superior en aquesta darrera, i va repetir allò que en altres comunitats les pressions són per tenir noves línies d’alta tensió just al contrari que aquí. Va passar revista a les inversions que havien fet per millorar el subministrament a les comarques de Girona, com la repotenciació de la línia doble de Vic a Juià i la de la línia de Sentmenat a Sant Celoni, i la col·locació de condensadors a Juià i a Sant Celoni per disminuir l’energia reactiva de la línia. Va fer èmfasi a que si un dia cau la línia de Vic a Juià l’apagada del territori serà important.
En Josep Mª Rovira va seguir l’argument de Luis Atienza. Va passar revista a l’augment de consum elèctric en punta durant els darrers anys, amb un increment del 4,88% entre l’any 2001 i l’any 2007, havent previst un consum màxim de 955 MW l’any 2008 i de 1.000 MW l’any 2009. Va passar revista a les inversions del Pla Tramuntana amb tres subestacions de 110 kV a 25 kV i tres més de 400 kV a132 kV en curs, derivades de l’arribada de la línia de 400 kV. Va insistir que si cau la línia de Vic a Juià, caurà l’alimentació elèctrica de totes les comarques de Girona excepte la Cerdanya, El Ripollès i la Garrotxa; això afectarà 420.258 clients en un primer moment, per finalment quedar-ne 130.235 sense alimentació, concentrats en la zona costanera de l’Alt i el Baix Empordà. Per resoldre la situació va explicar que tenen preparat un pla consistent en deixar sense tensió durant dues hores a diferents zones (rotació en deslastre), afectant alternativament tots els municipis de l’Alt Empordà i del Baix Empordà, i a uns quants del Gironès.
Començaré per ordre. A la presentació del dijous hi va participar el president de REE Luis Atienza, el Director general de Fecsa Endesa Josep Mª Rovira i el socioecòleg Ramon Folch. Va començar aquest darrer, diferenciant entre tenir opinió i tenir criteri, dient que hi ha molta opinió i poc criteri, molt soroll i poca informació. Va fer una reflexió dient que les comarques de Girona eren exportadores d’aigua i importadores netes d’electricitat, que per això es disposa d’una canonada de transport d’alta per l’aigua però no per l’electricitat; va recordar que les nostres comarques tenen una baixa capacitat de generació elèctrica i que el sistema de mallat és complicat perquè té un sistema de fluxos amb demandes aleatòries. Va recordar que al nostre territori les xarxes d’electricitat havien anat creixent amb la història de la indústria i de l’energia, amb una atomització en el subministrament. Per això mateix el creixement de línies havia set desordenat i sense planificació prèvia. Va dir que si hem entrat a la Unió Europea fent noves polítiques agràries, també s’ha de normalitzar el transport elèctric, integrant Girona amb Europa, assumint així els avantatges de seguretat, qualitat i millor gestió. Va insistir en la deficiència en la comunicació d’idees amb el moviment en contra la línia, barrejant conceptes com l’estètica, la salut, el paisatge, l’eficiència, el model energètic,... “una cosa és garantir la forma de la instal·lació i l’altra no voler-la.” Finalment va dir que una cosa és la comunicació i l’altra la publicitat, que han faltat espais per la complicitat.
Luis Atienza va dir coses que ja hem dit en altres ocasions. Que el primer avantprojecte de la línia va ser l’any 1997, que la demanda va augmentant i que un dia arribarem a no poder-la satisfer, que fa temps que no complim el n-1 durant milers d’hores a l’any i que com més temps passa més probabilitats hi ha de patir un col·lapse un dia. Es va estranyar que hi hagi una oposició més forta per la línia que no pas per l’AVE quan la ferida al territori és molt i molt superior en aquesta darrera, i va repetir allò que en altres comunitats les pressions són per tenir noves línies d’alta tensió just al contrari que aquí. Va passar revista a les inversions que havien fet per millorar el subministrament a les comarques de Girona, com la repotenciació de la línia doble de Vic a Juià i la de la línia de Sentmenat a Sant Celoni, i la col·locació de condensadors a Juià i a Sant Celoni per disminuir l’energia reactiva de la línia. Va fer èmfasi a que si un dia cau la línia de Vic a Juià l’apagada del territori serà important.
En Josep Mª Rovira va seguir l’argument de Luis Atienza. Va passar revista a l’augment de consum elèctric en punta durant els darrers anys, amb un increment del 4,88% entre l’any 2001 i l’any 2007, havent previst un consum màxim de 955 MW l’any 2008 i de 1.000 MW l’any 2009. Va passar revista a les inversions del Pla Tramuntana amb tres subestacions de 110 kV a 25 kV i tres més de 400 kV a132 kV en curs, derivades de l’arribada de la línia de 400 kV. Va insistir que si cau la línia de Vic a Juià, caurà l’alimentació elèctrica de totes les comarques de Girona excepte la Cerdanya, El Ripollès i la Garrotxa; això afectarà 420.258 clients en un primer moment, per finalment quedar-ne 130.235 sense alimentació, concentrats en la zona costanera de l’Alt i el Baix Empordà. Per resoldre la situació va explicar que tenen preparat un pla consistent en deixar sense tensió durant dues hores a diferents zones (rotació en deslastre), afectant alternativament tots els municipis de l’Alt Empordà i del Baix Empordà, i a uns quants del Gironès.
Dimarts hi va haver la roda de premsa. La plataforma No a la MAT l’havia convocat per presentar un informe que contradiu el que va presentar Mario Monti. Reconec que em va pujar l’adrenalina. A les trinxeres!, vaig pensar. La roda de premsa, però, no ha aportat res de nou. Que si Mario Monti no ens estima, que si el govern interfereix la independència de Monti, que no és imparcial, que no s’estudien les alternatives a la MAT, que la línia només serveix per transportar electricitat amb finalitats comercials, i poca cosa més. Una de les coses que els sap greu és que l’enginyeria CESI no fes l’estudi quan el va encarregar el CILMA i a canvi l’ha fet quan l’ha encarregat Monti. Segons ells és culpa de no tenir les dades per fer-lo. Segons CESI perquè l’encàrrec només era per estudiar la necessitat de la línia per alimentar el tren AVE, no tenint prou dades per avaluar-lo. És a dir, perquè l’encàrrec no havia estat prou clar.Insisteix Xavier Llorente que no s’han estudiat totes les alternatives possibles. Es refereix a que les comarques de Girona poden resoldre el pas del tren i l’alimentació futura només augmentant de 110 kV a 220 kV les línies de La Roca a Salt i la de Tordera a Girona. Tenen raó. És una solució, com també ho seria que la gent tingui un grup electrogen a cada casa, o com que tothom encengui les espelmes. De solucions n’hi ha moltes. El que estem triant és la millor solució. La solució de transformar dues línies exigiria també una nova línia entre Juià i Santa Llogaia. Però això no és el més important. El més important és que seria una solució que no permetria la connexió amb Europa (just el que ells pretenen) i seria una solució que deixaria la xarxa de Girona molt més feble del que serà amb la línia de 400 kV. L’informe CESI diu justament això. La connexió dóna molts avantatges a les dues xarxes connectades i a més resol el problema actual de les comarques de Girona. Xavier Llorente posa l’exemple de l’apagada en cadena a Europa el dia 4 de novembre de 2006 quan una línia de 400 kV es va desconnectar i va afectar a més de 15 milions de persones. Ell ho cita com exemple per dir que no hem d’estar connectats. És el mateix argument de sempre, si no tenim electricitat o aigua no en consumirem i l’estalviarem, si no estem connectats no ens podrem desconnectar. Ja vaig dir l’últim dia de Monti que no es llegirien l’informe que ens van entregar. Justament CESI cita el cas en les pàgines 38 i 39 explicant el que és un enllaç síncron. Explica, fent analogia a dues locomotores de trens connectades per una molla, que per fer més robusta la connexió el que cal és fer més gruixuda la molla, “quan més grans són els sistemes interconnectats, més fortes han de ser les interconnexions, amb una capacitat d’intercanvi més elevada.”
Durant la setmana encara hi ha hagut una altra novetat. La presentació de l’avantprojecte de la línia de 400 kV en el tram de Bescanó a Santa Llogaia. Fa temps que vaig prevenint els alcaldes que en aquest punt és on hem de negociar. Hi ha d’haver un moment on els alcaldes han de veure que la línia passarà i a partir del qual s’han de posar a negociar. De coses a negociar, n’hi ha. Per exemple, la compactació de la línia de 132 kV de Juià a Santa Llogaia. Si el traçat de la línia es va passar del costat oest al costat est de l’autopista entre Medinyà i Santa Llogaia era per permetre la compactació. Ara l’avantprojecte no preveu aquesta compactació. S’ha de reclamar. La segona línia que hem de negociar és la supressió de l’actual doble circuit de 220 kV entre Bescanó i Juià. Quan hi hagi la interconnexió amb França, aquesta línia no aporta cap plus a la xarxa. He intentat convèncer a REE i la resposta ha estat que “és com treure un queixal, que els meus fills i néts ho agrairan, que igualment els alcaldes mai ho agraeixen”. Ara haurem d’intentar convèncer el conseller Antoni Castells. Torno al principi amb els raonaments de Ramon Folch. La xarxa creix i es modifica amb la història. No pot ser que en aquest procés de creixement de línies no fem un esforç per planificar i ordenar la xarxa. És difícil convèncer a alguns contraris de la MAT, talment com als contraris als transvasaments. En canvi és fàcil fer entendre a la gent amb sentit comú que la línia de 400 kV és la millor opció si a sobre no aporta cap quilòmetre nou de corredors de línies entre Sentmenat i Santa Llogaia. Endreçar també forma part de la planificació.
