Finalment, penjo el que tenia escrit de fa dies.
Amb tot, hi ha molt més a dir i, com que tothom em té per una persona assenyada i reflexiva, m'hi he pensat abans de dir res, però arribarà (aviat).
Pel que sé, aquesta és la pitjor sequera en 60 anys. I fins al 2003 es va fer poc per mantenir els recursos hídrics (pous, aqüífers) mentre que la població i les urbanitzacions creixien. S'han pres mesures d'estalvi, s'ha recuperat l'aqüífer del Besòs, es reutilitza l'aigua de les depuradores per a usos industrials o netejar carrers... Cal tenir en compte que l'àrea de Barcelona consumeix 40 hectòmetres cúbics al mes, i que si no plou abans de l'octubre, els pantans i els aqüífers no en podran aportar més de 30. Si hi afegim l'aigua que vindrà en vaixells de Marsella, Tarragona i Almeria, i una millora de gestió, faltaran uns cinc hectòmetres mensuals fins que el juny de 2009 comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, una altra de les coses que es fan, que aportarà aquests 5 hectòmetres.
En resum, Medi Ambient està fent (des de 2004) el que
s’havia de fer i des d’una perspectiva diferent, la de la nova cultura de
l’aigua. El pla de l'Agència Catalana de l'Aigua és seriós i preveu que amb normalitat
i fins al 2025 (amb 8,5 milions d'habitants) no hi haurà problemes de
subministrament. Sempre en base a l'estalvi, la reutilització, els aqüífers i
tres dessalinitzadores noves (Cunit, el Prat i Tordera). El problema, pel que
fa a l’aigua, és que la sequera ens ha guanyat 6 o 7 mesos. I d’aquí plora la
criatura.
Vist que s’està fent el que calia, que no és que –en general- ens haguem
adormit, sinó que la climatologia ens ho ha posat així, si s'ha de triar entre
agafar una mica d'aigua del Segre (o de l’Ebre), o deixar sense aigua cinc
milions de persones, sembla lògic que ens ho plantegem com a última opció i amb
condicions. Quines? Que sigui extraordinari, que el Segre (o l’Ebre) tingui
aigua suficient perquè el transvasament no el mati, i que es compensi, perquè
el riu no perdi cabal, comprant aigua als regants. I això implica diàleg i
pacte amb els que venguin els drets de reg.
Però el que està clar és que sense pacte i sense participació no hi ha política
de l'aigua, perquè l'ordeno i mano porta a la rebel·lió, com a l'Ebre.
2) Embassament de la Llosa del Cavall.
3) Recobriment dels canals del delta de l'Ebre (sense els quals no hauria estat possible el minitransvassament).
4) El minitransvassament fins a Tarragona.
5) Projecte d'allargament del minitransvassament fins a l'àrea de Barcelona, completant la connexió Ebre - Llobregat - Ter. Amb la diferència que s'hauria pagat amb fons europeus i ara no.