El dissabte passat, desde la Guyana francesa, es va llençar un nou satèl.lit de comunicacions a l'espai; el Vinasat-1. Viêt Nam entra així en les noves tecnologíes i gràcies a aquest satèl.lit podrà anar avançant en els temes de comunicacions. És un país molt complex geogràficament, i hi han molts llocs perduts per les muntanyes i moltes illes sense cobertura de cap tipus. Només fa deu anys que el 23% de la població té accés a internet i ara volen arribar al 40% l'any 2010. En els pobles on ni tan sols ténen telèfon, ni televisió, el Vinasat-1 significarà un progrés per aquests llocs tant remots; tindràn una finestra oberta a tot el seu país i al món i aprendre, sobretot aprendre per continuar éssent autosuficients.
El centre de comunicacions de Vinasat-1 està situat no gaire lluny de Hà Nôi, a la província de Ha Tay, on convergeix la cultura de l'arròs amb les noves tecnologíes.
Els búfals continuen treballant amb els camperols en el cultiu de l'arròs i al poble de Son Dong els artesans continúen amb la seva feina d'esculpir figures de fusta per els temples o cases partículars.
I no gaire lluny ens trobem amb el Poble de l'Amistat on ténen cura dels infants i adults que han patit els efectes col.laterals de la guerra, l'aspersió de l'herbicida amb greus malformacions.
És el contrast, és la globalitació, és el futur. La gent gran, amb experiència, no les té totes, ja que pensa que es pot perdre la cultura i identitat del poble, però jo penso que després de més de dos mil anys on han patit colonitzacións i invasions dels xinesos (més de mil anys), francesos, japonesos, americans, i aconseguir ser avui en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i sobretot deixar de passar gana i viure en pau, i poder exportar al món arròs, cafè, peix, manufactures, no perdràn la seva identitat. És massa fort el seu sentiment nacional. Està per damunt de tot.
S'han apropiat sempre de lo millor dels seus colonitzadors i ho han adaptat a la seva cultura, sense perdre mai la seva identitat. Arribar a un equilibri entre el progrés i la seva cultura, és el seu gran repte.
El mestre Hu'u Ngoc insisteix en que els vietnamites estimen el seu país, essencialment. Vénen d'una cultura de més de 4000 anys. Els agrada aprendre.
Ténen paciència. S'adapten ràpidament a les situacions més conflictives. Son més sentimentals que racionals. Són més religiosos i espirituals, que fanàtics. La família està per damunt de tot i ténen un gran sentit de la solidaritat amb la família, els veïns, el poble, la nació, i els altres països amb problemes ( curiosament, Viêt Nam és una de les nacions del món que més experts en agricultura envia a altres països de la terra on ténen problemes per sobreviure). Saben mesurar el temps.
La fotografia va ser publicada a la BBC News i és d'un contrast evident.
viet Nam, es un país de gent treballadora, molt treballadora. Un vietnamita mai diu que no a una feina.
Es un poble ingeniós, pobres, però amb una capacitat d'inventiva i d'estrategia únics al món . Han sigut els unics en fer fora del seu país, al exercit mongol ( ela quels estan molt orgullosos d'aquella gran batalla a Halong ), als francesos, i als nord-americans.
Van alliberar cambodja, des cruel i estupid regim del Gemeres Rojos, i son dels majors productors del món de pebre negre.
Un país fascinant , amb uns governants també fascinanst. El Sr. Ho Chi Minh ( Nguyen Tat Thanh ), de familia camperola, va estudiar i amb 22 anys va embarcar-se en un vaixell francés i emigrar cap a Europa ( Anglaterra i després França ), per que com deia ell, s'havia de coneixer a l'enemic a casa seva.
Intento amb aquest bloc donar a conèixer la història i cultura. M'alegra que tinguis també un a bona opinió d'aquest país, molt desconegut per a molta gent.
Gràcies per el teu interès.