esduralacondemna |
dijous, 17 d'abril de 2008 | 18:44h
Sempre fem malament les coses. Vam muntar una campanya molt estupenda amb samarretes quasi-fashion per evitar d'enviar l'aigua de l'Ebre cap al sud. Anava a regar golfs, promoure Marines d'Or i coses semblants, i a fer més regadiu en terra de secà. Una mica a empentes i rodolons la cosa es va aturar. Però ves per on, que poc després ens trobem que a Barcelona ens cal més aigua de la que els migradíssims cursos del Llobregat i el Besòs, pobrets, no poden aportar. Des del nord ja fa temps que ve aigua, però el Ter tampoc no dóna per tant. Així les coses, 2 reflexions i una intuïció em venen al cap:
Reflexió núm. 1: si tingéssim un país nostre, on hi manéssim de debò, podríem fer el que ens rotés, encara que fos una animalada, sense donar gaires explicacions a ningú. Ara, qualsevol ministrota espanyola pot desautoritzar aquest president tant àdhuc que tenim. Bé. És un motiu més per ser independents; i això, fins i tot el més talòs se'n pot adonar. És a dir: QUE ALGÚ FACI EL FAVOR DE FER-NE DEMAGÒGIA INDEPENDENTISTA!!
Reflexió núm. 2: Val. Dit això, una crítica cap a casa. Som imbècils, o què? Que no veiem que si hem basat (els catalans) campanyes electorals en evitar el TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al sud, no podem ara fer un (mini)TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al nord? Però que no podem predir la clatellada mediàtica que ens caurà a sobre? Que som del tot imbècils? (repeteixo) Per molt raonable que sigui i fins i tot sostenible i reversible i per casos d'emergència nacional, etc etc... que no veiem que el NOM (transvasament) fa la COSA (crim horrorós)? Evitant el transvasament cap al sud, hem cremat la carta transvasament cap on sigui. Ens hem d'apanyar amb les opcions que queden, i no hi ha més. I sinó, haver fet el transvasament cap al sud i ara podríem recollir el que ens petés per dur-ho cap al nord. Ja sé que aquí pequen propostes raonables per pecadores... però això ja ho té la política: cada decisió que prens condiciona les que podràs prendre en el futur.
Intuició copsada al vol: Ben pensat, però, és ben probable que jo estigui del tot equivocat, i que el cinisme de la política permeti perfectament assumir els (probablement petits) costos de tot aquest sarau.
Reflexió núm. 1: si tingéssim un país nostre, on hi manéssim de debò, podríem fer el que ens rotés, encara que fos una animalada, sense donar gaires explicacions a ningú. Ara, qualsevol ministrota espanyola pot desautoritzar aquest president tant àdhuc que tenim. Bé. És un motiu més per ser independents; i això, fins i tot el més talòs se'n pot adonar. És a dir: QUE ALGÚ FACI EL FAVOR DE FER-NE DEMAGÒGIA INDEPENDENTISTA!!
Reflexió núm. 2: Val. Dit això, una crítica cap a casa. Som imbècils, o què? Que no veiem que si hem basat (els catalans) campanyes electorals en evitar el TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al sud, no podem ara fer un (mini)TRANSVASAMENT de l'EBRE cap al nord? Però que no podem predir la clatellada mediàtica que ens caurà a sobre? Que som del tot imbècils? (repeteixo) Per molt raonable que sigui i fins i tot sostenible i reversible i per casos d'emergència nacional, etc etc... que no veiem que el NOM (transvasament) fa la COSA (crim horrorós)? Evitant el transvasament cap al sud, hem cremat la carta transvasament cap on sigui. Ens hem d'apanyar amb les opcions que queden, i no hi ha més. I sinó, haver fet el transvasament cap al sud i ara podríem recollir el que ens petés per dur-ho cap al nord. Ja sé que aquí pequen propostes raonables per pecadores... però això ja ho té la política: cada decisió que prens condiciona les que podràs prendre en el futur.
Intuició copsada al vol: Ben pensat, però, és ben probable que jo estigui del tot equivocat, i que el cinisme de la política permeti perfectament assumir els (probablement petits) costos de tot aquest sarau.
