L'Alfons López Tena em va demanar fa dies de presentar-lo en la conferència que ha fet aquest matí a Brussel·les. En la meua condició-barret de vicepresident del Centre Europeu de Periodisme.
Evidentment ho he fet encantat i això m'ha permès gaudir d'un moment especial. A l'auditori, entre altres, hi havia alguns periodistes espanyols diguem-ne que escèptics amb el discurs de l'Alfons. Quan ha acabat de parlar he obert un torn de paraules i el segon en demanar-la s'ha presentat identificant-se. I ho ha fet com a funcionari de la direcció general d'ampliació de la Unió Europea, és a dir dels qui hauran de negociar algun dia com arreglem tot això. L'Alfons i ell, un anglès d'origen, han dialogat davant el públic una bona estona en un to realment elevat i concret i mentre ho feien jo em divertia mirant la cara d'alguna de les periodistes més poc entusiastes amb el seu discurs i el nostre país. Per les ganyotes que feia diria que estava dins un malson. Com si ja estiguérem negociant vaja.
I això que ni ella ni nosaltres sabíem en aquell moment que el senyor en qüestió és un dels responsables del tema kosovar...
Feina ben feta i amb rigorositat. Açò és el que ens fa falta.
hi ha apunts que entren per via intravenosa i que van directes a la sacsejada. La imatgeria que has construït avui és pura literatura en el millor sentit de la paraula. L'Alfons està fent molt bona feina. Les cares d'estupefacció i d'inquietud aniran a més. Gràcies per la crònica, per ser-hi sempre i per saber ser-hi.
Una abraçada i feliç tornada (si encara ets allà).
Sembla que els espanyols ja fa temps que volen independitzar-se de Catalunya, i que siguen els catalans els que no vullguen escomençant pels dirigents de CiU i l'actual direcció d'ERC amb Puicercós i Benach al capdavant.