Estupefacció és l'estat en que he quedat al llegir al Diari de Tarragona d'avui l'entrevista amb Carles Sedó membre d'Educació per a l'Acció Crítica.
Suposo, que molts pensaran, que dec ser un carca que viu ancorat en el passat, però avui en el meu institut molts professors i professores, de diferents edats, pensaven i opinaven el mateix que jo.
Assabentar-te, ara a la meva edat, que: els joves que fumen porros són més madurs perquè han pres una decissió [...], que la prohibició és un tema moral, però no sanitari (o sigui els metges aran ja no poden prohibir) [...], que el cannabis és una droga relativament segura i els joves que tenen problems amb el consum de porros és perquè tenen un inconscient molt fort...
Assabantar-me de tot això ara i no haver-ho fet abans és el que m'ha sumit en aquest estat d'estupefacció, molt semblant a la persona que en un moment, vital, de la seva existència es pregunta: i que he fet fins ara a la vida? com he pogut sobreviure sense saber aquestes veritats? Així em sento avui.
Em consta que als professors us agrada ensenyar però no aprendre. Ho dic perquè ja va sent hora de que us qüestioneu les vostres veritats absolutes (alló de les drogues són dolentes, el seu consum no té a veure amb la llibertat, el cannabis mata neurones...). I de que deixeu d'emprar aquella ironia que vestida d'intel·ligència no mostra sinó prepotència...
Possiblement podrieu tornar a llegir l'article i aprendre una mica. O no se li pot demanar això a un professor?
Possiblement podrieu tornar a llegir l'article i aprendre una mica. O no se li pot demanar això a un professor?
N'hi ha que fumen massa i després passa el que passa