Els companys d'Enderrock fan quinze anys. A més d'un especial amb una tirallonga llarga d'entrevistes a molts dels protagonistes musicals de tots aquests anys, se'ns regala una reportatge en DVD sobre el famós concert que el juny de 1991 aplegà al Palau Sant Jordi, els grups Els Pets, Sangtraït, Sopa de Cabra i Sau. Arrepapat al sofà, me'l miro i viatjo.
El concert va significar, a nivells de màrqueting, la consagració d'un quartet de grups que, cadascú per las seva banda, feia ja uns quants anys que arrossegava molts i molts seguidors cadascú en la seva demarcació d'origen. En el meu cas, qui regnava al Camp de Tarragona eren els Pets i puc constatar que en aquell temps, la formació de Constantí, distava molt de ser la banda pulcre i posada, apte per a tots els públics, que ara pot semblar dalt de l'escenari. En aquells temps, era una banda on tot hi tenia cabuda. Des del punk, al funk passant pel soul. Ironies del destí, malgrat que el 1991 eren els més inexperts, el 2008 és l'únic grup que queda en actiu.
No hi vaig anar al concert esmentat. No en recordo la causa. Tenia disset anys i pels del Camp, en aquella edat, la Comtal quedava molt, molt lluny. Seguia i he seguit tots quatre grups. De tots tres, potser el que menys m'agradava era Sangtraït, no per res. El meu germà sí que hi tenia un deliri. Deixant de banda els Pets, que eren els de casa, Sopa de Cabra, que en aquella època potser era el grup en el seu punt més àlgids, eren els meus preferits. També escoltava Sau, probablement el que musicalment estava més preparat: un gran músic en Pep Sala, una gran veu la de Carles Sabater i el que, per motius obvis, millor sabia moure's dalt l'escenari.
Val la pena el reportatge. A més de fer-se un seguiment d'on eren i d'on són els quatre grups, s'explica com es va gestar tot plegat. De fet la celebració del concert no fou res més que la culminació o el punt de partida més comercial, d'una realitat sorgida fora de Barcelona. D'una manera natural, els quatre grups, tenien molts i molts seguidors. Es cantaven les seves cançons, s'anava als seus concerts i tot en la nostra llengua.
Potser sí que després del famós concert, les coses es polititzaren un poc, però cal dir que molt abans que els senyors de les discogràfiques posessin la grapa, érem molts els qui anàvem de concert en concert, fent cerveses, dient de tot a les noies... en definitiva bastint la nostra pròpia banda sonora en la mateixa llengua en què parlàvem, vivíem i estimàvem, com en qualsevol país normal.
(Us animo nostàlgics trentanyerus a dir-hi la vostra, si vau anar al concert, o qualsevol altra cosa que us passi pel cap sobre els grups esmentats. Salut!)
No hi vaig anar al concert esmentat. No en recordo la causa. Tenia disset anys i pels del Camp, en aquella edat, la Comtal quedava molt, molt lluny. Seguia i he seguit tots quatre grups. De tots tres, potser el que menys m'agradava era Sangtraït, no per res. El meu germà sí que hi tenia un deliri. Deixant de banda els Pets, que eren els de casa, Sopa de Cabra, que en aquella època potser era el grup en el seu punt més àlgids, eren els meus preferits. També escoltava Sau, probablement el que musicalment estava més preparat: un gran músic en Pep Sala, una gran veu la de Carles Sabater i el que, per motius obvis, millor sabia moure's dalt l'escenari.
Val la pena el reportatge. A més de fer-se un seguiment d'on eren i d'on són els quatre grups, s'explica com es va gestar tot plegat. De fet la celebració del concert no fou res més que la culminació o el punt de partida més comercial, d'una realitat sorgida fora de Barcelona. D'una manera natural, els quatre grups, tenien molts i molts seguidors. Es cantaven les seves cançons, s'anava als seus concerts i tot en la nostra llengua.
Potser sí que després del famós concert, les coses es polititzaren un poc, però cal dir que molt abans que els senyors de les discogràfiques posessin la grapa, érem molts els qui anàvem de concert en concert, fent cerveses, dient de tot a les noies... en definitiva bastint la nostra pròpia banda sonora en la mateixa llengua en què parlàvem, vivíem i estimàvem, com en qualsevol país normal.
(Us animo nostàlgics trentanyerus a dir-hi la vostra, si vau anar al concert, o qualsevol altra cosa que us passi pel cap sobre els grups esmentats. Salut!)
:)
El concert dels 4 del Palau Sant Jordi va ser important, això no es pot posar en dubte. Però també hi van haver altres iniciatives prou interessants per aquells mateixos anys.
Sense anar més lluny, a Reus, 8 dies després d'aquell mític concert de Barcelona, el 22 de juny de 1991, hi va haver el macroconcert 'Els 10 de Rock'n'Reus'. Al de Barcelona tampoc hi vaig anar però a aquest de Reus sí i ja t'asseguro que va ser impressionant. Va ser al camp de futbol del Reddis. I hi havia 3 dels 4 grups del Palau i 7 més: Terratrèmol, Tancat per defunció,
Bars, Sau, Sopa de cabra, Els Pets, Tradivàrius, Nats,
Lax'n'busto, Detectors.
Això, junt amb moltes altres coses també forma part de la història del rock en català o de la música en català en general de tots aquests anys. Però, clar... als senyors de l'Enderrock, com que són de per allà a Barna, es veu que aquestes altres coses els queden una mica lluny i s'han estimat més centrar-se per enèsima vegada en el concert del Sant Jordi.
Òbviament aquesta és la meva opinió personal i, com a tal, perfectament discutible o matisable. Però m'ha semblat convenient aportar també aquesta altra visió.