jrequesens |
dijous, 17 d'abril de 2008 | 03:20h
El passat dilluns 14 d'abril ens deixà en Germà Andreu M. Soler, fundador l'any 1959 dels Nois del Servei d'Odre-Escoltes de Montserrat que portà al capdavant durant 42 anys.El Germà Andreu era monjo de Montserrat i portà una vida molt activa que ressonà més enllà de les parets monàstiques. Fou fundador de la Penya Barcelonista Montserrat-Monistrol i també fou responsable de joves de l'Hospitalitat de Barcelona que porta malalts a Lourdes i fundador de les Trobades de Joves d'Hospitalitats a nivell estatal.
L'any passat publicà el llibre "L'escoltisme i Montserrat" (amb pròleg de Jordi Pujol) que recull més de cinquanta anys de vivències, des dels orígens dels Nois de Servei d’Ordre, que nasqueren a partir de l’esperit i l’obra de l’escoltisme.
Avui, dimecres 16 d’abril, monjos, familiars, amics i escoltes (i antics escoltes) de Montserrat ens hem retrobat per dir-li l’últim adéu.
El germà Andreu el vaig conèixer l’any 1997 quan vaig entrar als Nois del Servei d’Ordre – Escoltes de Montserrat.
Els records més potents són les xerrades que teníem els vespres abans d’anar a dormir. Ell seia al cap de la taula i anàvem desgranant les diferents qüestions, reflexions i tasques que havíem de realitzar l’endemà. Eren reunions llargues i si no acabàvem massa tard, encara teníem temps d’anar al “revolt del vent” o al “Pax Vobis”, allà on ens retrobàvem sota la muntanya de Montserrat, al ras de la nit i al vent, lluny de la cabòries de ciutat.
El germà Andreu, a vegades, ens agafava sols i parlàvem de la nostre vida, problemes o qüestions. S’interessava per nosaltres i ens volia nois ferms, educats, valents i amb esperit de servei.
Un dia vaig descobrir que teníem dos punts en comú: el sant i l’aniversari. Resulta que el seu nom de pila era Joan (quan entrà de monjo adoptà Andreu M.) i que nasqué tal dia com el 6 de novembre, igual que jo!
En aquell moment, els escoltes de Montserrat érem els Nois del Servei, o sigui, que encara no hi havia noies. I el funcionament es basava en una estructura dels quatre equips del moment: Llorenç Satorras (nom del primer coordinador dels nois) amb camisa grisa, Mossèn Batlle (camisa vermella), Mestral (camisa blava) i Serra d’Or (camisa verda).
Les tardes dels dissabtes escoltes montserratins amb el meu equip (Llorenç Satorras) tenien una significació especial quan anàvem a les xerrades de monjos (Pare Alexandre Oliver, Pare Adalbert Franquesa, en Pare Lluís Planas o en Pare Josep Maria Sanromà) amb aquells silencis i sacsejades de transcendència.
Certament, d’aquells anys en tinc el record de l’olor d’incens que a tothora perfuma el cenobi. O la guàrdia pel monestir en la nit de la Vetlla de Montserrat, els acudits del germà Carles, algunes tardes de repòs al jardí dels monjos (desconec si podíem anar-hi!), les dutxes que enrampaven, el paper on hi havia el mapa i els llocs de la basílica on cadascú havia de controlar i aquella mà del germà Andreu que t’agafava al braç quan t’havia dir alguna cosa insistentment important.
Avui, en el seu repòs li hem deixat un fulard. Aquell que ens feia posar amb tota cura. Amb la camisa per sota els pantalons i botó de dalt cordat. Ben polits, bona imatge i el sempre a punt per rebre els pelegrins de la muntanya. La muntanya que ja l’acull. Ara ens queda el seu record i allò que ens va donar.
PD: Avui, justament, quan he arribat a casa tenia una carta amb el meu nom picat a màquina; a darrera hi deia “Monestir de Montserrat” i escrit a mà: Andreu Soler. Una carta de l’Associació dels Antics Escoltes de Servei a Montserrat convocant la 4a Trobada. M’he quedat pensatiu i trasbalsat per la casualitat.
Mis oraciones al creador y dueño de nuestras vidas, y un saludo a todos quienes en algun momento coincidimos en nuestras correrias por tan amadas tierras catalanas.
Jaime
Jo també sóc un antic noi de servei d'ordre de Montserrat.
Vaig formar part del primer grup de nois que vàrem fundar el Mestral.
Encara recordo les xerrades i també algunes "bronques" del Germà Andreu aquells dissabtes després de sopar.
Van ser uns anys que recordo amb molta enyorança i també amb molt de carinyo.
A Montserrat vaig conèixer gent molt maca i de la qual encara guardo molts bons records.
Alguns han marxat a viure fora de Catalunya, altres els he perdut la pista i alguns pocs encara mantenim un mínim contacte.
I tot gràcies als Nois de Servei que el Germà Andreu va fundar.
Moltes gràcies Andreu per tot el que ens vas ensenyar i ens van donar.
Des d'aqui us vull animar a tots a veurens en el pròxim dinar dels Nois de Servei d'Ordre de Montserrat, serà potser un bon moment per recordar la figura del seu creador i poder donar gràcies a Déu per haver tingut la sort d'haver-nos conegut.
Descansa en pau i fins a sempre, amic.
Jordi BES i GARCIA
Per cert heu de saber que hi ha un llibre publicat pel Germà Andreu, editat l'any 2007 amb el titol de L'escoltisme i Montserrat amb un dvd , força interessant, que el podreu trobar a la llibreria Calvet (BCN).
En fi, us animo també per a la proxima trobada,
Una salutació
No sé si ens coneixem, si vam coincidir o si vaig entrar després de tu. Per les dates crec que sí. Jo era Mestral, de camisa blava. I recordo les xerrades que narres. Vaig coincidir en el canvi de pis, dels vell i atrotinat pis amb el 'cau' al pis nou pis que ens va fer anar més lluny i a buscar el sopar al cisneros. Vaig desvincular-me i sempre havia tingut al cap que havia de tornar a Montserrat i saludar el Germà Andreu, una persona que sempre em va apretar perquè deia que tenia la sort de tenir un cap que havia de fer-se servir. ERa algú que em va impulsar, en una adolescència molt dubtosa, a estudiar. Recordo com em va fer sub-cap, o com em demanava tabac, "perquè jo fumés menys". Avui he llegit això, he descobert que aquella persona que em va recolzar, estimar i fins i tot em va fer 'anar a Lourdes', ja no hi és.
Descansi en pau.
www.mesvilaweb.cat/odtor