Es va fondre. Es va fondre, com es desfà la llum de la tarda en el port. Les darreres barques arribaven poc carregades. Algun llobarro i poqueta cosa més. Morralla. Moviment al port, pescadors fumant, mercaders, turistes, bicicletes. I entre tant ella es fonia. Es fonia lentament, fent callar la tarda.
Caminava de cos al vent, trencant-lo, com una bellíssima onada humana, majestatica. A contracorrent els cabells es desfan a l’aire fred, humit, salat, fosc, mentre la sorra infinita s'esten fins un horitzó de núvols trencats, només, per la mar fosca i un rastre de llàgrimes: Tremolava, tremolavem.
Tremolava el fred en els cames, tremolava el fred i jo, amb les mans a la butxaca vaig comprendre aquell dia, i no un altre, que la havia perdut per sempre. Justament aquell dia, justament aquella tarda, i no pas cap altre. I ens varem fondre per sempre, com es fonen les paraules en les parets del silencis.
Albert, potser aquest escrit sigui en prossa, però a mi em sembla absolutament poètic.
No sé si a tu t'agraden aquest s "premis-mems" que els blocaires ens anem donant els uns alks altres dels blogs que ens agraden. En fi que a mi m'ha arribat un premi de poesia i en haver-lo de tornar a passar he pensa r en tu. Elo trobaràs al meu blog: Premi honor 2008 - Poetes del cor
Ei, no sé si et recordaràs de mi. Et vaig donar molt la vara amb el tema dels gitanos i el meu treball i em vas ser de gran ajuda. Ara he topat amb el teu bloc, de caire intimista veig, i he pensat de saludar-te.
Jo tinc poqueta experiència amb el tema dels blocs. En vbaig començar un quan va nèixer el meu fill, per no explicar les mateixes coses a tothom (http://jaumefiguerola.bloc.cat) i ara n'he iniciat un altre aprofitant un esguinç de turmell (http://wwwdetotunpoc-yolanda.blogspot.com/), encara he de perfeccionar/aprendre, però vaig fent.
Bé, després d'aquest rotllo tan sols et volia dir que gràcies i molta sort. A reveure
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Albert, potser aquest escrit sigui en prossa, però a mi em sembla absolutament poètic.
No sé si a tu t'agraden aquest s "premis-mems" que els blocaires ens anem donant els uns alks altres dels blogs que ens agraden. En fi que a mi m'ha arribat un premi de poesia i en haver-lo de tornar a passar he pensa r en tu. Elo trobaràs al meu blog: Premi honor 2008 - Poetes del cor
Ara he topat amb el teu bloc, de caire intimista veig, i he pensat de saludar-te.
Jo tinc poqueta experiència amb el tema dels blocs. En vbaig començar un quan va nèixer el meu fill, per no explicar les mateixes coses a tothom (http://jaumefiguerola.bloc.cat) i ara n'he iniciat un altre aprofitant un esguinç de turmell (http://wwwdetotunpoc-yolanda.blogspot.com/), encara he de perfeccionar/aprendre, però vaig fent.
Bé, després d'aquest rotllo tan sols et volia dir que gràcies i molta sort.
A reveure