Una companya i amiga em va reenviar abans d'ahir, el darrer butlletí d'INFOZÈFIR. Per als que no ho sapigueu, INFOZÈFIR és el butlletí informatiu sobre llengua catalana (creat l'octubre de 2001) de Zèfir que, al seu torn, és una llista de discussió (de caràcter públic) de professionals de la llengua catalana (aquest que em va ser reenviat informava a 1.481 subscriptors). Fins ara INFOZÈFIR era únicament una llista de distribució ubicada al servidor de llistes de RedIRIS (que és la xarxa acadèmica i de recerca pública del Consell Superior d'Investigacions Científiques -CSIC), però (si no m'erro), des d'ahir disposen de web pròpia. Aquesta introducció ve a tomb per situar-vos una mica.
El butlletí que esmentava conté un breu resum de la tesi doctoral de Josep Grau Mateu titulada "La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1923)"; dirigida per Josep Termes Ardèvol de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra; i defensada el 27 de febrer de 2004. Tesi que fa (per primera vegada) un inventari exhaustiu de l'obra lingüística de la Lliga Regionalista, i l'interés de la qual considero que pot anar més enllà dels subscriptors del butlletí i dels ambients universitaris. Seguidament us copio el resum:
(...)
RESUM
"La tesi estudia l'activisme lingüístic de la Lliga Regionalista, el principal partit polític de la Catalunya del primer quart del segle XX. En primer lloc, mostra com els regionalistes van impulsar tant la codificació del català com l'ús d'aquesta llengua en àmbits com l'administració pública, l'escola o els tribunals. A més, analitza l'oposició dels sectors polítics i intel·lectuals castellanistes a l'ús oficial del català, i recull algunes de les polèmiques lingüístiques més rellevants del període. Finalment, relata el desmantellament de l'obra lingüística de la Lliga per part de la Dictadura de Primo de Rivera. Es tracta, en suma, d'una visió de conjunt del que va ser el primer assaig global de política lingüística de la Catalunya contemporània."
La tesi la podeu descarregar sencera des d'aquí (si no us funcionés l'enllaç a l'adreça: http://www.tdx.cesca.es/TESIS_UPF/AVAILABLE/TDX-0513104-103850//tjgm1de1.pdf al web de la UPF) o també podeu accedir-hi des del web d'INFOZÈFIR.
Escrivia en Joan Tudela el dia 30 d'octubre de 2007 a l'Avui, que cada vegada són més els que pensen "que el millor president de la Catalunya contemporània ha estat Enric Prat de la Riba". I obres com la del doctor Josep Grau acreixen la percepció de la importància de la política lingüística de la Lliga, que Tudela sintetitza en l'aconsecució de quatre elements bàsics: la dignificació del català, la seva codificació, el llenguatge administratiu i el discurs públic.
Us assenyalo l'hipervincle després d'haver comunicat la meva intenció als editors i al responsable tècnic d'INFOZÈFIR (els noms i les adreces electròniques dels quals podeu trobar al nou web), i d'haver contactat amb el doctor Grau, l'autor, el qual molt amablement em va donar l'autorització per difondre aquesa informació i em va oferir alguna dada addicional per completar l'apunt:
1) La tesi va ser publicada el 2006 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM) amb el títol "La Lliga Regionalista i la llengua catalana (1901-1924)". El mateix autor va publicar un resum força extens en el número de 2007 del Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, societat filial de l'IEC (resum que, a hores d'ara, encara no ha estat penjat al web de la Societat).
2) Una ressenya, també força extensa, va ser publicada a Serra d'Or (PAM); en aquest cas l'autor va ser en Narcís Iglésias de la Universitat de Girona.
En Josep Grau em comentà que procurarà fer-me arribar ambdós documents, els quals, quan ja els tingui al disc dur, posaré al vostre abast.
Obres com aquesta, erudita, consistent i seriosa, són les que prestigien la historiografia catalana, i de retruc al país.
Nota. Adjunto l'índex de la tesi.
Nota 10.05.2008: El resum de la tesi fet pel mateix autor (paràgraf núm. 1) es va publicar al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i no pas de Llengua i Literatura com erròniament vaig anotar d'inici, en Josep Grau m'ha assenyat l'equivocacio: ja està corregit.
Salutacions cordials i bona diada!
I sí, és clar que Enric Prat de la Riba ha estat el millor president de la Catalunya contemporània: cap altre no ha fet tant, i amb tanta eficàcia, amb tan poc poder polític, amb tan pocs funcionaris i amb tan pocs diners. Quan posem el nom de Prat de la Riba al costat dels de Pujol, Maragall o Montilla, la figura del primer s'eleva com un gegant (i la dels altres s'empetiteix penosament).