Ahir va fer tres mesos. Tres mesos, ja. Només tres mesos. I tot sembla que torna a girar com si res. Ho ha de semblar, sí. Però...
[...]
Enyor
Ha tornat el pardal
a picossar les molles
que cauen al jardí,
la gràcil cuereta
que tant et divertia
quan saltironejava
i aquella merla altiva
que recollia branques
per acabar el seu niu.
I tu no eres aquí
obrint els ulls, girant
el cap cap al jardí
per fer-los un somriure,
ocell engabiat
en un cos massa fràgil
a punt d'aixecar el vol
com ells quan s'espantaven
en veure que els miràvem,
amb ells quan els miràvem.
Ha tornat el pardal,
la gràcil cuereta
i aquella merla altiva,
i tu no eres aquí
per fer-los companyia.
L'únic consol,
que els dies passen
i l'enyorança
no s'apaivaga
no s'apaivaga
no s'apaivaga
Ha tornat el pardal
a picossar les molles
que cauen al jardí,
la gràcil cuereta
que tant et divertia
quan saltironejava
i aquella merla altiva
que recollia branques
per acabar el seu niu.
I tu no eres aquí
obrint els ulls, girant
el cap cap al jardí
per fer-los un somriure,
ocell engabiat
en un cos massa fràgil
a punt d'aixecar el vol
com ells quan s'espantaven
en veure que els miràvem,
amb ells quan els miràvem.
Ha tornat el pardal,
la gràcil cuereta
i aquella merla altiva,
i tu no eres aquí
per fer-los companyia.
L'únic consol,
que els dies passen
i l'enyorança
no s'apaivaga
no s'apaivaga
no s'apaivaga
