Correu Blocs | VilaWeb.cat
arnaucuni | Educació | dimarts, 15 d'abril de 2008 | 13:41h

Pares, mitjans de comunicació i centres

Pares:

  • Preparació diversa. Amb cultura i educació capaços de transmetre uns valors o sense gaire educació, incapaços i totalment desorientats amb el seu paper vers els seus fills.

  • No solen controlar gaire, en general. Ni quins programes de TV veuen els seus fills, ni amb quins amics surten, ni si fumen porros o prenen altres substàncies.
  • La comunicació amb els fills és quasi inexistent o molt superficial.

  • Problemes de relació personal dels pares (separacions o divorcis), la qual cosa implica falta d’atenció als adolescents.
  • Arriben cansats de treballar per preocupar-se massa dels fills.

Mitjans de comunicació

  • Transmeten la poca-soltada, la facilitat de guanyar diners amb el mínim esforç, la grolleria, la mala educació, la transgressió de les normes, etc.
  • Poca valoració de l’ensenyament. Front al conflicte alumne-professor, els pares resolen, en moltes ocasions, anar en contra del professor.

Escola o institut.

  • Han de realitzar activitats complementàries al programa escolar (educació viària, sexualitat, prevenció a les drogues, etc.)
  • Han de realitzar activitats socioculturals com estades a la neu, colònies d’anglès, intercanvis a d’altres països, sortides al teatre o al cinema en anglès o francès, museu de la ciència o d’altres museus, etc.
  • La duaració real de les classes és aproximadament de 40 minuts, El professor, si aquest no arriba tard, dedica els primers 20 minuts a pregar que s’asseguin correctament, que treguin el material, que callin, q passar llista amb la PDA, a fer de mediador en algun conflicte, etc.
  • Falta dotació pressupostària per a ordinadors, pissares tàctils i canons a les aules, així com materials de laboratori o per a les aules de tecnologia, etc.
  • Els horaris partits són angoixants per a tothom, però per als alumnes encara més. A les tardes el cansament i la falta d’atenció fan que la conflictivitat augmenti. Som una de les poques comunitats autònomes que no tenim l’horari continuat.
  • Massificació a les aules amb grups de 31 alumnes, en alguns casos, aquestes no tenen suficient espai per a la mobilitat adequada de professors o alumnes. No existeix una autonomia de centre real. L’equip directiu no pot prendre determinades decisions. Les sansions disciplinàries no són immediates, sinó que s’apliquen després d’obrir a un expedient a un alumne, nomenar un instructor i un cop recollida tota la informació (la sanció sol ser l’expulsió del centre una setmana).
Joan Espinosa


Comentaris: 3
  • Bon article
    Carlos| Adreça electrònica | dijous, 29 de maig de 2008 | 23:49h

    Joan, felicitats per l'article. S'agraeix trobar escrits clars i entenedors com el teu, punt per punt. Un cop ensabonat, dir-te que estic totalment d'acord amb els errors de l'educació, tot i que jo posaria més èmfasi en el paper dels pares, que darrerament no és el que hauria de ser. El tema de la permisivitat absoluta, la falta de disciplina o el "deixar fer" del nen, especialment en pares separats per tal que el nen estigui content, són les causes principals de tots aquests comportaments.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats