Quan arriba la primavera la ciutat reviu i l’espectacle dels
carrers és encara més entretingut. L’altre dia, mentre esperava al millor
cronista català de Nova York, vaig estar observant entretingut el paisatge humà
de Union Square, una plaça on s’hi solen concentrar mercadets, gent que pren el
sol i toca la guitarra, skaters, passavolants i protestes de tota mena. Entre
uns que ensenyaven fotos d’Abu Graib i dels linxaments del sud mentre llegien
passatges de la bíblia i repetien que Bush, Cheney i Benet XVI eren el diable,
i uns altres que demanaven signatures per una nova investigació de l’11S que
destapés una suposada conspiració dels EUA, encara hi havia lloc per a una
altra protesta ben curiosa.
Sembla que al CERN, a Suïssa, estan a punt de posar en marxa un nou experiment, anomenat LHN, que farà xocar protons per recrear energies i condicions dels primers instants del principi de l’univers. És un gran accelerador de partícules. Doncs bé, aquesta gent estan convençuts que això crearà un forat negre que s’engolirà la terra. Fins i tot n’hi ha uns que han posat una demanda a un jutjat de Hawaii per demanar que s’ature l’experiment.
Com que estava sol, esperant i sense fer res, era un blanc
perfecte. I clar, un d’aquests se’m va acostar a alertar-me de que la terra podia estar
vivint els seus últims mesos si no s’aturava l’experiment en qüestió. Jo li
vaig dir que m’era igual, i em sembla que el vaig deixar ben descol·locat. No
ho entenia. -T’és igual? No t’importa que
desparega la terra?! Repetia el paio. No,
és clar que no, no m’importa! -deia jo. L’home devia tindre preparades rèpliques
per moltes respostes diferents, però em sembla que no s’esperava que ningú li
digués que li era igual si un forat negre s’engolia la terra o no, i no va
saber ben bé com reaccionar. I per un moment, era ell que em mirava a mi
com si fos jo el sonat... Desconcertat,
va marxar en busca d’una altra víctima, però el que tenia al meu costat ni tant
sols es va treure els auriculars de l’ipod. Deu ser dur predicar la fi del món
i que ningú et faça cas.
A mi, em va vindre al cap aquesta cançó. Però no sé si hauria de preocupar-me: és la segona vegada que m'anuncien la fi del món des de que estic ací. A veure si en alguna d'aquestes tindran raó i se n'anirem tots a fer la mà!
