No puc, ni vull, amagar la meva decepció per la decisió final d'optar per activar el minitransvasament de l'Ebre, tot i que espero que qualsevol mesura que s'emprengui sigui sobretot reversible, i no només temporal. Tanmateix, crec important situar el
debat en els termes que toca, sinó la situació no pararà d'empitjorar. Així, en primer lloc, crec important destacar, tal i com fan els
principals ecòlegs del país i entorns (Folch, Prats, Arrojo,...), que
els darrers tres anys s'ha procedit a un canvi de model de la gestió de
l'aigua, apostant tant ideològicament com institucional per la
Nova Cultura de l'Aigua, cosa que els governs de CiU mai no van ni tant sols
plantejar i, fins i tot, en alguns moments se n'han mofat, tant des de CIU com dels del mitjans ideològicament afins. Per altra banda CiU insisteix en què la solució segueix essent un transvasament des del
Roina, proposta que no és viable ni econòmica, ni ecològica, ni temporalment, i que tampoc compta (almenys de moment) amb l'acord entre (segueix...)els dos principals
actors que l'haurien d'aplicar, els Estats francès i espanyol. Per tant
cal reconèixer, des d'una mentalitat de vocació ecologista, que el
govern tripartit, i especialment la presència
d'ICV-EUiA i ERC al govern català, han estat els motors que han fet possible
aquest
canvi de model.
En segon lloc, cal tenir present que és precisament aquest canvi de model el que permetrà que a partir de 2009, quan entrin en funcionament les dessaladores i depuradores que s'han començat a construir, insisteixo, durant el govern tripartit, tot això sumat a les polítiques d'estalvi, de recuperació d'aqüifers i de reutilització d'aigua, farà que davant eventuals noves crisis/sequeres com la que estem vivint en aquests moments (i en el marc del canvi climàtic se'n preveuen força més) estarem molt més ben preparats, com a país, per gestionar-les sense haver de recórrer a la nefasta política transvasista.
I en tercer lloc, crec que hem de tenir molt present que està començant a succeir allò que prevèiem que passaria després de veure els resultats del 9M. Un ZP amb les mans lliures, que ha tret uns resultats extraordinaris a Catalunya, on a més ICV i ERC han baixat, fa l'ullet a CiU (i a les seves polítiques), manté de ministra la nefasta Magdalena Álvarez i en canvi fa fora la millor ministra de Medi Ambient que segurament podria tenir mai un govern del PSOE, Cristina Narbona. I és que la lectura que ZP ha fet és simple, i fins a cert punt lògica: "tenint en compte que les poques coses que he fet en positiu en el camp ecologista han estat fruit del pacte amb ICV-IU i ERC, ara que la ciutadania ha optat per donar-me a mi la majoria (sigui per via del vot útil, sigui per castigar ICV, ERC o IU, o sigui per omissió, simplement quedant-se a casa) per què he de seguir duent a terme determinades apostes que ni tan sols em crec?"
Així doncs, tenim dues possibilitats davant nostre: una, apostar pel model nordamericà o, cada cop més, italià, basat en un clar bipartidisme que només compti amb dues grans forces polítiques, o bé, segona opció, seguir insistint en un model pluripartit que permeti que tant en els parlaments respectius (nacional, estatal o europeu) com en els també governs respectius, hi hagi veus que tinguin determinades sensibilitats o, almenys, determinades hipoteques socials que els duguin a ser sensibles amb qüestions ambientals.
Tanmateix, tot plegat s'ha de fer amb la necessària dosi d'autocrítica que tocarà fer, sobretot, en el marc dels diferents congressos i assemblees que s'acosten.
En síntesi, malgrat els errors que hi ha hagut en certs moments, segueixo pensant que el balanç és netament favorable a la necessitat que existeixin forces polítiques que puguin, si més no, frenar o modificar determinades apostes polítiques o d'infraestructures clarament negatives des d'un punt de vista social i ambiental i, en cas de tenir les majories necessàries, de canviar directament de models quan aquests no responen amb els criteris de sostenibilitat i de responsabilitat intergeneracional i interterritorial que convenen.
Però insisteixo, tot plegat no és sinó una qüestió de força, territorial i social en primer lloc, però també de presència numèrica a les institucions (parlaments i governs), la qual cosa vol dir que crec que cal valorar les línees estratègiques en el seu conjunt, i posant sobre la taula tant les crítiques com les propostes i els èxits concrets.
Foto: Cristina Narbona. Font: MMA
En segon lloc, cal tenir present que és precisament aquest canvi de model el que permetrà que a partir de 2009, quan entrin en funcionament les dessaladores i depuradores que s'han començat a construir, insisteixo, durant el govern tripartit, tot això sumat a les polítiques d'estalvi, de recuperació d'aqüifers i de reutilització d'aigua, farà que davant eventuals noves crisis/sequeres com la que estem vivint en aquests moments (i en el marc del canvi climàtic se'n preveuen força més) estarem molt més ben preparats, com a país, per gestionar-les sense haver de recórrer a la nefasta política transvasista.
I en tercer lloc, crec que hem de tenir molt present que està començant a succeir allò que prevèiem que passaria després de veure els resultats del 9M. Un ZP amb les mans lliures, que ha tret uns resultats extraordinaris a Catalunya, on a més ICV i ERC han baixat, fa l'ullet a CiU (i a les seves polítiques), manté de ministra la nefasta Magdalena Álvarez i en canvi fa fora la millor ministra de Medi Ambient que segurament podria tenir mai un govern del PSOE, Cristina Narbona. I és que la lectura que ZP ha fet és simple, i fins a cert punt lògica: "tenint en compte que les poques coses que he fet en positiu en el camp ecologista han estat fruit del pacte amb ICV-IU i ERC, ara que la ciutadania ha optat per donar-me a mi la majoria (sigui per via del vot útil, sigui per castigar ICV, ERC o IU, o sigui per omissió, simplement quedant-se a casa) per què he de seguir duent a terme determinades apostes que ni tan sols em crec?"
Així doncs, tenim dues possibilitats davant nostre: una, apostar pel model nordamericà o, cada cop més, italià, basat en un clar bipartidisme que només compti amb dues grans forces polítiques, o bé, segona opció, seguir insistint en un model pluripartit que permeti que tant en els parlaments respectius (nacional, estatal o europeu) com en els també governs respectius, hi hagi veus que tinguin determinades sensibilitats o, almenys, determinades hipoteques socials que els duguin a ser sensibles amb qüestions ambientals.
Tanmateix, tot plegat s'ha de fer amb la necessària dosi d'autocrítica que tocarà fer, sobretot, en el marc dels diferents congressos i assemblees que s'acosten.
En síntesi, malgrat els errors que hi ha hagut en certs moments, segueixo pensant que el balanç és netament favorable a la necessitat que existeixin forces polítiques que puguin, si més no, frenar o modificar determinades apostes polítiques o d'infraestructures clarament negatives des d'un punt de vista social i ambiental i, en cas de tenir les majories necessàries, de canviar directament de models quan aquests no responen amb els criteris de sostenibilitat i de responsabilitat intergeneracional i interterritorial que convenen.
Però insisteixo, tot plegat no és sinó una qüestió de força, territorial i social en primer lloc, però també de presència numèrica a les institucions (parlaments i governs), la qual cosa vol dir que crec que cal valorar les línees estratègiques en el seu conjunt, i posant sobre la taula tant les crítiques com les propostes i els èxits concrets.
Foto: Cristina Narbona. Font: MMA
Des del PE no es pot fer res per aturar això? O és que este cop no n'hi ha d'efectes mediambientals, i fa 5 anys si?
Des del PE no es pot fer res per aturar això? O és que este cop no n'hi ha d'efectes mediambientals, i fa 5 anys si?
No us cau la cara de vergonya, perquè l'heu perduda. ICV i ERC no serviu per fer avançar el país. I no ens vingueu amb això del balanç. Que no estàveu obligats a fer-ho? Que no era aquesta la vostra opció? Que encara caldrà donar-vos les gràcies per fer una petita part del que vau prometre?
Em sembla realment increïble. Sou, literalment, uns venuts a l'excusa del mal menor, o sigui, que aposteu per la política de la mentida. Una llàstima!
La direcció nacional d'ICV no hauria de donar mai suport al transvasament de l'Ebre. És un autèntic engany als milers de persones que han lluitat durant anys per evitar-lo. Som molts els ebrencs i ebrenques que estem totalment desconcertats d'aquest projecte transvasista. No entenem res. El pitjor és que deixa totalment fora de joc la gent d'ICV al territori. No sé si la direcció s'adona que això suposarà la total desaparició d'ICV a les Terres de l'Ebre. Al PSOE no se'l castiga en res, però a ICV i a ERC no se'ls perdonarà que donin suport a un transvasament de les aigües de l'Ebre. Si la direcció no reacciona, tiraran en orris el treball dels militants ebrencs dels darrers anys, i les bones perspectives que hi havia en alguns ajuntaments. La moral de tota la militància d'ICV està per sota terra a les nostres terres.
salut,
emigdi
VISITA:
http://www.roigiverd.blogspot.com
VISITA:
http://www.roigiverd.blogspot.com
no dubto dels intents gairebé desesperats de ICV per aguantar la tempesta i mantenir cert criteri ecologista en tot el conflicte o, potser pseudoconflicte, de l'aigua actual.
De fet, estic convençut que si no anessim tant ajustats de temps, les polítiques de llarg termini endegades haurien donat els resultats que tots esperavem. Però el temps se'ns tira a sobre.
Una canonada de diàmetre important (segur que 1.5m mínim)al voral o a la plataforma viaria de la AP-7 amb una llargada de 60 quilòmetres, no fa cap pinta de ser ni temporal ni reversible.
Juraria que algú li ha jugat a ICV venent fum amb el Segre quan les bufetades venien pel Baix Ebre. Almenys aquesta és la sensació que en tinc.
Si la canonada es tira endavant (resem per a que plogui) aquesta primavera, l'estiu i la tardor seran dificils per a ICV, tenint per una banda el mov. ecologista que s'està empipant per moments i, de l'altra, la voluntat de mantenir l'estabilitat del Govern.
aneu amb compte per cogestionar la conflictivitat que us ve a sobre.
És cert que el bipartidisme influeix en els nefastos resultats electorals obtinguts per formacions més petites com la vostra o ERC.
Però s’ha de fer autocrítica i autocrítica sincera, i el principal problema d’iniciativa i d’ERC és la percepció que té el ciutadà de decepció. Decepció per un incompliment d’expectatives en tots els sentits al assolir quotes de poder en el govern.
La vostra formació sobre tot, a tirat per terra totes les il·lusions ecologistes, prenent iniciatives catastròfiques fent-les passar per ecologistes o necessàries. I em remeto a fets com la incineració de residus, transvasaments, MAT...
El senyor Baltasar no ha destacat mai per tenir cap tipus d’interès pel medi ambient. Però de la mateixa manera que Joan Saura, està davant d’una conselleria conflictiva i capoteja força bé els temporals, Francesc Baltasar, no para de prendre iniciatives conflictives i molt discutibles, no para d’enfrontar-se amb grups ecologistes, no para de manipular i tergiversar el diccionari, i tot això ho fa galardonant-se i traient pit.
Ho sento, però si tot segueix en la mateixa direcció, pronostico per ICV un empitjorament electoral.
Entenc la teva decepció com molts ja tenim desde fa molt de temps.
Ara bé, el model ha de ser sense cap mena de dubtes pluripartit i hem de continuar la societat civil amb tota la nostra força per un canvi de model.