VilaWeb.cat
ELS TEMPS MACIÀNICS
cmacian | Congrés Nacional 2008 | diumenge, 13 d'abril de 2008 | 21:18h

Per un moment m'he espantat llegint el títol d'aquest post en la pàgina web de Reagrupament... Afortunadament, es referia als temps del President Macià!

Tot i així, cal aprendre a llegir els personatges històrics en tota la seva complexitat. La simplificació és el primer pas per a la mixtificació i la manipulació.


Fer una lectura d'ERC en funció de dues suposades ànimes, la nacional i la social, no només és una equivocació sinó que és el millor argument que podem donar als enemics del progrés de la causa de Catalunya, que no és altra que la causa de la Llibertat.

En el post que publica l'Alfred Abad i Gilis a el web de RCat, s'exemplifica aquesta suposada doble ànima d'ERC contraposant les figures dels Presidents Macià i Companys. Fer-ho em sembla, d'entrada, un exercici injust i innecessari.

En primer lloc, minorar el compromís nacional del President Companys, -l'únic president d'un govern democràtic europeu que va morir afusellat pel feixisme, el president màrtir que va ser executar perquè amb ell, s'executava un país i la seva llibertat-, em sembla d'una injustícia terrible. El President Companys va ser un patriota íntegre, com ho va ser el president Macià i tants d'altres militants i simpatitzants d'ERC que van donar la seva vida per Catalunya i la Llibertat al front o sota la repressió del feixisme espanyol. No ho oblidem.

En segon lloc, reduir Macià a la figura de Prats de Molló és una segona injustícia, a banda d'una visió reduccionista del personatge. Macià va entrar en política per dues raons que brollaven de la mateixa font, el seu compromís amb la llibertat i la justícia, el seu compromís ètic. Macià va entrar en política després dels fets del Cu-Cut, per compromís nacional. Macià va entrar en política per a treballar per millorar les condicions de vida dels jornalers i dels petits propietaris de les Garrigues, és a dir, per compromís social. Macià era independentista i era d'esquerres, indestriablement. No tenia cap mena de dubte a l'hora de prioritzar cap "eix", els prioritzava els dos.

El debat que alguns companys i companyes d'ERC promouen en relació a les dues ànimes d'ERC, la priorització dels eixos social o nacional, és un fals debat. La causa del país i la causa de la millora de les condicions socials de les persones que hi vivim són la mateixa causa. Qui pensa el contrari no fa res més que donar la raó a l'insigne pare de la Constitució Espanyola i històric dirigent comunista, Jordi Solé Tura, que afirmava que el catalanisme no era res més que la ideologia d'una revolució burgesa. Per nosaltres, el catalanisme és un moviment popular, d'alliberament nacional i, també, social. I, sobre tot, volem que sigui un moviment bàsicament republicà, cívic.

Si el que volem és parlar de pactes electorals o d'acords de govern, diguem-ho clarament. Si volem parlar de les nostres preferències entre PSC o CiU, entre estar al govern o a l'oposició, parlem-ne, sense por i obertament, ja que tots tenim molt a dir al respecte. Però no utilitzem Macià i Companys com a excusa. No s'ho mereixen.

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 5
  • Trencadisa
    Lourdes| Adreça electrònica | dilluns, 14 d'abril de 2008 | 09:45h
    El vostre frívol comentari, sí és simptoma de les actuacions i pensaments dels que díuen ser renovadors sense renovar-se primer ells, ens portarà a una trancadisa que farà molt de mal. Només cal repasar els vostres enllaços tots monocolors d'un mateix pensament.
    • Monocromatisme?
      cmacian | dilluns, 14 d'abril de 2008 | 23:36h
      Entre els meus enllaços pots trobar persones de diferent pensament: reagrupats, oficialistes de Calàbria, barcelonins, carodians i, en general, republicans diversos. Informeu-vos bé, benvolguda Lourdes.

  • Espantat? Caldria fer-se alguna anàlisi clínica, segurament
    Andreu | diumenge, 13 d'abril de 2008 | 21:35h
    Aci, l'estètica està fent moltes baixes.   Que un jove militant de les JERC, i portaveu de les mateixes, a la circumscripció tarragonina, publiqui un article on surti la paraula "maciànica" us espanta...........No fotem, que no soun un vailet.

    Nomes poden parlar d'en Macià els de la llista carodiana, d'en Benach....Això si que es mes gros.  Ara resulta que l'obertura -quina obertura?, quina?- de l'actual mitjà direccio (pero direccio directora i executiva durant 12 anys) serà editar el que es pot dir o no d'en Companys o d'en Macià?

    Però si els fets són coneguts. Si la veritat ja està escrita. En molts llibres.
    I es evident que no tenien el mateix sentit nacional en Macià que en Companys. D'on provenia en Companys? No poseu un candau a la història, que no podeu. Ni en teniu de candaus, ni les claus que el vostre President Carod ensenyà, com un vulgar concursant milhomes, per les teles, han obert la Generalitat al gran Montilla, el vostre segon lider.

    Heu dominat com heu volgut i com heu sabut, i no en sabeu mes, el partit, els càrrecs i les aliances, de manera totalment discrecional i lliure, i hem arribat a l'actual situacio.

    Valdria més que us preocupessiu de recuperar, una mica, la confiança de la militànccia dessenganyada, amb motius, per les accions més que erràtiques, prosocialistes sempre, de l'actual direccio.

    I la vostra llista encapçalada per en Benach, ....quina pena per a un President del Parlament de Catalunya ex exercici.

    Per al vostre candidat a la secretaria general no en tinc res a dir, si més no, ha demostrat que sap treballar, fora dela bombolla d'ERC. I té més sentit comú que 3 candidats a president i que una reina mare amb bigoti que no vol ser questionada..

    Si esteu espantat, si us plau, aneu al metge, que us tranquilitzarà.

    El propi Doctor Carretero us donaria bons consells i alguna bona recepta.
    Es metge, acreditat, i sap guarir malalties, de persones i d'organitzacions.

    Bona nit,
    • Espantat. No pas.
      cmacian | diumenge, 13 d'abril de 2008 | 22:53h

      Benvolgut Andreu,

      El meu espant, com podràs veure al final d'aquesta nota, és només un recurs literari. Un joc de paraules fet amb la voluntat de captar l'atenció del lector (i sembla que ho aconsegueix)

      No sé on has llegit que ningú tingui cap exclusiva per parlar d'en Macià. Els nostres presidents, Macià, Companys i Irla, són patrimoni del partit i del país. Tothom en pot parlar, i encara més un jove dirigent del nostre partit com l'Alfred.


      No vull posa cap forrellat (candau) a la nostra història. Només demano equanimitat i respecte per la figura del president màrtir. Insinuar res sobre la procedència Companys per minorar la talla de la seva figura històrica i l'alçada del seu compromís nacional (et recordo que va ser fusellat per ser el President de Catalunya) seria tan vil com emprar els orígens monàrquics i militars de Macià per embrutar-lo. Estic segur que no era aquesta la teva intenció.

      L'única cosa que m'espanta és que la gent que estimo pateixi. La resta, no em fa por. En absolut.

      Si he d'anar al metge, almenys deixa'm triar el facultatiu. Conec metges més capacitats per a guarir es malalties que m'atribueixes.

      I ara, la resposta al teu primer paràgraf. L'espant és un recurs, un petit joc de paraules entre el nom del president i el meu primer cognom (si entres en el meu perfil ho podràs comprovar). Un joc de paraules fet des del respecte i l'admiració a la persona de l'Avi.

      Salutacions cordials.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats