Temps enrere, de casualitat, vam assabentarnos que una coneguda cadena de menjar per emportar... i patatim i patatam (res... que no volíem fer publicitat però igualment veureu que es tracta de NOSTRUM, doncs bé, ja està dit) organitzava un concurs infantil de dibuix.
El tema era, lògicament, el menjar, i només pel fet de presentar-ne un, de dibuix, obsequiaven a l'artista amb una safata de macarrons:
(...)
Jo sóc un pobre desgraciat sens familia i sense llar. Jo sóc un pobre desgraciat sens família i sense llar. Em vendria els meus calçons per un plat de macarrons, em vendria els meus calçons per un plat de macarrons.
[...]
Vam presentar el dibuix in extremis: un plat amb un ou ferrat i quètxup, un altre plat amb amanida (enciam i tomàquet), el pot de quètxup, un tovalló amb els coberts, un got amb suc de taroja i un homenet de massapà; i la Irene ben satisfeta i feliç amb els seus macarrons.
La setmana passada, de passada, vam passar per davant de la botiga: "Ja se sap qui ha guanyat?". "Sí" "En la categoria de 4 i 5 anys?" "Si, la tal". "Bé gràcies".
Avui arribem a casa i consultem el contestador: "Els truco per dir-los que la Irene ha guanyat el primer premi de la seva categoria, ho poden veure al nostre web i demà poden passar per la botiga a recollir el premi". Malgrat que encara té 5 anys havien inclòs la Irene en la categoria de 6 i 7 anys!
Encara no sabem quin és el premi (tant ens fa!): avui la Irene ha anat a dormir, il·lusionada i contenta, amb un somriure d'orella a orella!
Nota. Ah! i l'Aitana ja fa uns dies que ha començat, tímidament, a caminar.
Moltes, moltes felicitats pel premi, però sobretot pel dibuix, que és molt bonic. He trigat a fer-te el meu comentari, però és que les "tietes" som una mica lentes per entrar en el tema de les TIC (els pares ja et diran què és això).
Una abraçada ben forta per a tu, l'Aitana i els pares!!!!!!
Anna (de Barcelona) |
dimecres, 16 d'abril de 2008 | 21:12h
Ei, Irene! Ja sabia jo que aquesta afició tan gran que tens per dibuixar et duria ben lluny! M'encanta el dibuix, no has oblidat cap detall d'una taula ben parada! Segur que els macarrons que et van donar per presentar el dibuix eren boníssims, però si preparessin un dia tot allò que has dibuixat seria molt més bo....mmmmmm..... Molts petons per tu, l'Aitana i els pares!
No es mereixen: m'he limitat a copiar un definició que de vós, feieu vós mateix en un apunt del vostre blog. ;-)
Un company i amic, bloguista llavanerenc, me'l va recomanar i he de dir que ahir vaig xalar d'allò més amb el Manifest blogpoètic de Sant Cugat (en l'avui clausurat Tros de Quòniam).
carme.laura |
dimarts, 15 d'abril de 2008 | 15:06h
Felicitats!, el dibuix és preciós i me n'he fet una còpia per a ensenyar-la als nens i nenes i a la gent gran que conec. Un petonet per a tu i per l'Aitana i per als pares que us estimen molt. Carme-Laura
Estem molt i molt contents. El dibuix és una passada, Irene. No m'estranya que hagis guanyat el primer premi (de fet, te'ls haurien d'haver donat tots tres -primer, segon i tercer-, el dibuix se'ls mereix tots) Saps? a la Clara també li agraden molt els ous ferrats amb patates i quètxup (a la mama de la Clara també, però es reprimeix). Un dia podem quedar per menjar-ne. Què et sembla?
I una altra bona notícia: la Clara va guanyar el segon premi de la categoria infantil d'un campionat comarcal de gimnàstica rítmica. A nosaltres no ens van donar cap plat de macarrons per participar, però ara tenim una copa flamant per decorar el menjador.
No cal dir que tantes bones notícies -felicitats també a l'Aitana pels seus primer passos- s'han de celebrar, no?
Petonassos a les dues i també als pares d'aquestes personetes genials!
L'enhorabona, Irene! Ets la millor! Fins i tot millor que els nens i nenes un i dos anys més grans que tu. Un dia d'aquests convidaràs a un plat de macarrons per celebrar-ho, no?
L'enhorabona també per a l'Aitana, que ha estrenat una manera nova d'estar en el món: la bípeda-motriu-autònoma (tot i que no estic prou segur que, evolutivament, hi haguem guanyat gaire).
M'ha agradat moltíssim el què m'has dit. Ara te'n diré una jo: un dia vam anar a dir a la botiga qui havia guanyat i ens van dir que havia guanyat uns altres nens i nenes, però resulta que en el contestador ens van dir que havia gunyat jo el primer premit. I ens van fer unes fotos, ja us les enviarem un altre dia. Buenu, adéu, fins un altre dia.
Una abraçada ben forta per a tu, l'Aitana i els pares!!!!!!
M'encanta el dibuix, no has oblidat cap detall d'una taula ben parada!
Segur que els macarrons que et van donar per presentar el dibuix eren boníssims, però si preparessin un dia tot allò que has dibuixat seria molt més bo....mmmmmm.....
Molts petons per tu, l'Aitana i els pares!
Entrellum
En Toni Ibàñez: prepotent, cregut i pedant (perquè pot!)
Dóna gust trobar gent tan agradable i comprensiva!
Un company i amic, bloguista llavanerenc, me'l va recomanar i he de dir que ahir vaig xalar d'allò més amb el Manifest blogpoètic de Sant Cugat (en l'avui clausurat Tros de Quòniam).
Ens llegim!
espero i desitgo que el teu premi sigui molt bonic.
adeu
Joan
irene
Molts petons.
I una altra bona notícia: la Clara va guanyar el segon premi de la categoria infantil d'un campionat comarcal de gimnàstica rítmica. A nosaltres no ens van donar cap plat de macarrons per participar, però ara tenim una copa flamant per decorar el menjador.
No cal dir que tantes bones notícies -felicitats també a l'Aitana pels seus primer passos- s'han de celebrar, no?
Petonassos a les dues i també als pares d'aquestes personetes genials!
Pere, Àngels, Clara i Joan
L'enhorabona també per a l'Aitana, que ha estrenat una manera nova d'estar en el món: la bípeda-motriu-autònoma (tot i que no estic prou segur que, evolutivament, hi haguem guanyat gaire).
irene